divendres, 28 de juliol del 2006
Flickr Ebre, nova URL
Aquesta és la nova URL per accedir al grup d'imatges Flickr Ebre: http://www.flickr.com/groups/ebre/ .
Amposta Park a YouTube
Mira tu, que vénen eleccions i la cosa es torna a moure. Informa LA MARFANTA que un usuari de YouTube, amb nom amposta, ha penjat els videos que en època del transvasament es van fer parodiant l'alcaldia d'Amposta a l'estil de SouthPark. Són història ja i en el seu moment em van semblar excessius, per l'insult gratuït que incloïen -malgrat ser coherent amb els dibuixos de SouthPark, base de la paròdia-.
El GEPEC dubta sobre la viabilitat del camp de golf de Vinallop
El GEPEC publica una nota de premsa on posa en dubte que es pugui realitzar la creació d'un camp de golf a Vinallop, dins del projecte que aquesta setmana s'ha comentat de camp de golf i urbanització de més de 1000 habitatges a la pedania tortosina.Segons comenta el GEPEC, el projecte no està contemplat al POUM de Tortosa. Les aigües residuals amb què s'ha de regar no existirien actualment, doncs com indica el GEPEC, la depuradora de la qual procedirien no té sistema terciari de depuració, fent inviable el seu ús per a regar. Dins de la declaració d'impacte ambiental del canal Xerta-Sénia no consta la zona com zona apta per a camp de golf. I, finalment, recorda el GEPEC que existeix una moratòria quant a camps de golf a Catalunya. L'entitat justifica d'aquesta manera el seu escepticisme envers aquest projecte que l'Ajuntament tortosí veu amb tant bons ulls.
dijous, 27 de juliol del 2006
El bloc del president i el seu alternatiu
El secretari de comunicació del Partit Popular de Catalunya, Daniel Sirera, ha posat en marxa el bloc alternatiu del president de la Generalitat, en contraposició al bloc oficial, fet amb programari lliure però, que ha costat 21.000 euros. Personalment penso que són molts d'euros per a un bloc. És clar que hi ha opcions gratuïtes, tot i que en tractar-se d'un bloc oficial no ha d'estranyar tampoc que s'utilitzin serveis de pagament que en garanteixin el bon funcionament i que compleixin amb els requeriments de l'administració pública. I això no implica que els costos hagin de ser alts o baixos.
El bloc alternatiu del senyor Sirera és un bloc creat en un espai que imita el popular servei Blogger. Sent com és el PP un partit que defensa la pluralitat, l'espai on ha ubicat el bloc alternatiu, http://www.blog.com.es, no té cap llengua oficial a Espanya que no sigui el castellà, a més de tenir un domini lleig, seguint la línia dels .co.uk del Regne Unit.
Els governs acostumen a gastar diners en moltes coses que per a la ciutadania podrien resultar innecessàries, o que es poden considerar cares. El PP no se'n salva: inauguracions, grans reunions de líders, viatges cap aquí i cap allà, enquestes, etc. Els partits gasten milionades en campanyes electorals i en campanyes fora de períodes d'eleccions. Fins i tot l'expresident Aznar s'ha dit que podria haver utilitzat diner públic per promoure la seva candidatura a rebre la medalla del Congrés dels Estats Units. Per això, que des d'un partit que ha governat, almenys a Espanya, es parli de despeses innecessàries, és de pura hipocresia.
Flickr Ebre ja té 4 membres
La cosa va poc a poc però, Flickr Ebre, el grup de fotografies de temàtica relacionada amb les Terres de l'Ebre, ja compta amb 4 membres. No us apunteu?
Som un equip
Des de diumenge 23 de juliol existeix un nou bloc a la blocosfera ebrenca, Som un equip. Aquest és el nom del bloc i de la candidatura alternativa a la Cambra Arrossera del Montsià, encapçalada per Tomàs Margalef (candidat per Amposta) i Josep Gilisbars (candidat per Sant Jaume d'Enveja), sota el lema Gestió, Unió i Futur.
dimecres, 26 de juliol del 2006
L'Ajuntament d'Amposta en fase terminal
EA-ERC ha fet una nota de premsa denunciant l'estat terminal del govern ampostí. Es critica que el govern municipal aprovi iniciatives i després no les tiri endavant, com la creació de la Comissió del Treball de Comerç, tasca que no ha complit la Comissió de Participació Ciutadana. També es parla de subvencions perdudes i del servei privatitzat d'aigua, en mans de l'empresa Sorea, focus de moltes queixes de la ciutadania ampostina a causa dels nombrosos talls d'aigua dels darrers mesos.
La veritat és que estic prou d'acord que el govern ampostí hauria pogut fer més i millor. Tot i que la nota de premsa es deixa de parlar d'un aspecte deplorable del municipi. L'estat de la via pública, tant quant a neteja de carrers com quant a pavimentació. Aquest és un punt que qualsevol governant hauria d'assumir com natural, com una obligació de tot govern municipal de tenir els carrers en condicions. Malauradament s'espera prou com es vagin omplint de forats i es vagin tapant amb incòmodes pedaços. La neteja en alguns carrers queda en evidència. Al meu carrer avui encara queda brossa del mercat de dimarts.
Jo continuo pensant que EA-ERC a Amposta ha criticat l'equip de govern al final de la legislatura i que durant aquesta ha fet una oposició bastant light. Potser era l'estratègia ZP? Ep, però ja va bé que comencin a sortir temes per parlar i debatre -si es vol, és clar-.
Si arribo a tenir ganes faré un recull de coses que canviaria a la meva ciutat. Estaria bé que entre tots els ampostins ho féssim i ho poséssim en una llista.
La veritat és que estic prou d'acord que el govern ampostí hauria pogut fer més i millor. Tot i que la nota de premsa es deixa de parlar d'un aspecte deplorable del municipi. L'estat de la via pública, tant quant a neteja de carrers com quant a pavimentació. Aquest és un punt que qualsevol governant hauria d'assumir com natural, com una obligació de tot govern municipal de tenir els carrers en condicions. Malauradament s'espera prou com es vagin omplint de forats i es vagin tapant amb incòmodes pedaços. La neteja en alguns carrers queda en evidència. Al meu carrer avui encara queda brossa del mercat de dimarts.
Jo continuo pensant que EA-ERC a Amposta ha criticat l'equip de govern al final de la legislatura i que durant aquesta ha fet una oposició bastant light. Potser era l'estratègia ZP? Ep, però ja va bé que comencin a sortir temes per parlar i debatre -si es vol, és clar-.
Si arribo a tenir ganes faré un recull de coses que canviaria a la meva ciutat. Estaria bé que entre tots els ampostins ho féssim i ho poséssim en una llista.
El bloc del president: 1500 euros per entrada
Llegeixo al bloc de Xavi Caballé que cada entrada del bloc del president Maragall ha vingut a costar uns 1500 euros. Això es dedueix del cost que ha tingut el bloc, de 21000 euros i dels 113 dies que ha estat actiu. Durant aquests 113 dies, cada 8 dies es publicava una entrada, amb la qual cosa, fent comptes, surt a uns 1500 euros cada una.
En Xavi Caballé pensa que ha valgut la pena que un president de la Generalitat tingui un bloc i que l'actualitzi regularment. Jo també. Però, que s'ho facin mirar, si aquests preus són normals per a un simple bloc.
En Xavi Caballé pensa que ha valgut la pena que un president de la Generalitat tingui un bloc i que l'actualitzi regularment. Jo també. Però, que s'ho facin mirar, si aquests preus són normals per a un simple bloc.
dimarts, 25 de juliol del 2006
El progrés del golf
S'ha fet públic que l'Ajuntament de Tortosa veu amb bons ulls el projecte d'un camp de golf a Vinallop acompanyat de 1000 habitatges. Aquest no és el primer projecte de camp de golf a les Terres de l'Ebre, i està acompanyat dels ja projectats o en marxa de comarques veïnes, tant catalanes com valencianes. I no és tampoc el primer projecte que representa un creixement radical de la població d'una ciutat formant una zona urbanitzada ara mateix desconnectada del nucli urbà. Fa uns anys semblava que aquest tipus de projectes eren patrimoni de les dretes però, veient que un govern municipal d'esquerres, que fa uns anys anava darrera de pancartes amb la bandera de la nova cultura de l'aigua ben alta, sembla que es confirma allò que alguns practiquen la incoherència i la desmemòria amb una facilitat considerable. El cas de Tortosa és ben curiós. El casc antic cau a trossos i s'aposta per 1000 habitatges que requeriran els corresponents serveis municipals.
El golf està de moda. No ets res si no poses un camp de golf dins del teu terme. I si vols ser millor encara, posa-li una urbanització, que fara patxoca, amb els seus jardinets ben verdets. Que després no passi que tot està verd i les cases dehabitades, com a Múrcia. És el progrés, això que serveix per justificar tantes i tantes coses avui dia.
El golf està de moda. No ets res si no poses un camp de golf dins del teu terme. I si vols ser millor encara, posa-li una urbanització, que fara patxoca, amb els seus jardinets ben verdets. Que després no passi que tot està verd i les cases dehabitades, com a Múrcia. És el progrés, això que serveix per justificar tantes i tantes coses avui dia.
25 de juliol
Tal dia com avui, l'any 1938, començava la Batalla de l'Ebre. Seria la batalla decisiva de la Guerra Civil Espanyola, la que obriria la porta definitivament a l'exèrcit franquista a Catalunya. Va ser la batalla més sagnant per a ambdós bàndols de tota la guerra. El territori ha quedat marcat per sempre més per la lluïta per aturar l'exèrcit rebel dels soldats republicans, contraposada a la lluïta per reduir a la mínima expressió l'exèrcit de la República per part dels rebels, mal anomenats nacionals.
Les primeres espigues
Aquests dies es poden veure les primeres espigues als camps d'arròs del Delta. Poc a poc el verd anirà esgrogint-se, camí del mes de setembre, camí de la sega.
dilluns, 24 de juliol del 2006
Neix Flickr Ebre
Des d'avui hi ha un espai a Flickr destinat a col·laborar entre totes aquelles persones interessades a tenir un magatzem de fotos de les Terres de l'Ebre: Flickr Ebre. He iniciat el grup afegint fotos al pool. Des d'ara quedeu convidats a unir-vos al grup i a escriure-hi i afegir-hi les vostres fotos. Pot ser l'inici de la comunitat fotogràfica virtual de les Terres de l'Ebre?
Ta with you
Un amic m'ha fet saber d'un projecte que veurà la llum aquest estiu. Ta with you ofereix un servei de traducció automatitzada entre diferents llengües per a dispositius mòbils. Molta sort!
diumenge, 23 de juliol del 2006
Algues a l'Ebre
A Amposta, com cada estiu, tenim el riu ple d'algues. Formen com una catifa on a més s'acumula brossa, i on es pot veure algun bernat, agró o martinet guaitant. És un tema preocupant aquest de les algues, al qual de moment, no se li dóna cap solució. Les fotos estan dins de l'àlbum Amposta 2006 de Flickr.
dissabte, 22 de juliol del 2006
Festa del Renaixement
He penjat unes fotos de la Festa del Renaixement de Tortosa. A continuació teniu un petit video d'un espectacle de carrer, on uns percussionistes fan de tot, amb instruments convencionals i amb gerres de terrissa.
divendres, 21 de juliol del 2006
Josep Torta a La Veu de l'Ebre
Avui La Veu de l'Ebre publica al número acabat de sortir al carrer un article sobre Josep Torta i els fotografies que té penjades al Flickr. Us recomano visitar el bloc i fer una ullada a les fotografies, molt interessants, impressionants i curioses. La que il·lustra aquesta entrada és una de les darreres que ha posat i com es pot veure, en primer pla hi ha dos flamencs amb la Torre de Sant Joan al fons.
Unes fotos d'Amposta
Si puc aniré fent fotos d'Amposta, de diferents indrets. De moment he afegit fotos del barri de la Vila. Les teniu a Flickr, com sempre.
Programa de les Festes d'Amposta
Ja s'ha publicat el programa de les Festes Majors d'Amposta 2006. Es pot descarregar en format PDF des del web de l'Ajuntament. Seran des de divendres 11 d'agost a la nit, fins diumenge 20.
El pregó de Festes aquest any el llegirà Octavi Ruiz Gisbert, director de la banda de música La Lira Ampostina, la qual aquest any compleix 90 anys de la seva fundació.
A més de les nits de ball hi haurà concert de Lax'n'Busto i també hi haurà una nit dedicada als any 60, amb els Sírex i els Mustangs. Jordi LP és l'artista que actuarà aquest any la nit dels Vestits de Paper. Una novetat és un nou recinte de festes -al programa es parla del recinte de festes 2-, on actuarà dijous 17 d'agost, el Circ Acrobàtic Nacional de Pequín.
