Avui una de les notícies més comentades als mitjans ha estat el comunicat d'ETA sobre la seva voluntat de continuar l'alto el foc permanent, a la vegada que reivindicava l'autoria de l'atemptat de Madrid del 30 de desembre, deia que no hi havia voluntat de matar ningú i que havia avisat prou cops i amb prou temps perquè s'hagués evacuat l'aparcament de l'aeroport a temps. És evident que una contradicció com aquesta no pot passar per alt a qualsevol persona amb dos dits de front.
El comunicat ha estat el tema d'una tertúlia radiofònica que he escoltat donat voltes pel dial. Era la del programa La Ventana de la Cadena SER. En el programa he escoltat allò que també s'escolta des de fa temps quan alguns polítics parlen. El PP es queixa que tothom els critica per anar a la contra del govern. Es pregunten si és que la gent vol que diguin que sí a tot. I aquesta és una pregunta que es formula per despistar. Justament allò que seria desitjable és que el PP algun cop no digués no a tot -i després són d'aquells que critiquen els anti-sistema-. El PP porta tota la legislatura plantejant les discrepàncies amb el govern en uns termes que fan impossible l'acord. Per a ells, per arribar a acords amb el govern, aquest ha de corregir la seva postura. És a dir, que només plantegen acords si es fa allò que ells pensen. I així no poden haver mai acords amb el PP. Allò més greu és que aquest plantejament és el mateix que s'utilitza en el context del debat sobre el terrorisme. I continuen intentant que creguem que ells volen consens i unitat de les forces polítiques. Si ho volen, dubto que aquest sigui el camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada