dimarts, 11 de setembre del 2007

La Diada

El marc de la Diada és cada any el moment de les grans declaracions patriòtiques però, aquest any ha tingut el rerefons de la proposta de referèndum el 2014, la de crear un moviment catalanista que aplegui gent de diferents colors polítics, llençada per Artur Mas, i la polèmica sobre si la selecció catalana de futbol podrà jugar el seu partit amb la dels EUA.

Si bé és cert que la proposta de Josep Lluís Carod-Rovira sobre el referèndum d'autodeterminació per al 2014 es pot interpretar en el context de les properes eleccions espanyoles, no és menys cert que el dret dels catalans i catalanes a decidir no hauria de fer por a ningú, i menys al govern del talante i de les promeses.

Igualment, la proposta de crear un corrent unificat catalanista és una idea molt atractiva, si és capaç de superar les diferències entre els diferents partits, si és capaç de defensar el país i no intentar emprar-ho estratègicament per acumular vots el proper mes de març. Cal prendre-s'ho amb escepticisme. Surt d'Artur Mas, i a mi no em desperta gaire confiança, després de pertànyer al govern català que va donar suport al PHN, i de ser un dels que més soroll va fer amb l'Estatut al Parlament i que va escenificar la rebaixa a Madrid. Però, cal escoltar la proposta, cal estudiar-la. Pasqual Maragall potser s'hi apunta. Ep, ja és un senyal. A mi la idea m'agrada, igual que poder votar si vull una Catalunya independent.

Quant al partit de la selecció catalana, tinc els meus dubtes sobre si val la pena l'esforç per jugar un partit que s'anomena de costellada. Mentre Catalunya no tingui la seva selecció nacional reconeguda, jugar o no jugar partits com aquest no passa de satisfer els sentiments nacionals durant un dia. I la selecció nacional catalana de futbol, si Catalunya no és independent, tinc els meus dubtes que sigui mai reconeguda oficialment. Algun dia veurem que els jugadors catalans que es neguin per sistema a jugar amb la selecció espanyola? I ho veurem amb els bascos? No destinaria potser tants esforços -almenys mediàtics- en el tema.

Per acabar, quan encara queda una mica per al dia 12, deixeu-me dir Visca Catalunya!