Multitut d'actes paral·lels, organitzats per les diferents entitats, entre les quals cal destacar els K-Màlics, que des de fa uns anys organitzen actes des del món juvenil, els cercavila i els concerts de les bandes, i, evidentment, els bous, que se'n programen fins el dia 23 d'agost.
dijous, 20 de juliol del 2006
Antisemitisme
La data de l'11-M quedarà marcada per als espanyols per la matança terrorista a Madrid, igual que l'11-S per als nord-americans, el 7-J per als anglesos i l'11-J per als indis, i totes juntes per al món sencer. Tothom recorda la tragèdia d'Hipercor a Barcelona, o la de la caserna de Vic. Qui la va viure, aquests dies ha rememorat la Guerra Civil Espanyola. Tot plegat, fets que, per una causa o una altra, tots fruit de la violència, han generat morts civils, entre ells nens i nenes. Això justament es pot continuar veient quan pràcticament cada dia hi ha un atemptat a l'Iraq, després de la invasió dels EUA, o moren palestins o libanesos a mans dels soldats israelians, o israelians a mans de terroristes.
Aquests dies estem veient un enfrontament entre terroristes libanesos i l'exèrcit d'Israel. Atacs que impliquen civils i que causen morts d'innocents. Israel amb la seva força, està atacant de forma desmesurada el Líban. I ens n'hem assabentat en part, gràcies als periodistes i als ciutadans estrangers que han hagut de marxar com han pogut.
El règim franquista, a qui alguns no volen condemnar, tenia jueus i massons en el punt de mira, el "contubernio judeo-masónico". Ara, qui ho anava a dir, el PP, qui té dins de les seves files antics franquistes, s'ha convertit en un ferm defensor d'Israel i titlla d'antisemita aquell qui s'atreveixi a criticar la seva particular forma de defensar-se. Afegim-ho doncs, a la nova tàctica del PP, de comparar amb el nazisme tot allò que no pot combatre amb altres arguments.
Malauradament, el PP veu el posicionament del govern espanyol reclamant la fi de l'abús de força d'Israel, un motiu de desgast al govern. No s'explica sinó, que hagin sortit amb el qualificatiu d'antisemita cap al president del govern espanyol. No s'explica que sempre uns estiguin recolzant justament el contrari que recolzen els altres. I menys en temes on hi ha en joc la vida de persones.
Aquests dies estem veient un enfrontament entre terroristes libanesos i l'exèrcit d'Israel. Atacs que impliquen civils i que causen morts d'innocents. Israel amb la seva força, està atacant de forma desmesurada el Líban. I ens n'hem assabentat en part, gràcies als periodistes i als ciutadans estrangers que han hagut de marxar com han pogut.
El règim franquista, a qui alguns no volen condemnar, tenia jueus i massons en el punt de mira, el "contubernio judeo-masónico". Ara, qui ho anava a dir, el PP, qui té dins de les seves files antics franquistes, s'ha convertit en un ferm defensor d'Israel i titlla d'antisemita aquell qui s'atreveixi a criticar la seva particular forma de defensar-se. Afegim-ho doncs, a la nova tàctica del PP, de comparar amb el nazisme tot allò que no pot combatre amb altres arguments.
Malauradament, el PP veu el posicionament del govern espanyol reclamant la fi de l'abús de força d'Israel, un motiu de desgast al govern. No s'explica sinó, que hagin sortit amb el qualificatiu d'antisemita cap al president del govern espanyol. No s'explica que sempre uns estiguin recolzant justament el contrari que recolzen els altres. I menys en temes on hi ha en joc la vida de persones.
AXC amb Google Hosted
Sembla que podem estar davant de la primera experiència amb Google Hosted, i a les Terres de l'Ebre. Aquest és un servei que permet tenir un correu Gmail i utilitzar GoogleTalk amb l'aspecte del domini d'una organització. Només cal tenir un domini d'Internet contractat. En aquest cas Amposta Xarxa Ciutadana ofereix comptes de correu Gmail del tipus axc.cat. Res que no es pugui fer amb altres mitjans, i amb programari lliure però, que és una opció si no es vol cap preocupació sobre el manteniment dels servidors.
L'autodefensa d'Israel
Imaginem que l'estat espanyol llencés el seu exèrcit contra el País Basc per anihilar els terroristes d'ETA que estan segrestant i matant des de fa anys civils, polítics i militars. Evidentment ningú no veuria aquesta mesura com una mesura justa ni raonable. Generalitzar sobre els bascos allò que alguns dels seus ciutadans fan està fora de qualsevol raonament lògic.
En canvi, Israel emprén mesures coercitives contra palestins i libanesos, implicant-los com si fossin terroristes a tots, i llença atacs que maten civils, entre ells nens i nenes. Aquests dies estem veient com s'està atacant el Líban i, com que allí hi ha espanyols, hem pogut conèixer les dificultats que suposa intentar deixar el país per vies habituals. Els israelians ho bombardegen tot, sense mirar a qui bombardegen. I els 8 magnífics no mostren cap preocupació per la forma amb què Israel actua des de fa massa anys. No treu això dir que els terroristes que es refugien en la causa palestina o la islàmica en general, fan molt i molt de mal als seus conciutadans, impedint-los avançar i viure millor. Però, Israel fa temps que ha traspassat la línia del que es pot considerar defensar-se. En temps de guerres preventives, com la de l'Iraq, no és estrany que els EUA i el PP estiguin d'acord amb aquesta forma d'actuar. I sempre queda acusar d'antisemita qui critiqui uns fets que res tenen a veure amb la identitat cultura i religiosa d'Israel.
En canvi, Israel emprén mesures coercitives contra palestins i libanesos, implicant-los com si fossin terroristes a tots, i llença atacs que maten civils, entre ells nens i nenes. Aquests dies estem veient com s'està atacant el Líban i, com que allí hi ha espanyols, hem pogut conèixer les dificultats que suposa intentar deixar el país per vies habituals. Els israelians ho bombardegen tot, sense mirar a qui bombardegen. I els 8 magnífics no mostren cap preocupació per la forma amb què Israel actua des de fa massa anys. No treu això dir que els terroristes que es refugien en la causa palestina o la islàmica en general, fan molt i molt de mal als seus conciutadans, impedint-los avançar i viure millor. Però, Israel fa temps que ha traspassat la línia del que es pot considerar defensar-se. En temps de guerres preventives, com la de l'Iraq, no és estrany que els EUA i el PP estiguin d'acord amb aquesta forma d'actuar. I sempre queda acusar d'antisemita qui critiqui uns fets que res tenen a veure amb la identitat cultura i religiosa d'Israel.
dimecres, 19 de juliol del 2006
Pío Moa escriu al Consell d'Europa sobre la Guerra Civil
Pío Moa, col·laborador habitual de Libertad digital i revisionista de la història, ha escrit al Consell d'Europa. Aquest home, en altres temps persona d'esquerres, comunista i dels GRAPO, ara s'ha convertit en un dels grans defensors del franquisme. És d'aquells que per parlar malament del franquisme, dels 40 anys de dictadura, necessita equiparar-lo amb el desgavell de la IIa República Espanyola i la situació social de l'època. Llegiu vosaltres mateixos aquesta carta davant un possible posicionament de denúncia de l'aixecament, del cop d'estat del 18 de juliol, punt de partida de la Guerra Civil, pas previ a una dictadura que tenint el poder i declarant-se catòlica, va exercir la repressió i l'extermini del contrari.
dilluns, 17 de juliol del 2006
18-J
Malgrat que actualment hi hagi qui nega que el franquisme fos un règim feixista, almenys en una primera etapa, malgrat que hi hagi revisionistes que posin a la mateixa alçada els demòcrates i els colpistes, malgrat que per condemnar el franquisme hi hagi qui necessiti condemnar els republicans, demà es compleixen 70 anys de l'Alzamiento Nacional. Farà 70 anys que van aixecar-se militars conspiradors contra el règim democràtic establert. Alguns volen treure la culpa als Mola, Queipo de Llano, Franco i altres de l'aixecament, apuntants als socialistes i Esquerra com els principals culpables, amb els fets de 1934.
La veritat és que, comencés com comencés la Guerra Civil, els del bàndol guanyador, beneïts per l'Església catòlica, i fervents creients de cara a la galeria, van exercir la repressió durant i després de la Guerra. I això ja no es pot dir que fos cosa dels rojos, dels republicans. Van ser els autonomenats nacionals els que van perseguir i exterminar en molts casos aquells que no eren dels seus, els perdedors. Ja va sent hora que es condemni el franquisme clarament. Sense desenterrar rancúnies, sense ànims de revenja però, sense buscar excuses per fer una condemna descafeïnada.
Mitjans i criteris
La setmana passada el futbolista Zidanne va ser un dels focus d'informació arran del seu cop de cap a un jugador de la selecció italiana durant la final del Mundial. La xarxa va plena de muntatges inspirats en aquesta acció del futbolista. Val a dir que la violència no es pot justificar i que no es pot aplaudir una acció com aquesta. Un cop dit, també cal adonar-se'n que els mitjans, que són sobretot els que han utilitzat això per omplir els seus espais informatius i/o esportius, practiquen la hipocresia molt i molt sovint. Perquè cada vegada que un futbolista agredeix o insulta un contrari s'escandalitzen de forma important. Però, vivim en una societat on els mateixos mitjans, en aquest cas les televisions, tenen a la seva graella programes en què les recriminacions i els insults estan a l'ordre del dia i són la seva font d'audiència. I no és que els mitjans no facin autocrítica, sinó que encara podem anar més enllà. Els nostres polítics tampoc són un reflex d'allò que haurien de ser, persones moderades que dialoguen i cerquen l'enteniment per tirar endavant el país. Ans al contrari, els enfrontament entre els polítics els darrers anys s'han situat en la crispació continuada, amb unes males arts a les quals no estàvem acostumats.
Aquesta setmana hi ha un altre tema polèmic sobre la taula. La foto publicada de la princesa Diana de Gal·les agonitzant després de l'accident de cotxe que li provocà la mort. I com alguns ja han mencionat, els mateixos mitjans que es queixen d'aquesta deplorable acció podrien fer el mateix amb les víctimes de guerres, atemptats i catàstrofes, que apareixen als mitjans en primer pla, agonitzant, mortes o ferides, sense cap exclamació per la seva banda.
Aquesta setmana hi ha un altre tema polèmic sobre la taula. La foto publicada de la princesa Diana de Gal·les agonitzant després de l'accident de cotxe que li provocà la mort. I com alguns ja han mencionat, els mateixos mitjans que es queixen d'aquesta deplorable acció podrien fer el mateix amb les víctimes de guerres, atemptats i catàstrofes, que apareixen als mitjans en primer pla, agonitzant, mortes o ferides, sense cap exclamació per la seva banda.
diumenge, 16 de juliol del 2006
El pas de l'Estret
Si viatgeu per autopista haureu vist que en determinades èpoques de l'any els indicadors inclouen textos en àrab, just quan un gran nombre de vehicles hi circulen en sentit sud, carregats amb grans embalums al sostre, coberts amb el mateix tipus de material. At Turtusi ens explica què fan aquest emigrants en arribar al seu país d'origen. Molt interessant aquest entrada del seu bloc, així com les anteriors. Us el recomano.
divendres, 14 de juliol del 2006
Festes i incomoditats
El barri del Grau d'Amposta celebra la seva festa, les festes del Carme. Com cada any hi ha molts de dies d'activitats -nocturnes-, atraccions per als menuts i dificultats per circular i aparcar. El nostre barri pateix el problema del trànsit cada dimarts, amb el mercat al carrer. Un aparcament públic que tenim i queda ocupat per les parades. Estant com està en una zona cèntrica, la congestió a la zona és considerable. Aquests dies de festes, això ha augmentat, podent comprovar com aparcar al teu propi carrer a les nits podia ser una tasca complicada. L'aparcament públic ha estat reduït perquè amb 5 dies d'antel·lació s'ha preparat per acollir el dia de bous de dissabte. Divendres, amb motiu de la processó, és comprensible que hi han carrers que queden tallats perquè passi. Encara que sempre va bé una senyalització adequada dels carrers en els quals no cal entrar perquè al cap d'uns metres ja no es podrà seguir. És un problema que es repeteix any rera any i que sembla que té una llarga vida per davant.
Tripartit o CiU
A la pregunta "tripartit o CiU" jo ho tindria clar: tripartit. No sé si la majoria de catalans pensaran el contrari. Però, això sembla que pensen els estrategues de CiU. Primer Artur Mas va anunciar que si no guanyava en escons no competiria per la presidència de la Generalitat. Ara vol polaritzar els votants en els pro-tripartit i en els pro-CiU. I jo prefereixo que CiU no pugui governar amb majoria absoluta, cosa que imagino que desitjarien ells. I a més, si no recordo malament, fa 1000 dies -xifra de moda- que CiU era un partit que havien castigat els catalans i que havia de romandre una bona temporada a l'oposició. Veurem si es confirma.
dijous, 13 de juliol del 2006
Tradicions democràtiques
El president Maragall vol convocar les eleccions per al dia de Tots Sants. Potser rebrà crítiques d'algun sector que confondrà religió amb política en una societat sense confessió oficial. I un d'aquests possibles sectors, entre els partits polítics, és Convergència i Unió. Però, CiU no ha criticat el president per ser Tots Sant, sinó per haver triat un dimecres, trencant la tradició democràtica de votar en diumenge. Si no recordo malament, i jo encara no tenia dret a vot, es votava entre setmana, en dia laborable. En algun moment algú va trencar aquesta tradició, suposo que per qüestions econòmiques. Però, es va trencar, i no va passar res. Ara bé, potser és que aquesta tradició ha esdevingut tan important que haurem d'incloure a les tradicions del nostre país, a més de Sant Jordi, la Diada i altres celebracions tan nostrades, les eleccions en diumenge. Quedaria bé en els tríptics turístics.
dimecres, 12 de juliol del 2006
Els nostres malalts
Aquests dies que s'han celebrat les Festes Majors de Roquetes i que s'estan celebrant les de Jeús, s'han fet dues visites a l'Hospital de Jesús, un centre on hi ha persones grans i no tan grans, amb malalties o situacions que els fan depenents durant un temps o per a la resta de la seva vida.
Fins que no hi tens algú en un Hospital de llarga estada no te n'adones del valor que tenen aquestes visites per als malalts, i no te n'adones com és d'important que les persones properes no deixin d'estar al costat seu. Cada minut que passes amb ells és un dels minuts més ben invertits de la teva vida. Potser és perquè ets conscient que qui sap si et queda poc temps de gaudir de la presència i de compartir una part de la teva existència amb ells. Potser és que veus que estar acompanyats és el millor regal que els pots fer als teus éssers estimats en moments tan difícils d'assumir en alguns casos.
Malauradament hi ha gent en aquests centres que no té ningú que vingui cada dia, que els expliqui com els ha anat, que els parli de moments viscuts, que els faci contar històries de temps passats, que els faci companyia... Sempre hi ha les persones que els atenen, de forma molt professional i agradable. Però, tots sabem que no és el mateix que tenir una persona estimada al costat. Per això, visites com aquestes, que alegren per un dia la vida dels malalts, són d'agrair. Per la part que em toca, gràcies, de tot cor.
Fins que no hi tens algú en un Hospital de llarga estada no te n'adones del valor que tenen aquestes visites per als malalts, i no te n'adones com és d'important que les persones properes no deixin d'estar al costat seu. Cada minut que passes amb ells és un dels minuts més ben invertits de la teva vida. Potser és perquè ets conscient que qui sap si et queda poc temps de gaudir de la presència i de compartir una part de la teva existència amb ells. Potser és que veus que estar acompanyats és el millor regal que els pots fer als teus éssers estimats en moments tan difícils d'assumir en alguns casos.
Malauradament hi ha gent en aquests centres que no té ningú que vingui cada dia, que els expliqui com els ha anat, que els parli de moments viscuts, que els faci contar històries de temps passats, que els faci companyia... Sempre hi ha les persones que els atenen, de forma molt professional i agradable. Però, tots sabem que no és el mateix que tenir una persona estimada al costat. Per això, visites com aquestes, que alegren per un dia la vida dels malalts, són d'agrair. Per la part que em toca, gràcies, de tot cor.
PxC a Amposta
Tindrem candidatura a les municipals ampostines del partit PxC, Plataforma per Catalunya. Sense paraules.
Queixes a Sorea
Segons LA MARFANTA ahir va haver una nombrosa activitat en les cerques a Google relacionades amb l'empresa Sorea, adjudicatària dels serveis d'aigües d'Amposta.
Aprovada la tèrmica de Riba-roja
Informa LA MARFANTA que el Ministeri de Medi Ambient ha aprovat, entre altres, la central de cicle combinat d'Iberdrola a Riba-roja d'Ebre. Continuo al·lucinant com pot Riba-roja apostar pel cicle combinat, tenint un alcalde del PSC, quan no fa tants anys que va haver una mobilització important contra la que ENRON volia instal·lar a Móra la Nova.
dimarts, 11 de juliol del 2006
Tercer fascicle dels Quaderns de Formació Tecnològica
La Regidoria de Societat del Coneixement de l'Ajuntament de Barcelona ha publicat el tercer fascicle dels Quaderns de Formació Tecnològica. Aquest fascicle està dedicat a Mozilla Thunderbird, el client de correu electrònic lliure, multiplataforma i en català.Els dos anteriors fascicles estan dedicats a GNU/Linux i a Firefox, respectivament. Els podeu descarregar en format PDF del web de la Regidoria. Són petits fascicles, il·lustrats i molt fàcils de llegir, els quals introdueixen els lectors a diferents temes monogràfics de tecnologies, en aquest cas de programari lliure.
Es tracta d'una iniciativa molt interessant, que caldria aplicar en altres poblacions o fins i tot en l'àmbit català, per tal de promoure la formació en TIC i la difusió del programari lliure.
dilluns, 10 de juliol del 2006
Paraula de polític
Llegeixo amb escepticisme que Artur Mas afirma en un programa de Catalunya Ràdio que no lluitarà per la presidència de la Generalitat si CiU no té el major nombre d'escons -val a dir que no depèn de CiU, si no és que aconsegueixen la gens desitjable majoria absoluta-. També aquests dies CiU vol fer veure que no tornaran a pactar amb el PP, ara que se'ls ha tornat en contra la seva campanya per prevenir d'un hipotètic Tripartit 2. Si fem memòria, afirmacions rotundes fa poc que van sortir de la boca d'Artur Mas i no es van complir, també en un estudi de ràdio, de la ràdio nacional de Catalunya. I després va passar el que tots sabem, l'Estatut recentment aprovat. Si ens remuntem més enrera, tenim l'època del Pla Hidrològic, rebutjat al Parlament de Catalunya i recolzat per CiU a Madrid. I aquí no ha passat res. És a dir, que alguns continuen prometent per després fer o no fer allò promès.
No crec que sigui patrimoni de CiU incomplir de forma tan descarada promeses o afirmacions tan rotundes i tan cerimoniosament fetes públiques. Per això poc a poc això de la paraula dels polítics sona més a presa de pèl que a garantia de veritat.
No crec que sigui patrimoni de CiU incomplir de forma tan descarada promeses o afirmacions tan rotundes i tan cerimoniosament fetes públiques. Per això poc a poc això de la paraula dels polítics sona més a presa de pèl que a garantia de veritat.
diumenge, 9 de juliol del 2006
Sant Cristòfol a Fortanete
Avui hem anat a passar el dia de la seva festa gran al poble de mon pare, Fortanete. És un poble de l'Alt Maestrat, a la província de Terol, a més de 1000 metres d'alçada, envoltat de serres i pinars. Cada any se celebra per Sant Cristòfol la festa major. Un parell de famílies -els "caridaderos"- s'encarreguen d'organitzar els actes de la festa més populars, entre els quals hi ha una menjada popular i la tradicional confecció de les "tortas" o "pan de caridad". És pa amassat dissabte al matí i que diumenge, després del romiatge a l'ermita de Sant Cristòfol, es porta amb matxos guarnits per a l'ocasió, fins l'ermita de Loreto. Allí es fa una missa i es beneeixen els cotxes, a cada un dels quals se'ls entrega una "torta" i un detall dels organitzadors de la festa.Com l'any passat, us penjo unes fotos del dia, on també n'hi ha de Cantavieja, un dels punts importants del carlisme, feu del Tigre del Maestrat. Espero que us agradin i que us animeu a visitar aquesta terra tan bonica i acollidora que és el Maestrat aragonès.
Ciutadans - Partit de la Ciutadania
Ciutadans de Catalunya, tal com és lògic, esdevindrà un partit d'àmbit estatal i es dirà Ciutadans - Partit de la Ciutadania, i Ciudadanos - Partido por la Ciudadanía. Tremola PP. Les idees que es promouen des d'aquest nou partit es poden compartir, almenys algunes, tot i que trobo en falta en els seus dos manifestos una crítica al centralisme, a l'ús que a Espanya es fa també del nacionalisme, en aquest cas normalment per erosionar el govern de torn. Igualment, un dels seus manifestos advoca pel bilingüisme, cosa que aplaudeixo. Però, el bilingüisme no pot significar que un funcionari públic pugui desconèixer el català, doncs aquí la idea d'igualtat entre llengües es perd. A més, la imatge negra de Catalunya que es presenta no tinc la impressió que sigui real.
El fet és que tindrem un nou partit, en l'àmbit català i l'espanyol. Tindrem un partit de centre finalment a Espanya? Torna el Partido Radical -salvant les distàncies amb Lerroux i la corrupció que els va perdre-, torna la UCD, el CDS? Tindrem per primer cop una experiència de centre? Lo millor -o no- de tot és que aquest nou partit restarà vots d'uns quants partits, i crec que aquests seran PP, CiU, i qui sap si PSC. Alegria que vénen eleccions!
El fet és que tindrem un nou partit, en l'àmbit català i l'espanyol. Tindrem un partit de centre finalment a Espanya? Torna el Partido Radical -salvant les distàncies amb Lerroux i la corrupció que els va perdre-, torna la UCD, el CDS? Tindrem per primer cop una experiència de centre? Lo millor -o no- de tot és que aquest nou partit restarà vots d'uns quants partits, i crec que aquests seran PP, CiU, i qui sap si PSC. Alegria que vénen eleccions!
dissabte, 8 de juliol del 2006
La visita del Papa
Ha vingut el Papa, Benet XVI, a la trobada mundial de famílies. I ho ha fet tenint un bany de masses. Molta gent s'ha sacrificat per poder assistir a la trobada i tenir un lloc per participar en els actes. I aquesta gent, la gent normal vull dir, sovint han estat famílies que anaven a veure el Papa i a participar d'una trobada important.
Ara bé, en aquesta trobada de famílies cristianes no és tan normal que s'escridassi el president del govern espanyol dient-li que se'n vagi amb ETA perquè són els seus amics. Això diria jo que no entra en el concepte d'amor, de comprensió, dels valors crisitians en general, i menys en una trobada on els pares van amb els fills, i se suposa que han de donar exemple. Encara que, si molta d'aquesta gent segueix el model dictat per la COPE, no és estrany que es produeixi l'escridassada.
Sobta que mai ningú no comenti el fet que els representants polítics sempre estiguin en primera línia, en els millors llocs, i amb accés màxim al Papa, mentres que la gent sacrificada, que realment sent la trobada de famílies i la vinguda de Benet XVI, ha d'acontentar-se de sentir la seva veu sota un sol de justícia. Sempre ho veureu igual.
Ara bé, en aquesta trobada de famílies cristianes no és tan normal que s'escridassi el president del govern espanyol dient-li que se'n vagi amb ETA perquè són els seus amics. Això diria jo que no entra en el concepte d'amor, de comprensió, dels valors crisitians en general, i menys en una trobada on els pares van amb els fills, i se suposa que han de donar exemple. Encara que, si molta d'aquesta gent segueix el model dictat per la COPE, no és estrany que es produeixi l'escridassada.
Sobta que mai ningú no comenti el fet que els representants polítics sempre estiguin en primera línia, en els millors llocs, i amb accés màxim al Papa, mentres que la gent sacrificada, que realment sent la trobada de famílies i la vinguda de Benet XVI, ha d'acontentar-se de sentir la seva veu sota un sol de justícia. Sempre ho veureu igual.
divendres, 7 de juliol del 2006
Felicitacions a Jiménez Losantos
Si pensàvem que no arribaria el dia, ja ha arribat. El vicepresident de la Conferència Episcopal Espanyola va felicitar Federico Jiménez Losantos, en directe, per la seva tasca de defensa de la llibertat. Jo que pensava que això no ho farien mai... Ara ja està clar que hi ha un sector de l'Església espanyola que comparteix les tesis del predicador radiofònic de l'odi, i encara més, que comparteix el seu estil. Qui sap quants d'aquests bisbes en el seu temps feien o haurien fet la salutació romana a la porta de les seves esglésies.
dijous, 6 de juliol del 2006
Pla de xoc per millorar els carrers
Informa LA MARFANTA que els socialistes ampostins han proposat un pla de xoc, si governen la propera legislatura, per tal de solucionar un dels problemes de la ciutat: l'estat dels carrers. A ningú que passegi per Amposta no se li pot escapar que molts de carrers, sobretot dels barris no tan cèntrics, estan plens de forats o de pedaços de quitrà, que no estan prou nets, etc. És lògic que qualsevol ajuntament de qualsevol població destini uns recursos anuals a tenir en condicions tots els carrers de la mateixa. És lògic i és una obligació dels governants, m'atreviria a dir. Si això comporta un problema econòmic per a l'Ajuntament potser cal pressionar per tal que institucions com la Generalitat o l'Estat, plantegin una solució. Hi ha una sèrie de serveis que s'haurien de garantir sempre. I l'estat adequat de la via pública n'és un.Un dels problemes que comenten els socialistes però, és el dels contenidors, al qual, si no m'equivoco, ha de respondre el Consell Comarcal. Vet aquí un dels problemes de l'administració. Unes coses són responsabilitat d'uns i unes d'uns altres, amb la qual cosa, quan hi ha problemes tothom s'espolsa els que no són seus.
Tornant al tema, els socialistes presenten un pla de xoc. És estrany que Esquerra no se n'hagi adonat del problema -perquè la legislatura ha estat una bassa d'oli per a CiU en relació a Esquerra-. Veurem les reaccions d'uns i altres. I veurem si arribat el moment aquest pla de xoc és tirat endavant per qui governi.
Trolls ebrencs
A Internet s'anomenen trolls aquells usuaris d'una comunitat de la xarxa que es dediquen a crear mal ambient, a generar discussions acalorades, sovint a partir de la desacreditació sense fonament d'altres, i evidentment, aprofitant l'anonimat. Val a dir que l'anonimat no en té cap culpa sinó les persones que l'utilitzen malament.
Doncs bé, sembla que podríem dir que ha aparegut el primer troll blocaire ebrenc. Sembla que els interessos polítics han portat el naixement d'un bloc, el de Fabio d'Aitona, on s'escriu sobre personatges fictícis que tenen una semblança considerable amb alguns polítics tortosins. Com diu LA MARFANTA, en Fabio ja ha protagonitzat alguns enfrontaments dialèctics, per exemple, amb Manel de la Vega. Ja veurem si aquest serà el primer troll blocaire ebrenc, o si únicament es dedicarà a escriure al seu bloc sobre temes que només entendran aquells que els coneguin relativament de prop.
Doncs bé, sembla que podríem dir que ha aparegut el primer troll blocaire ebrenc. Sembla que els interessos polítics han portat el naixement d'un bloc, el de Fabio d'Aitona, on s'escriu sobre personatges fictícis que tenen una semblança considerable amb alguns polítics tortosins. Com diu LA MARFANTA, en Fabio ja ha protagonitzat alguns enfrontaments dialèctics, per exemple, amb Manel de la Vega. Ja veurem si aquest serà el primer troll blocaire ebrenc, o si únicament es dedicarà a escriure al seu bloc sobre temes que només entendran aquells que els coneguin relativament de prop.
Reunió PSE-Batasuna
Font: Wikimedia
Autor: AdiJapanEl PSE i Batasuna s'han reunit per primer cop després de molt de temps, escenificant un diàleg que és necessari per aconseguir la pau. Aquesta és una trobada històrica i esperançadora. Com sempre hi haurà qui vol que aquestes trobades no es produeixin i continuaran apuntant a un suposat preu polític per al procés de pau. Uns des dels mitjans i els altres des de la política, no faltarà qui vulgui imposar la seva visió sobre com ha de ser el procés de pau. María San Gil ha comparat la trobada entre Patxi López i Arnaldo Otegi amb la de Hitler i Franco. Aquesta afició que tenen els del PP d'utilitzar els nazis per fer comparacions és freqüent. No se n'han estat per dir que a Catalunya es persegueix el castellà. I ara, volen comparar una reunió per abordar una pau futura amb una altra, entre dos dictadors, on cadascun volia treure contrapartides de col·laborar amb l'altre en plena II Guerra Mundial. Les comparacions són perverses.
Autor: AdiJapanEl PSE i Batasuna s'han reunit per primer cop després de molt de temps, escenificant un diàleg que és necessari per aconseguir la pau. Aquesta és una trobada històrica i esperançadora. Com sempre hi haurà qui vol que aquestes trobades no es produeixin i continuaran apuntant a un suposat preu polític per al procés de pau. Uns des dels mitjans i els altres des de la política, no faltarà qui vulgui imposar la seva visió sobre com ha de ser el procés de pau. María San Gil ha comparat la trobada entre Patxi López i Arnaldo Otegi amb la de Hitler i Franco. Aquesta afició que tenen els del PP d'utilitzar els nazis per fer comparacions és freqüent. No se n'han estat per dir que a Catalunya es persegueix el castellà. I ara, volen comparar una reunió per abordar una pau futura amb una altra, entre dos dictadors, on cadascun volia treure contrapartides de col·laborar amb l'altre en plena II Guerra Mundial. Les comparacions són perverses.
Obres a Masdenverge
Ahir passava per Masdenverge, on estan separant els dos sentits de circulació de la carretera que travessa el poble. No sé si la separació serà elevada o no, doncs encara ho estan fent ara però, sembla que podria ser un element elevat per sobre el nivell dels dos sentits, amb formigó o amb una estreta vorera. En arribar, des de Santa Bàrbara, on fins ara hi havia senyalitzada la reducció de 60 km/h fins 40 km/h, que és la velocitat dins del nucli urbà, ara hi ha una senyalització en obres que porta de 70 km/h a 50 km/h. Per tant, ara que hi ha obres i que és més complicat circular, es pot anar 10 km/h més ràpid que abans d'iniciar-les.
És un problema habitual que la senyalització per obres estigui posada molt de temps abans que comencin, i que continuï sent-hi després que acabin. Potser no m'havia trobat fins ara que es produís un fenòmen com aquest, que els senyals d'obres siguin més permisius que els habituals.
És un problema habitual que la senyalització per obres estigui posada molt de temps abans que comencin, i que continuï sent-hi després que acabin. Potser no m'havia trobat fins ara que es produís un fenòmen com aquest, que els senyals d'obres siguin més permisius que els habituals.
Turisme tecnològic
Avui llegeixo una notícia d'aquelles que et fan pensar que hi ha gent que d'això de la tecnologia potser en fa un gra massa. I és que hi ha gent que per tal de ser un dels primers de tenir el DNI electrònic (DNI-e), està disposada a viatjar i fer turisme per alguna de les poblacions que seran les primeres d'emetre'l.
dimecres, 5 de juliol del 2006
El règim de Franco no fou feixista
Si no en tenim prou amb les revisions de la història d'alguns mitjans i d'alguns personatges, ara hem descobert que el franquisme no era feixista. I això ha estat de mans de Josep Piqué. Un cop més ens sorprés qui semblava una de les persones més moderades del PP, amb arguments totalment afins amb els de la cúpula i de persones com Jiménez Losantos o Pío Moa. I en la mateixa línia creu deplorable la IIa República Espanyola, la qual, millor o pitjor però, que era un règim legal, on, a més dels pro-soviètics hi havia centristes i gent de dretes, entre ells la CEDA o la Falange. És a dir, que sent un règim democràtic, tothom podia opinar. Una altra cosa és que la situació espanyola, europea i mundial del moment comportés un clima social revolt.
dilluns, 3 de juliol del 2006
Polla blava un altre cop
Cada cop que passo pel costat de l'Encanyissada amb bici miro si em trobo la polla blava que fa unes setmanes vaig veure. Efectivament, sempre està per la mateixa zona. Aquí us deixo un petit video de com me la trobo sempre. Les fotos les teniu al lloc de sempre.
El programari lliure és lliure
Llegeixo a La Vanguardia del 3 de juliol un article sobre el programari lliure a l'apartat "Consultorio atípico". El signa Norbert Bilbeny. L'alegria inicial de veure que un mitjà dedica tota una plana a parlar sobre aquest tipus de programari es torna decepció en pocs instants. L'article va acompanyat d'una fotografia de Richard M. Stallman (RMS), amb una llegenda que el qualifica com gurú de Linux. Cercant una mica podria haver-se adonat que el gurú de Linux és Linus Torvalds, el seu creador, i que RMS va ser qui va fundar el projecte GNU i la Fundació per al programari lliure o Free Software Foundation, la qual va definir el concepte de programari lliure allà als inicis dels 80.
L'articulista afirma que la programació (libre programación, en diu) es fa a través dels suports multimèdia, sense necessitat de limitar-se a l'ordinador. I servidor, professional de la informàtica, no entén aquesta afirmació. Perquè, si no visc en un món a banda, fins ara programar ho fa tothom utilitzant els mateixos mitjans, tot i que les eines poden canviar, en funció de la tecnologia, sistema operatiu i de la llicència del programari que s'utilitzi. S'afirma sense problema que els blocs, la wikipedia, podcastings i netlabels són fórmules de programació, quan realment són formes de compartició dels coneixements, ja siguin en forma de text, de so o de video. I no és el programari lliure l'únic que utilitza eines d'aquest tipus, si no és que Blogger, YouTube, GoogleVideo o MySpace es poden considerar programari lliure. Ja no diguem que s'estiguin qualifican de fórmules de programació. La programació és la codificació d'un algorisme que resol un problema utilitzant un llenguatge que entengui una màquina -un ordinador-. Res del que s'afirma que és una fórmula de programació compleix aquesta definició.
Per a l'autor els desenvolupadors de programari lliure són libreprogramadores, com si els programadors estiguéssim programant únicament per a programari lliure o per a programari restrictiu, com si fos blanc o negre. No és així, perquè ni l'empresa de programari restrictiu més important del món no utilitza exclusivament programari restrictiu. No treballem, com s'afirma en un món virtual. Ens limitem a utilitzar la xarxa com eina de comunicació i de compartició, igual que ho fa la immensa majoria dels professionals de la informàtica, es dediquin al programari lliure o no.
Un article ple d'imprecisions i de tòpics que es podria haver evitat amb una mica d'aprofundiment en el món del qual es parlava.
L'articulista afirma que la programació (libre programación, en diu) es fa a través dels suports multimèdia, sense necessitat de limitar-se a l'ordinador. I servidor, professional de la informàtica, no entén aquesta afirmació. Perquè, si no visc en un món a banda, fins ara programar ho fa tothom utilitzant els mateixos mitjans, tot i que les eines poden canviar, en funció de la tecnologia, sistema operatiu i de la llicència del programari que s'utilitzi. S'afirma sense problema que els blocs, la wikipedia, podcastings i netlabels són fórmules de programació, quan realment són formes de compartició dels coneixements, ja siguin en forma de text, de so o de video. I no és el programari lliure l'únic que utilitza eines d'aquest tipus, si no és que Blogger, YouTube, GoogleVideo o MySpace es poden considerar programari lliure. Ja no diguem que s'estiguin qualifican de fórmules de programació. La programació és la codificació d'un algorisme que resol un problema utilitzant un llenguatge que entengui una màquina -un ordinador-. Res del que s'afirma que és una fórmula de programació compleix aquesta definició.
Per a l'autor els desenvolupadors de programari lliure són libreprogramadores, com si els programadors estiguéssim programant únicament per a programari lliure o per a programari restrictiu, com si fos blanc o negre. No és així, perquè ni l'empresa de programari restrictiu més important del món no utilitza exclusivament programari restrictiu. No treballem, com s'afirma en un món virtual. Ens limitem a utilitzar la xarxa com eina de comunicació i de compartició, igual que ho fa la immensa majoria dels professionals de la informàtica, es dediquin al programari lliure o no.
Un article ple d'imprecisions i de tòpics que es podria haver evitat amb una mica d'aprofundiment en el món del qual es parlava.
Viure a la natura
Fa poques setmanes es va estrenar la pel·lícula d'animació Veïns invasors o Vecinos invasores, depenent del cinema on es projecti. La pel·lícula té com protagonistes uns animals que hivernen en un bosc i quan es desperten es troben que el seu bosc ha estat envoltat d'una bardissa i ha estat reduït a la mínima expressió. A l'altra banda de la bardissa hi ha una urbanització, on els veïns volen viure en tranquil·litat i sense que els animals els molestin. La pel·lícula reflecteix un problema que s'està generalitzant: tothom vol viure fora de les ciutats. Ens vénen les bondats de viure a la natura i ens creiem que ens estan oferint viure a la natura quan realment ens estan oferint viure allà on n'hi ha, per substituir-la pel totxo, per gespa i per piscines.
Acabem construint urbanitzacions que eliminen la natura allí on es fan, i acabem vivint de la mateixa manera que podríem viure si la urbanització es trobés dins del nucli urbà d'una població. I a sobre no volem que els animals salvatges rondin la urbanització, no volem mosquits i volem les màximes comoditats. Jo sempre havia pensat que viure a la natura era una altra cosa. No es pot tancar la porta al progrés, diuen, encara que en nom del progrés no es pot hipotecar el futur dels paratges naturals.
Acabem construint urbanitzacions que eliminen la natura allí on es fan, i acabem vivint de la mateixa manera que podríem viure si la urbanització es trobés dins del nucli urbà d'una població. I a sobre no volem que els animals salvatges rondin la urbanització, no volem mosquits i volem les màximes comoditats. Jo sempre havia pensat que viure a la natura era una altra cosa. No es pot tancar la porta al progrés, diuen, encara que en nom del progrés no es pot hipotecar el futur dels paratges naturals.
La unitat d'Espanya
Alguns bisbes continuen difonent un missatge que fa pensar que continuen enclavats en el franquisme. No s'explica sinó, que sigui obligació dels cristians resar per la unitat de la pàtria. Això no està en cap doctrina, en cap llibre de religió. Bé, potser en els d'altres temps sí. A la vegada que se'ns parla de la unitat d'Espanya es defuig parlar de cert mitjà que barreja programes de religió amb programes de generació d'odi envers tot allò que no sigui de dretes, espanyolista fins el moll de l'òs, envers tota aquella persona que no comparteixi la seva visió d'Espanya i del món. Quina credibilitat té un missatge d'alguns bisbes de la Conferència Episcopal, quan aquests mateixos bisbes es troben tan a gust amb Federico Jiménez Losantos? Per què els bisbes s'entesten a barrejar Espanya amb la religió? No en vam tenir prou amb la "cruzada universal" i 40 anys de dictador "bajo palio"?
Fortanete
Fa poc que a La 2 de TVE van fer un programa dedicat al Maestrat aragonès. Van sortir pobles com la Iglesuela del Cid, Cantavieja i Fortanete, aquest darrer el poble de mon pare.No vaig tenir l'oportunitat de veure'l però, algú va deixar-lo penjat a la xarxa. No us el perdeu.
divendres, 30 de juny del 2006
Envia'm un missatge de veu
Ahir em vaig donar d'alta a Odeo, un servei de podcast i que a la vegada permet que la gent et pugui enviar missatges de veu. Ja sabeu, si voleu enviar missatges de veu només heu de fer clic a la icona de la dreta, semblant a la que acompanya aquest text.
dijous, 29 de juny del 2006
Compraríem més música?
Teddy Bautista i altres defensors de l'actual sistema de drets d'autor, sovint detractors de punts de vista més oberts i perfectament legals, opina que si la legislació no permetés les descàrregues d'obres d'Internet la gent compraria més música. Cal recordar que la descàrrega de música sense finalitat lucrativa i sense difusió pública, es considera còpia privada lícita. No és el primer cop que els experts expliquen que la descàrrega de música i de pel·lícules de xarxes P2P és legal.
Però, tornem al raonament sobre l'increment de compradors si s'eliminen les descàrregues des de xarxes P2P. Qui més qui menys haurà viscut l'època de les cintes magnètiques d'àudio i de video. Qui volia comprar música, igual que ara, ho feia. I qui no volia, s'intentava copiar la música d'algun amic. Si no es permetessin descàrregues, que potser la gent deixaria de copiar? I si es prohibís copiar, s'eliminarien els cànons per dret a còpia privada? I ara, per què si paguem un cànon, hi ha discos que estan protegits contra còpia?
Jo compro música i pel·lícules habitualment. Sóc un d'aquells que li agrada tenir l'original. Però, entenc que altres no vulguin comprar. Els preus són elevats si tenim en compte que molts cops la qualitat de la música que contenen els discos és pèssima.
Però, tornem al raonament sobre l'increment de compradors si s'eliminen les descàrregues des de xarxes P2P. Qui més qui menys haurà viscut l'època de les cintes magnètiques d'àudio i de video. Qui volia comprar música, igual que ara, ho feia. I qui no volia, s'intentava copiar la música d'algun amic. Si no es permetessin descàrregues, que potser la gent deixaria de copiar? I si es prohibís copiar, s'eliminarien els cànons per dret a còpia privada? I ara, per què si paguem un cànon, hi ha discos que estan protegits contra còpia?
Jo compro música i pel·lícules habitualment. Sóc un d'aquells que li agrada tenir l'original. Però, entenc que altres no vulguin comprar. Els preus són elevats si tenim en compte que molts cops la qualitat de la música que contenen els discos és pèssima.
Google i la legalitat
Google, el cercador més utilitzat d'Internet, ha estat notícia ja diversos cops en relació a conflictes de propietat intel·lectual. La cerca realitza còpies en la memòria cau dels seus servidors, cosa que en alguns casos no es veu bé, per ser una còpia no consentidad de material protegit. Segurament però, qui no consenteix aquesta còpia, utilitza els serveis de Google per cercar continguts a la xarxa. Avui llegia que l'empresa francesa Louis Vuitton ha aconseguit que Google hagi de pagar 300.000 euros perquè altres empreses utilitzessin el seu nom per anunciar-se. I també avui llegeixo que Teddy Bautista, de la SGAE, titlla Google de feixistes per permetre que algú hagi aconseguit que si cerqueu a Google "ladrones", aparegui en primer lloc un enllaç a la SGAE.
Fins quin punt és Google culpable que altres utilitzin els seus serveis automatitzats de forma de licitud dubtosa? Per què qui dóna el servei és responsable, quan el veritable responsable és qui en fa l'ús? Per què és feixista Google?
Fins quin punt és Google culpable que altres utilitzin els seus serveis automatitzats de forma de licitud dubtosa? Per què qui dóna el servei és responsable, quan el veritable responsable és qui en fa l'ús? Per què és feixista Google?
Port Aventura construirà dos camps de golf
Per la llista ebrencs m'he assabentat que Port Aventura construirà dos camps de golf i un centre de convencions. És clar que segurament ens diran que utilitzaran aigüa reciclada i tot això però, un es pregunta fins quin punt això és cert i possible, i també es pregunta si aquesta dèria dels camps de golf és la línia a seguir. A més de donar un molt mal exemple a la gent del País Valencià i Múrcia, estem optant per la via de turisme de qualitat, entenent la qualitat com els camps de golf i les urbanitzcions. I com que el conseller Nadal va dir que encara es podien fer 100.000 habitatges a la costa catalana, doncs no cal patir.
Comença el diàleg
Avui s'ha anunciat l'inici del diàleg amb ETA per arribar al final del terrorisme. Una notícia important i esperançadora.
L'Ajuntament d'Amposta visita el mercat de Benicarló
Llegeixo que una representació de l'Ajuntament d'Amposta va visitar el mercat al carrer dels dimecres a Benicarló, per tal d'adoptar mesures de renovació al mercat dels dimarts d'Amposta. Caldrà veure com s'enfoquen aquestes mesures. Ja he opinat altres vegades sobre el mercat d'Amposta. El lloc on es fa és cèntric però, provoca una important congestió del trànsit, incomoditat per als veïns per l'aparcament de cotxes en guals i portes, per la brossa que queda després del mercat, etc. Sembla que és difícil traslladar-lo però, crec que hi ha llocs d'Amposta on seria possible ubicar-lo, sense la incomoditat que representa actualment, i que no és nova però, que a mesura que la ciutat creix i que el nombre de visitants augmenta, es fa més notòria.
dimecres, 28 de juny del 2006
Ja tenim IBSN
Llegeixo a LA MARFANTA que ja té IBSN. És a dir, que disposa d'un identificador únic, a l'estil de l'identificador únic que tenen els llibres. Doncs m'he apuntat a la proposta i m'he creat també el meu IBSN. Es tracta d'un número format per 10 dígits, separats per tres guions, posats en qualsevol part del número. Si us hi fixeu el meu IBSN està composat pels codis ASCII del meu nom, en majúscules, és a dir MANEL.
dimarts, 27 de juny del 2006
Tàndem
Esquerra ha decidit el seu futur electoral els mateixos dies en què el ministre Montilla era presentat com el futur candidat socialista per presidir la Generalitat. Finalment hi haurà tàndem Carod-Puigcercós. És a dir, que tot continua igual, perquè el candidat continuarà sent el mateix. Potser així s'aconsegueix tenir tothom content dins de les bases però, és clar, caldria veure si els votants d'Esquerra de les passades eleccions catalanes continuen pensant que Carod és el seu candidat. Ja ho veurem en el seu moment.
Com anècdota, Esquerra ha fet retirar les etiquetes de les ampolles d'aigua de l'hotel on han fet l'anunci del tàndem, per no estar en català. En canvi, no han tingut inconvenient en el fet que l'hotel es digués Don Jaime. Coses de la política.
Pesticides a l'Ebre
És una contradicció que tinguem un parc natural, una zona humida tan important, i que haguem de veure notícies com la que fa referència a la presència de pesticides a l'aigua al Delta. Cal trobar solucions, que passin per conscienciar i donar alternatives als productes químics tòxics. I si la consciència hi és però, les alternatives no, o són massa cares, cal trobar una solució. Una, de dràstica, seria l'obligatorietat de fer agricultura ecològica a tot el Delta. O potser no.
diumenge, 25 de juny del 2006
dissabte, 24 de juny del 2006
Miravet i Pinell de Brai
Avui hem anat de visita per les Terres de l'Ebre, fent país. Hem passat el dia a Pinell de Brai i a Miravet. Aquí teniu unes fotos.
divendres, 23 de juny del 2006
Hipocresia a la catalana
En Toni Clapés a RAC1 es feia ressò de la falsedat que mostraven molts polítics aquests dies en què Pasqual Maragall ha anunciat que deixa el càrrec. Qui fins ara era un polític que havia de plegar, qui tantes vegades ha estat criticat i acusat de no representar Catalunya com cal, ara és elogiat per haver decidit no optar a la reelecció. És cert. Tenim uns polítics falsos, que practiquen la hipocresia amb una dosi d'amnèsia important. Tot són bones paraules si l'obstable electoral s'aparta del mig, malgrat haver-lo deixat de volta i mitja fa ben poc temps. I és que la gent té ganes de tornar a l'oasi, ni que sigui a base d'hipocresia, d'hipocresia a la catalana.
dijous, 22 de juny del 2006
Baixen els espectadors al cinema
Aquest any han baixat les xifres d'assistència a espectacles, entre ells al cinema. I no és estrany. El darrer cap de setmana vaig anar-hi i vaig pagar 5,50 euros. En comparació, el lloguer d'una pel·lícula de DVD em costa entre 2 i 2,50 euros. És a dir, que amb el preu d'una entrada al cinema puc veure quasi dues pel·lícules a casa. Segur que s'espavilaran les corresponents entitats de gestió de drets d'autor de dir que tot és culpa de la pirateria.
El problema és que avui dia periodistes i artistes confonen la pirateria amb tota aquella activitat relacionada amb la còpia d'obres intel·lectuals. Així, es posa al mateix sac la manta i la descàrrega de música i video des de xarxa d'extrem a extrem -P2P-. Però, segons la legislació vigent, la còpia privada, excepte en el cas dels programes d'ordinador, està permesa, sempre que no sigui amb ànim de lucre i que no hi hagi difusió pública. Alguns juristes més entesos que jo ja ho han explicat bastants cops. Les descàrreges en xarxes P2P de música i pel·lícules no són il·legals, sempre que es respectin les condicions anteriors. El mateix passa amb la gravació de pel·lícules amb una càmera de video dins d'un cinema. Si no recordo malament algú explicava que també es podia considerar còpia privada -d'una qualitat infumable, segurament, per cert-.
És més, el nombre de descàrregues des de xarxes P2P i de compres a la manta -il·legals- no es pot relacionar directament amb les pèrdues de la indústria, perquè probablement les persones que ho fanno comprarien mai, igualment, allò que adquireixen per altres vies.
Però, bé, sense desviar-me més, en el cas dels cinemes ampostins, la baixada d'espectadors, si la hi ha, no m'estranyaria. Les sales acostumen a estar brutes -crispetes, terra enganxifós-, els lavabos sovint tenen avaries, hi ha una zona de fumadors estrafolaria feta de cartrons de pel·lícules, sovint la pel·lícula comença veient-se malament i no s'arregla si algú no s'aixeca i avisa del problema,... I també tenim als cinemes, no només als ampostins, el missatge sobre la prohibició d'entrar amb productes de menjar i beure adquirits fora de l'establiment, quan ja se sap que aquesta prohibició no es pot aplicar. I ningú no ha fet res perquè desaparegui el cartell.
Sento el poti, poti.
El problema és que avui dia periodistes i artistes confonen la pirateria amb tota aquella activitat relacionada amb la còpia d'obres intel·lectuals. Així, es posa al mateix sac la manta i la descàrrega de música i video des de xarxa d'extrem a extrem -P2P-. Però, segons la legislació vigent, la còpia privada, excepte en el cas dels programes d'ordinador, està permesa, sempre que no sigui amb ànim de lucre i que no hi hagi difusió pública. Alguns juristes més entesos que jo ja ho han explicat bastants cops. Les descàrreges en xarxes P2P de música i pel·lícules no són il·legals, sempre que es respectin les condicions anteriors. El mateix passa amb la gravació de pel·lícules amb una càmera de video dins d'un cinema. Si no recordo malament algú explicava que també es podia considerar còpia privada -d'una qualitat infumable, segurament, per cert-.
És més, el nombre de descàrregues des de xarxes P2P i de compres a la manta -il·legals- no es pot relacionar directament amb les pèrdues de la indústria, perquè probablement les persones que ho fanno comprarien mai, igualment, allò que adquireixen per altres vies.
Però, bé, sense desviar-me més, en el cas dels cinemes ampostins, la baixada d'espectadors, si la hi ha, no m'estranyaria. Les sales acostumen a estar brutes -crispetes, terra enganxifós-, els lavabos sovint tenen avaries, hi ha una zona de fumadors estrafolaria feta de cartrons de pel·lícules, sovint la pel·lícula comença veient-se malament i no s'arregla si algú no s'aixeca i avisa del problema,... I també tenim als cinemes, no només als ampostins, el missatge sobre la prohibició d'entrar amb productes de menjar i beure adquirits fora de l'establiment, quan ja se sap que aquesta prohibició no es pot aplicar. I ningú no ha fet res perquè desaparegui el cartell.
Sento el poti, poti.
La seguretat per als altres
Com bé observa Kriptópolis, els diputats del PP només pensen en la privacitat quan afecta la seva, no la dels altres. Ara es veu que els diputats del PP es dediquen a tapar amb bosses de paper les càmeres de seguretat dels seus passadissos al Congrés dels Diputats. A més, segons El País, les càmeres estan instal·lades complint amb un pla de seguretat aprovat en època de govern del PP. Tots ens hem d'acostumar a treballar vigilats, a comprar vigilats, a passejar vigilats, a treure diners vigilats, a viatjar vigilats. El gran germà que el PP, el partit de la llei i de l'ordre, com tota bona dreta, no volen aplicar-se'l a ells mateixos, en un edifici, el Congrés, amb un nivell de seguretat molt important.
I'm From Barcelona
Un amic em va parlar d'un grup, conegut perquè una de les seves cançons es va utilitzar en la promoció del Primavera Sound 06,a Barcelona. Es tracta del grup I'm From Barcelona, que no són de Barcelona, i quina cançó més coneguda es diu We're From Barcelona. El seu primer treball es diu Let Me Introduce My Friends. Una música molt fresca i alegre.
dimecres, 21 de juny del 2006
Marta Cid, alcaldable?
LA MARFANTA comenta les pressions que s'estarien produint perquè Marta Cid es presentés a les eleccions municipals com cap de llista d'Esquerra a Amposta. Malgrat que el cap de llista, Carles González, ja fou presentat fa uns mesos, crec que seria una decisió encertada que fós Marta Cid qui optés a l'alcaldia, almenys des d'un punt de vista de probabilitats. D'altra banda, també és cert que si no surt des del mateix cap de llista aquesta iniciativa, seria com si es posés en dubte la capacitat d'atracció de vot de l'actual cap de llista, cosa que, comparant, comparteixo. També és cert que Esquerra ha fet una legislatura molt suau, desmarcant-se del govern en comptades ocasions, cosa que em fa ser crític amb la seva tasca d'oposició.
Pasqual Maragall deixa de ser candidat
El president de la Generalitat ja ha anunciat que no serà el candidat del PSC a la presidència de la Generalitat. A banda dels elogis que puguin fer-se de la seva tasca, i de les crítiques, evidentment, ara queda un altre misteri per desvetllar. Qui serà el candidat o candidata? Sembla que els mitjans aposten per José Montilla. També queda saber si el candidat d'Esquerra serà Josep Lluís Carod-Rovira -un error per a mi-, i si el PP continuarà confiant en Josep Piqué o preferirà la línia afí a Vidal-Quadras. També hi ha un altre actor, del qual encara no se sap qui serà el líder: Ciutadans de Catalunya. Moltes incògnites per resoldre encara, que obliguen a parlar de la cursa electoral amb molta antel·lació.
El Messenger és notícia
La Vanguardia es fa ressò d'una de les novetats de Microsoft. El seu programa de missatgeria instantània, el conegut Messenger, inclourà veu, amb trucades gratuïtes entre usuaris, i permetrà fer videoconferència. A més, aviat serà compatible amb el programa homòleg de Yahoo!, qui acaba d'anunciar que obrirà el seu programa de missatgeria als desenvolupadors. La notícia és una mostra de la importància que se li dóna a algunes notícies de tecnologia pel simple fet de venir de Microsoft. Perquè aquesta novetat al Messenger no és tal novetat dins del món de la missatgeria instantània. Yahoo! i Google, amb els seus programes ja ho vénen oferint des de fa temps, igual que altres eines com Skype o la seva alternativa en programari lliure, Wengo. Aquest darrer, a més, i igual que programes com Gaim, permeten comunicar-se amb eines de missatgeria de diferents proveïdors, ja siguin Microsoft, Yahoo! o altres. I això seria més fàcil encara si les empreses utilitzessin estàndards oberts, com Jabber, pel qual va apostar Google amb el servei GoogleTalk.
Resumint, Microsoft arriba tard però, se li perdona i es presenta com una novetat mundial. Altres ja fa temps que ho fan. Entre aquests altres el programari lliure ja fa temps que ofereix missatgeria instantània que permet treballar des de diferents plataformes i xarxes de missatgeria. Però, o no interessa o la recerca d'alternatives lliures i sòlides, basades en estàndards oberts, és inexistent.
Resumint, Microsoft arriba tard però, se li perdona i es presenta com una novetat mundial. Altres ja fa temps que ho fan. Entre aquests altres el programari lliure ja fa temps que ofereix missatgeria instantània que permet treballar des de diferents plataformes i xarxes de missatgeria. Però, o no interessa o la recerca d'alternatives lliures i sòlides, basades en estàndards oberts, és inexistent.
dimarts, 20 de juny del 2006
Esquerra s'esquerda?
El confidencial e-noticies fa especial seguiment a les diferències dins de la direcció d'Esquerra. Avui l'ex-conseller Carretero era notícia per un manifest que advoca per fer canvis al partit. La darrera notícia del confidecial fa referència a la confecció de les llistes electorals, concretament la de Tarragona, amb Marta Cid de número 2 i Ernest Benach de número 1, en perjudici de Josep Bargalló. Esquerra s'hauria de plantejar seriosament si Josep Lluís Carod-Rovira és el candidat idoni per mantenir o augmentar el suport electoral. Sense tenir res personal en contra, entre altres coses perquè no ens coneixem, sí que crec que les dosis de populisme i de "xuleria" exhibides per Carod-Rovira durant la legislatura sobraven, a banda d'altres coses com el viatge a Perpinyà i la foto amb la corona d'Espines. Una de les darreres, per cert, desitjar que perdi la selecció espanyola el Mundial de futbol, sabent el rebuig que causen aquestes afirmacions. Crec que aquesta mena de polítics sobren i que calen polítics que s'arrisquin a defensar les seves idees des de la moderació i l'argumentació, fugint de sentimentalisme excessiu i altres formes que cada dia fan més avorrida la política.
Els SMS de l'Estatut
Diumenge la Generalitat oferia els resultats de l'Estatut en línia, a través d'un llocs web creat per a la cita amb les urnes, i també a través del telèfon mòbil, a banda d'altres mitjans tradicionals. En el cas del mòbil calia enviar un missatge curt (SMS) al 7743 amb la paraula REF seguida de CAT, si es desitjava conèixer els resultats de Catalunya. Vaig fer la prova i em va arribar un missatge, un sol missatge. Esperava que amb un missatge ja m'anessin arribant resultats però, no va ser així.
L'únic missatge que vaig rebre contenia informació de la participació a la una del migdia. I començava així: "Catalunya-Meses obertas". Sense comentaris. Algú no va fer la correcció de textos i va passar la típica errada de confondre les lletres "a" i "e" del català central i oriental. Una tonteria o un error que un servei oficial no hauria de cometre?
L'únic missatge que vaig rebre contenia informació de la participació a la una del migdia. I començava així: "Catalunya-Meses obertas". Sense comentaris. Algú no va fer la correcció de textos i va passar la típica errada de confondre les lletres "a" i "e" del català central i oriental. Una tonteria o un error que un servei oficial no hauria de cometre?
dilluns, 19 de juny del 2006
L'interés partidista
Per a uns és partidista que el president Maragall no convoqui eleccions fins el mes de novembre. Potser sí. Però, cal veure qui està fent aquesta apreciació, perquè potser veurem algú que ha fet una campanya per l'Estatut que era més aviat una pre-campanya a la presidència de la Generalitat, i que ha celebrat la victòria del "sí" com una victòria en aquesta pre-campanya. Així de fàcil, qui ha contribuït a dividir els partits catalans a Madrid, qui se suposava que havia d'estar una llarga temporada a l'oposició, es veu tocant ja la presidència de la Generalitat. Potser tenim manca de memòria. Potser som així, i oblidem ràpidament certes actuacions polítiques. O, simplement, la resta de partits han fet mèrits perquè Mas hagi deixat d'anar a menys.
diumenge, 18 de juny del 2006
El PP utilitzarà el que sigui contra Catalunya
La campanya del PSC pel "sí" a l'Estatut deia que el PP utilitzaria el "no" dels ciutadans contra Catalunya. Després de diverses intervencions als mitjans durant la nit electoral ja podem dir que la campanya era totalment equivocada, doncs hauria d'haver dit que el PP utilitzarà el que sigui contra Catalunya. La prova és que alguns polítics populars -quin adjectiu!- no acaben reconèixer que guanya el "sí", de forma clara. El senyor Daniel Sirera i el senyor Mariano Rajoy han demostrat el concepte que tenen de la democràcia i de les consultes electorals. Si el resultat és el desitjat tot són alegries i sinó, la societat s'equivoca, o caben segones interpretacions.
Segons el senyor Sirera en declaracions a TV3, aquesta nit és un desastre per a Catalunya. És clar, a partir de demà tot serà molt pitjor. Un daltabaix per als catalans, perquè no han votat contra l'Estatut ni s'han abstingut prou. I els vots negatius segurament són tots de gent del PP, oi? D'altra banda el senyor Rajoy no ha dit ni més ni menys que els ciutadans de Catalunya han rebutjat el projecte d'Estatut, perquè 2 de cada 3 no li han donat suport. Munició per a Jiménez Losantos i companyia demà al matí. És a dir, que els que no han votat també compten com gent que volia votar "no". És a dir, que les regles del joc, que tant defensa el PP, aquí no s'apliquen. Perquè crec que és clara la victòria del "sí". Una altra cosa és l'abstenció, la qual sent alta, no condiciona legalment la validesa del resultat. No cal recordar que els catalans vam votar majoritàriament a les darreres eleccions al Parlament per partits que tenien la confecció d'un nou Estatut als seus programes electorals. El PP ho oblida oportunament i relaciona abstenció amb desinterès, quan hauria de relacionar-la amb el rebuig que genera aquesta classe política, amb ells al cap davant, que es dedica complicar-nos el dia a dia amb les seves baralles habituals, i els seus missatges apocalíptics utilitzant Catalunya o el País Basc com arma.
Ha guanyat el "sí". Jo optava pel "no". Continuo pensant que era l'opció que havia de triar. Però, cal reconèixer i respectar qua la majoria de les persones que ha anat a votar ha cregut que aquest Estatut ja els anava bé. També cal recordar que el "sí" ha tingut major ressò polític i mediàtic. Els mitjans en general han ajudat al vot afirmatiu. El govern català ha fet una campanya encoberta pel "sí", fins al darrer dia. I el PP ha estat un dels millors aliats de socialistes i convergents. Però, ara cal continuar vivint el nostre dia a dia i esperar que, efectivament, aquest sigui un bon Estatut i que no tornem a parlar de balances fiscals, de nació, de llengua, de competències, i de tantes i tantes coses que se'ns ha dit que a partir d'ara seran flors i violes. Comença la cursa electoral!
Segons el senyor Sirera en declaracions a TV3, aquesta nit és un desastre per a Catalunya. És clar, a partir de demà tot serà molt pitjor. Un daltabaix per als catalans, perquè no han votat contra l'Estatut ni s'han abstingut prou. I els vots negatius segurament són tots de gent del PP, oi? D'altra banda el senyor Rajoy no ha dit ni més ni menys que els ciutadans de Catalunya han rebutjat el projecte d'Estatut, perquè 2 de cada 3 no li han donat suport. Munició per a Jiménez Losantos i companyia demà al matí. És a dir, que els que no han votat també compten com gent que volia votar "no". És a dir, que les regles del joc, que tant defensa el PP, aquí no s'apliquen. Perquè crec que és clara la victòria del "sí". Una altra cosa és l'abstenció, la qual sent alta, no condiciona legalment la validesa del resultat. No cal recordar que els catalans vam votar majoritàriament a les darreres eleccions al Parlament per partits que tenien la confecció d'un nou Estatut als seus programes electorals. El PP ho oblida oportunament i relaciona abstenció amb desinterès, quan hauria de relacionar-la amb el rebuig que genera aquesta classe política, amb ells al cap davant, que es dedica complicar-nos el dia a dia amb les seves baralles habituals, i els seus missatges apocalíptics utilitzant Catalunya o el País Basc com arma.
Ha guanyat el "sí". Jo optava pel "no". Continuo pensant que era l'opció que havia de triar. Però, cal reconèixer i respectar qua la majoria de les persones que ha anat a votar ha cregut que aquest Estatut ja els anava bé. També cal recordar que el "sí" ha tingut major ressò polític i mediàtic. Els mitjans en general han ajudat al vot afirmatiu. El govern català ha fet una campanya encoberta pel "sí", fins al darrer dia. I el PP ha estat un dels millors aliats de socialistes i convergents. Però, ara cal continuar vivint el nostre dia a dia i esperar que, efectivament, aquest sigui un bon Estatut i que no tornem a parlar de balances fiscals, de nació, de llengua, de competències, i de tantes i tantes coses que se'ns ha dit que a partir d'ara seran flors i violes. Comença la cursa electoral!
Guanya el "sí"
Amb un 98,2% escrutat, el "sí" guanya per un 73,92% enfront el "no", amb un 20,74%. La participació, del 49,41%.
Comentaris del dia
He votat. Malgrat això no crec que per haver votat al referèndum de l'Estatut hagi ajudat a consolidar la democràcia, com he sentit. Si la democràcia s'hagués de consolidar encara avui seria per preocupar-se. Tampoc crec que avui es pugui qualificar de dia joiós, si com ja es percep a l'ambient, al govern, guanya el "sí". És el llenguatge que ens ha acompanyat durant tota la legislatura, el llenguatge ideològic, sobrecarregat, barroc. Com si Catalunya no hagués existit fins aquesta legislatura, com si els catalans ens haguéssim despertat d'un somni de segles. Haurem de parlar-ne ara que comença la cursa electoral.
Participació a la una del migdia
Segons els resultats oficials, a la una havia participat el 20.71% de la població censada. El resultat és inferior a les dades de participació a la mateixa hora del referèndum de la Constitució Europea -segons la Malla-, tot i que Vilaweb diu el contrari.
Els resultats es podran consultar amb el telèfon mòbil. Cal enviar un missatge curt -SMS- al número 7743. El contingut del missatge ha de ser REF, seguit d'un espai i després es pot posar CAT, si es desitja rebre el resultat del total de Catalunya, o BAR, TAR, LLE o GIR, si es desitja saber el resultat d'una de les quatre províncies.
Els resultats es podran consultar amb el telèfon mòbil. Cal enviar un missatge curt -SMS- al número 7743. El contingut del missatge ha de ser REF, seguit d'un espai i després es pot posar CAT, si es desitja rebre el resultat del total de Catalunya, o BAR, TAR, LLE o GIR, si es desitja saber el resultat d'una de les quatre províncies.
dissabte, 17 de juny del 2006
L'ús de l'ambigüitat per fer campanya
Un cop que ja ha fet el discurs el president Maragall es pot dir que ha fet un discurs que de forma indirecta promovia el vot favorable a l'Estatut. S'ha refugiat en l'ambigüitat de les paraules per tal de dir-nos subliminalment que votem "sí". Digueu-me, sinó, com interpreteu això: "Tenim a les nostres mans, i us ho dic amb franquesa, fer un pas de gegant com a país. Ja sabeu com hem hagut de maldar per preservar les nostres institucions". O això altre: "L'experiència d'autogovern que hem adquirit, ens permetrà aprofitar millor les oportunitats que tindrem d'ara endavant". O això: "hem de ser conscients que Espanya i Europa estaran atentes al que decidim".
És evident que no ha demanar explícitament que es voti "sí". Però, és evident pel contingut i pel to que estava demanant-lo. Però, és clar, serà que veig fantasmes on no n'hi ha.
És evident que no ha demanar explícitament que es voti "sí". Però, és evident pel contingut i pel to que estava demanant-lo. Però, és clar, serà que veig fantasmes on no n'hi ha.
divendres, 16 de juny del 2006
La JEC prohibeix fomentar la participació
La Junta Electoral Central (JEC) prohibeix que el govern català fomenti la participació al referèndum. Si s'interpreta l'abstenció com un tipus de vot aleshores es pot entendre així. Però, això també implica que tots els processos electorals anteriors han incomplit aquesta prohibició. Creia fins ara que era normal i lògic que el govern promogués la participació dels ciutadans en una votació, doncs és la forma que tenim d'expressar-nos en un sistema democràtic com el nostre. Això sí, també crec que el govern ha estat en alguns moments fomentant el "sí" o pràcticament fent-ho, sobretot al principi de la campanya.
No sé si el fet que la majoria dels membres de la JEC siguin conservadors és allò que ha provocat aquesta decisió absurda. Sigui com sigui el PP català ho aprofita per abortar un missatge del president Maragall a la televisió, el darrer dia de campanya, per demanar la participació dels ciutadans. Una campanya estranya.
No sé si el fet que la majoria dels membres de la JEC siguin conservadors és allò que ha provocat aquesta decisió absurda. Sigui com sigui el PP català ho aprofita per abortar un missatge del president Maragall a la televisió, el darrer dia de campanya, per demanar la participació dels ciutadans. Una campanya estranya.
L'Estatut: Reflexió
Arriba la jornada de reflexió. Aquella jornada en què els polítics es fotografien a les Rambles a Barcelona, i que ningú fa campanya explícita per la seva opció. Però, quina reflexió hem de fer? Hi haurà indecisos que continuaran sent-ho després de tan profunda reflexió de demà, si no és que ho estan més després de les dues setmanes de campanya. Han hagut programes de televisió per parlar de l'Estatut, tot i que només han servit perquè uns i altres es recriminin les seves actuacions i actituds.
Tothom dóna el "sí" com guanyador. Jo també, malgrat que voldria que guanyés el "no". Però, és que el "sí" ha tingut al seu costat la potència mediàtica dels principals partits catalans. El "no" ha tingut al seu costat una poc clara Esquerra i el PP, qui haurà afavorit més vots afirmatius que no pas negatius.
Partidari del "no" com sóc, veig que la campanya del "sí" no ha explicat res en profunditat. Simplement missatges de por -por que el PP utilitzi el "no" contra Catalunya; por que ens quedem al passat, a 1979- i d'optimisme -no és l'Estatut que voldríem però, és un pas endavant-. El problema és que aquest Estatut, després que CiU hagués passat a l'oposició i que se li critiqués el seu pactisme a Madrid, aconseguint acords de mínims per després tornar a demanar més, sembla un més dels acords als quals ens tenien acostumats els governs de Jordi Pujol. Només demano una cosa. Si guanya el "sí" que no em vinguin més parlant contra CiU per quan pactava amb PSOE i PP, aconseguint pactes de rebaixes.
I la vegueria... Ja veurem com anirà. De moment continuarem amb les províncies, malgrat que alguns vegin canvis futus. Per a això cal que a Madrid el PP continuï a l'oposició durant una bona temporada. I això no ho pot assegurar ningú.
Tothom dóna el "sí" com guanyador. Jo també, malgrat que voldria que guanyés el "no". Però, és que el "sí" ha tingut al seu costat la potència mediàtica dels principals partits catalans. El "no" ha tingut al seu costat una poc clara Esquerra i el PP, qui haurà afavorit més vots afirmatius que no pas negatius.
Partidari del "no" com sóc, veig que la campanya del "sí" no ha explicat res en profunditat. Simplement missatges de por -por que el PP utilitzi el "no" contra Catalunya; por que ens quedem al passat, a 1979- i d'optimisme -no és l'Estatut que voldríem però, és un pas endavant-. El problema és que aquest Estatut, després que CiU hagués passat a l'oposició i que se li critiqués el seu pactisme a Madrid, aconseguint acords de mínims per després tornar a demanar més, sembla un més dels acords als quals ens tenien acostumats els governs de Jordi Pujol. Només demano una cosa. Si guanya el "sí" que no em vinguin més parlant contra CiU per quan pactava amb PSOE i PP, aconseguint pactes de rebaixes.
I la vegueria... Ja veurem com anirà. De moment continuarem amb les províncies, malgrat que alguns vegin canvis futus. Per a això cal que a Madrid el PP continuï a l'oposició durant una bona temporada. I això no ho pot assegurar ningú.
dijous, 15 de juny del 2006
Pascualito el chocolatero
Ho sento però, alguns videos arriben de cop i dóna ganes de referenciar-los.
dimecres, 14 de juny del 2006
Loituma
Loituma és un quartet finès que té entre les seves cançons més conegudes la levan Polkka, de l'any 1998, utilitzada en una animació feta amb Flash, coneguda com Loituma Girl. La podeu trobar aquí. YouTube té diverses paròdies del Loituma, entre les quals el video que teniu a sota.
dimarts, 13 de juny del 2006
Aldarulls contra el PP
Aquests dies el PP té oportunitat de queixar-se de l'actitud de brètols que es dediquen a rebentar els seus actes electorals contra l'Estatut. El PP crispa la vida política espanyola i pinta una Catalunya que no és la que ells diuen però, que serveix per alimentar corrents d'opinió als mitjans que els són afins, al seu favor i contra els socialistes. Catalunya és, simplement, una eina electoral per al PP. I el PP català calla i assumeix la política de crispació contínua que des de l'any 2004 viu Espanya.
Però, això no justifica que es rebentin actes d'aquest partit. I molt menys això no justifica que hi hagi intents d'agressió, ni que sigui tirant inofensius ous. Això dóna arguments al PP, dóna arguments a Rajoy, Acebes i Zaplana, i la caverna mediàtica s'encarrega d'amplificar-los. No seria millor demostrar-los un concepte de la democràcia diferent, basat en la tolerància envers les idees dels altres?
Però, això no justifica que es rebentin actes d'aquest partit. I molt menys això no justifica que hi hagi intents d'agressió, ni que sigui tirant inofensius ous. Això dóna arguments al PP, dóna arguments a Rajoy, Acebes i Zaplana, i la caverna mediàtica s'encarrega d'amplificar-los. No seria millor demostrar-los un concepte de la democràcia diferent, basat en la tolerància envers les idees dels altres?
Cendrer urbà
No sé quant de temps fa que l'han posat però, avui passejant per Amposta, a l'Avinguda de la Ràpita he trobat aquesta paperera, la qual té un cendrer a la part superior. Una bona idea. Estic segur que gran part de la brossa que es troba pel terra dels carrers de les nostres poblacions són burilles tirades pels fumadors que no saben què fer-ne quan han acabat de fumar.
Joan Sabaté es mou a la xarxa
Informa LA MARFANTA que l'alcalde de Tortosa torna a escriure al seu bloc. Ho fa en una altra adreça, joan-sabate.blogspot.com, potser perquè ha oblidat la contrasenya del bloc inicial. Aquell bloc ha quedat com testimoni d'un bloc que neix o mor amb una única entrada. Lluís Martín Santos parlava fa poc al seu bloc de la immobilitat del bloc de l'alcalde tortosí. Qui sap, potser ha estat la crítica del polític d'Esquerra el fet que ha portat l'alcalde a tornar a escriure. El futur dirà si aquesta és una aposta real per tenir un bloc o si es queda, com abans, en res.
El Koallach
He vist al Basar de les espècies que algú ha penjat al YouTube una versió de l'Opá, del Koala, sortida al programa Polònia. Es tracta del Lluís Llach cantant "No pas, jo votaré no pas".
Diari de l'Ebre
Aquesta setmana el Diari de Tarragona ha canviat de disseny i sembla que s'ha fet efectiva la desaparició del Diari de l'Ebre com una part separada del mateix diari. La meva opinió és que es sortim perdent. Per poques planes que tingués el Diari de l'Ebre, ara tornem a la situació anterior, en què hi hauran dos o tres planes interiors destinades a la informació de casa nostra. Potser es genera poca informació aquí, o potser és poc rendible mantenir un mitjà que sigui capaç d'acudir a tots els punts on hi ha notícies del territori. Una llàstima.
dilluns, 12 de juny del 2006
Ens visita Arias Cañete
Que un polític del PP visiti les Terres de l'Ebre és notícia, més quan aquest partit va ser el promotor del Pla Hidrològic Nacional on hi havia el transvasament de l'Ebre. I els polítics del PP locals van dedicar-se a justificar el projecte i a voler-nos convèncer que estàvem equivocats i manipulats.
Però, si això és notícia, que qui vingui sigui Arias Cañete és una notícia de primera. Ve l'ex-ministre que va dir que el PHN s'aprovaria per "collons", que seria un "passeig militar", perquè el PP no havia guanyat a l'Aragó. I després d'això només va saber queixar-se perquè TV3 va difondre unes paraules pronunciades en el context d'una conversa privada. En comptes de dimitir pel contingut de les seves declaracions, que demostraven el partidisme que hi havia darrera del PHN, va continuar en el càrrec i encara ara continua sent un dels polítics del PP que va donant lliçons a la resta de partits.
Però, si això és notícia, que qui vingui sigui Arias Cañete és una notícia de primera. Ve l'ex-ministre que va dir que el PHN s'aprovaria per "collons", que seria un "passeig militar", perquè el PP no havia guanyat a l'Aragó. I després d'això només va saber queixar-se perquè TV3 va difondre unes paraules pronunciades en el context d'una conversa privada. En comptes de dimitir pel contingut de les seves declaracions, que demostraven el partidisme que hi havia darrera del PHN, va continuar en el càrrec i encara ara continua sent un dels polítics del PP que va donant lliçons a la resta de partits.
diumenge, 11 de juny del 2006
El PP en el procés de pau
Durant el Debat sobre l'Estat de la Nació es va dir que no es parlaria del procés de pau, gràcies a un acord no escrit entre els partits. Cosa d'agrair, que per un cop el terrorisme no fós un dels elements del debat, sovint element de crispació política. Però, a la COPE, Federico Jiménez Losantos va queixar-se d'aquesta actitut de Mariano Rajoy. La casualitat va fer que no acabés la darrera jornada del Debat sense que el PP es repensés i introduís el terrorismea l'ordre del dia, en forma de votació. I amb això va arribar la crispació i el trencament de relacions del PP amb el PSOE.
Dissabte es van manifestar les víctimes del terrorisme -les quals ens han de merèixer el màxim respecte- per reclamar que no es pagui un preu polític per aconseguir la pau al País Basc i a Espanya. Cal doncs, definir què s'entén per preu polític, perquè mentrestant, quan el PP cregui convenient acusarà el govern d'haver-lo pagat. És clar que, si el govern vol arribar a la pau haurà de parlar i haurà de negociar amb els partits i inevitablement amb els terroristes. I si el govern actua haurem de ser tots els ciutadans, i no les víctimes únicament -malgrat el respecte que em mereixen-, qui tinguem la paraula per aprovar o reprovar la seva actitut. Però, mentres el PP i els "seus" mitjans atiïn les víctimes, l'ambient de crispació al voltant del procés de pau no ens abandonarà. Malauradament queda poc perquè es deixi de parlar de l'Estatut català i és probable que el terrorisme sigui l'únic tema "potent" de la vida política espanyola. Esperem aleshores, que les urnes, l'únic moment en què es pot atorgar o treure la confiança als partits, passin factura als que s'hauran passat una legislatura crispant Espanya i posant en dubte la legitimitat de l'actual govern.
Dissabte es van manifestar les víctimes del terrorisme -les quals ens han de merèixer el màxim respecte- per reclamar que no es pagui un preu polític per aconseguir la pau al País Basc i a Espanya. Cal doncs, definir què s'entén per preu polític, perquè mentrestant, quan el PP cregui convenient acusarà el govern d'haver-lo pagat. És clar que, si el govern vol arribar a la pau haurà de parlar i haurà de negociar amb els partits i inevitablement amb els terroristes. I si el govern actua haurem de ser tots els ciutadans, i no les víctimes únicament -malgrat el respecte que em mereixen-, qui tinguem la paraula per aprovar o reprovar la seva actitut. Però, mentres el PP i els "seus" mitjans atiïn les víctimes, l'ambient de crispació al voltant del procés de pau no ens abandonarà. Malauradament queda poc perquè es deixi de parlar de l'Estatut català i és probable que el terrorisme sigui l'únic tema "potent" de la vida política espanyola. Esperem aleshores, que les urnes, l'únic moment en què es pot atorgar o treure la confiança als partits, passin factura als que s'hauran passat una legislatura crispant Espanya i posant en dubte la legitimitat de l'actual govern.
Riba-roja
El diari El Punt publica la carta enviada per l'alcalde de Riba-roja a alcaldes de la Terra Alta per demanar-los el suport per a la central de cicle combinat d'Iberdrola. En aquesta carta l'alcalde remarca que no té relació amb ENRON -tot i que es tracta del mateix tipus de central- i que no perjudicaria els municipis de la Terra Alta, perquè la direcció dels vents ho evita -cosa que fa pensar que en altres zones properes sí que hi hauria afectació-.
Però, és que si es llegeix la carta sona a xantatge, com diu una altra notícia del mateix diari. La carta deixa entendre que l'aprovació de la línia d'avacuació elèctrica d'energia eòlica per dins de Riba-roja, depèn del suport a la central de cicle combinat. És a dir, que es pot interpretar clarament com un xantatge.
Però, és que si es llegeix la carta sona a xantatge, com diu una altra notícia del mateix diari. La carta deixa entendre que l'aprovació de la línia d'avacuació elèctrica d'energia eòlica per dins de Riba-roja, depèn del suport a la central de cicle combinat. És a dir, que es pot interpretar clarament com un xantatge.
Polla blava
No me n'havia trobat cap fins ara. Si no m'equivoco l'exemplar de la foto és una polla blava (Porphyrio porphyrio). Es podria confondre amb una polla d'aigua si no fos que és considerablement més gran. La foto completa es pot trobar a l'àlbum de Flickr.
dissabte, 10 de juny del 2006
Creix la blocosfera ebrenca
LA MARFANTA ha presentat novetats aquesta setmana. A banda dels blocs que he pogut veure que tenia enllaçats i no anunciats, aqeusta setmana ens ha fet saber de l'existència de diversos blocs de gent de l'Ebre, en aquest cas de caire majoritàriament polític. És el cas de La comedianta tortosina, de Roquet del Delta, i dels polítics d'Esquerra Ricard Forés i Lluís Martín Santos.
Ara només els queda als partits destacar en algun lloc dels seus webs on es poden trobar els blocs dels seus polítics, i ens faran més fàcil la recopil·lació de blocaires polítics ebrencs.
dijous, 8 de juny del 2006
L'Estatut: de Miravet?
En pocs dies he sentit com Pasqual Maragall qualificava aquesta proposta d'Estatut com l'Estatut dels Municipis i en la seva visita a les Terres de l'Ebre, com l'Estatut de Miravet. I sona bé que una població de les nostres terres doni nom a un projecte tan important per al país. Però, a diferència de l'Estatut de Núria i el de Sau, a Miravet no es pot dir que es posés la llavor de l'Estatut. Un dels assistents, el PP de Catalunya, se'n va despenjar. I després va quedar molt clar que l'Estatut es va crear al Parlament de Catalunya, a Barcelona, i va acabar sent remodelat a Madrid. Potser Miravet ha servit per escenificar la descentralització del govern, per fer veure a la gent de l'Ebre que ja no estem abandonats. I també serveix perquè ara sigui més fàcil de convèncer-nos de votar "sí". Em temo que aquest Estatut durant la campanya serà batejat amb tants de noms com calgui, en funció d'on s'estigui fent campanya.
M'agradaria però, que hagués estat l'Estatut de Miravet, i que la frase "fem un Miravet" portés bons records a la memòria, records d'un principi de bona voluntat que ha acabat bé. Però, aquesta frase ara mateix condueix a recordar una bona voluntat inicial amb la trencadissa final i amb un Estatut massa retallat. I a més, crec que seria més lògic batejar-lo com l'Estatut de la Ciutadella, de Madrid, del 3% o de la foto, per exemple.
M'agradaria però, que hagués estat l'Estatut de Miravet, i que la frase "fem un Miravet" portés bons records a la memòria, records d'un principi de bona voluntat que ha acabat bé. Però, aquesta frase ara mateix condueix a recordar una bona voluntat inicial amb la trencadissa final i amb un Estatut massa retallat. I a més, crec que seria més lògic batejar-lo com l'Estatut de la Ciutadella, de Madrid, del 3% o de la foto, per exemple.
dimarts, 6 de juny del 2006
L'Estatut: jo "no"
Podríem intentar fer una anàlisi exhaustiva dels motius a favor o en contra del nou Estatut. Seria difícil de concentrar-los en tan poc espai, i altres més preparats per fer-ho, ja els han exposat. Ara bé, sí que és cert que dels arguments aquells que es posen sobre la taula i que no passen de ser simples eslògans, alguns, la pròpia realitat els desmenteix.
Votar "no" a l'Estatut no trencarà Catalunya, igual que votar "sí" no trencarà Espanya. El catastrofisme que es critica al PP es fa servir aquí per a les necessitats de vot. Sí però, que un resultat negatiu obliga als polítics a continuar treballant per aconseguir un Estatut que la ciutadania aprovi. I aquest podria ser perfectament el del 30 de setembre, amb el qual se suposa que tots els partits catalans, excepte el PP, estan d'acord.
És possible que aquest Estatut sigui un pas endavant respecte de 1979. Però, és un pas enrera, de més del 60%, i amb un govern "amic" a Madrid, respecte del 30 de setembre de 2005. Cal plantejar-se si realment ens interessa tirar endavant, sent conscients que en un futur relativament proper tornarà la política pidolaire que tant se li criticava a Convergència i Unió quan governava, o si cal desfer part del camí recorregut per reprendre el camí de l'acord del Parlament. Si algú pot signar que tot serà tan perfecte que no es tornarà a parlar mai més d'espoli fiscal, per exemple, perquè l'Estatut ja ho té tot lligat i ben lligat potser podrem abandonar l'escepticisme.
Queda veure qui defensa què. CiU defensa el "sí" sobre un text que encaixa perfectament en allò que Artur Mas va afirmar que no acceptaria. El PP defensa el "no" seguint una estratègia que clarament provocarà més "sí". Cal preguntar-se si aquest Estatut realment li va malament al PP o si aquest partit persegueix just el contrari del que demana, perquè les retallades que tan satisfan a Alfonso Guerra l'han deixat net com una patena. De la resta de partits, Esquerra defensa el "no", després de pretendre defensar el vot nul. I el PSC i Iniciativa defensen el "sí", inevitable per ser un text que ja els va bé, i els permet acabar la legislatura amb nota.
Per aquests inacabables dos anys i mig, per una feina mal acabada, amb presses, amb ingerències exteriors, amb partidisme, i amb paraules no complides, i perquè crec que l'obligació dels nostres representants és tornar a negociar si els ho demanem, jo dic "no".
Votar "no" a l'Estatut no trencarà Catalunya, igual que votar "sí" no trencarà Espanya. El catastrofisme que es critica al PP es fa servir aquí per a les necessitats de vot. Sí però, que un resultat negatiu obliga als polítics a continuar treballant per aconseguir un Estatut que la ciutadania aprovi. I aquest podria ser perfectament el del 30 de setembre, amb el qual se suposa que tots els partits catalans, excepte el PP, estan d'acord.
És possible que aquest Estatut sigui un pas endavant respecte de 1979. Però, és un pas enrera, de més del 60%, i amb un govern "amic" a Madrid, respecte del 30 de setembre de 2005. Cal plantejar-se si realment ens interessa tirar endavant, sent conscients que en un futur relativament proper tornarà la política pidolaire que tant se li criticava a Convergència i Unió quan governava, o si cal desfer part del camí recorregut per reprendre el camí de l'acord del Parlament. Si algú pot signar que tot serà tan perfecte que no es tornarà a parlar mai més d'espoli fiscal, per exemple, perquè l'Estatut ja ho té tot lligat i ben lligat potser podrem abandonar l'escepticisme.
Queda veure qui defensa què. CiU defensa el "sí" sobre un text que encaixa perfectament en allò que Artur Mas va afirmar que no acceptaria. El PP defensa el "no" seguint una estratègia que clarament provocarà més "sí". Cal preguntar-se si aquest Estatut realment li va malament al PP o si aquest partit persegueix just el contrari del que demana, perquè les retallades que tan satisfan a Alfonso Guerra l'han deixat net com una patena. De la resta de partits, Esquerra defensa el "no", després de pretendre defensar el vot nul. I el PSC i Iniciativa defensen el "sí", inevitable per ser un text que ja els va bé, i els permet acabar la legislatura amb nota.
Per aquests inacabables dos anys i mig, per una feina mal acabada, amb presses, amb ingerències exteriors, amb partidisme, i amb paraules no complides, i perquè crec que l'obligació dels nostres representants és tornar a negociar si els ho demanem, jo dic "no".
dilluns, 5 de juny del 2006
Quitrà II
Continua la tècnica del pedaç a la ribera. Avui m'he trobat un indret amb el quitrà tendret, tendret, d'aquell que s'enganxa a rodes, baixos i tot allò que li passi per damunt. Com es pot veure a les imatges, fins i tot brilla al sol, del tendre que està. Ho comparo amb els pedaços de carreteres de l'interior -crec que de la Diputació- i veig que almenys allí el quitrà es compacta i s'intenta respectar el nivell del camí. No com aquí.
diumenge, 4 de juny del 2006
Fotos i videos de la ribera
Acabo de posar unes quantes fotos més a Flickr amb imatges de la ribera, la majoria de la zona de l'Encanyissada. Les àdenes i els seus fills ja corren pels quadros, pels desaigües i per la mateixa llacuna. És difícil fotografiar-los, perquè s'espanten de seguida -com és normal-. Alguna foto més del també difícil d'immortalitzar, bernat pescaire, i unes quantes més. Una mica monotemàtic però, així hi ha fotos de sobres.
A continuació poso també dos videos, un del cant que trenca el silenci a l'Encanyissada, i després un martinet blanc en plena pesca. Espero que us agradin!
dissabte, 3 de juny del 2006
No al parc eòlic: bloc de Lluís Comí
Acabo d'assabentar-me a través de LA MARFANTA, de l'aparició d'un nou bloc ebrenc, el de Lluís Comí, de La Ràpita. És el bloc noalparceolic, el qual, com s'intueix, té relació amb la plataforma Salvem la Mar de l'Ebre i la pretensió de posar un parc eòlic marí davant de la costa del Delta de l'Ebre. Us recomanem seguir-lo. Lluís és algú a qui fa goig llegir.
I en relació al parc eòlic, sobta l'anunci de la Generalitat sobre la possibilitat d'ampliar la Xarxa Natura 2000 i protegir tota la franja marina del Delta. Serà que ve el referèndum de l'Estatut, o que realment s'ho han pensat millor?
I en relació al parc eòlic, sobta l'anunci de la Generalitat sobre la possibilitat d'ampliar la Xarxa Natura 2000 i protegir tota la franja marina del Delta. Serà que ve el referèndum de l'Estatut, o que realment s'ho han pensat millor?
WengoPhone i Jabber
Ahir vaig posar una entrada a Bernats pescaires sobre Wengo. S'ha publicat ja una versió que està disponible amb Windows, GNU/Linux i Mac OS X. A l'entrada comentava diversos aspectes. Però, acabo de provar-ne un d'interessant. Un usuari pot tenir configurats varis comptes de missatgeria, ja siguin MSN, AIM/ICQ, Yahoo!, Jabber o GoogleTalk. Jo m'he configurat el meu compte Jabber de Gmail i automàticament m'han aparegut els contactes del GoogleTalk dins de Wengo, amb el seu estat actual. És a dir, que des del propi Wengo hom es pot comunicar amb altres persones que tinguin un compte de missatgeria instantània. M'ha agradat aquesta característica. Ho sento per l'Adium, pel Gaim, GoogleTalk i altres però, això permet prescindir-ne. Bé, primer caldrà provar-ho un temps.
dijous, 1 de juny del 2006
eresagua.com
El projecte de final de carrera d'onze periodistes de la Universitat de Navarra ha vist la llum. Es tracta del lloc web eresgua.com, un espai a la xarxa amb informació sobre l'aigua, activitats, cultura, civilitzacions i altres aspectes relacionats amb ella. A més aprofiten per dedicar un espai específic del web a l'Expo'08 de Saragossa, on l'aigua tindrà un paper destacat.
e-noticies canvia de cara
El confidencial català e-noticies ha canviat de cara amb una renovació del seu aspecte. Una de les coses útils és que els seus continguts tenen enllaços, a diferència de la versió anterior del web. La versió actual no la veureu (almenys ara és així) si intenteu accedir-hi per http://e-noticies.com. Proveu amb http://www.e-noticies.com.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)