Una notícia de La Vanguardia utilitza de titular unes paraules d'un ex-professor meu de l'Autònoma, Juanjo Villanueva, qui diu que els universitaris prefereixen majoritàriament treballar a l'Administració en comptes de ser emprenedors, al contrari que passa als Estats Units. La pregunta és si això és tan estrany, tan difícil d'entendre. Els universitaris i els titulats, és normal que després de sortir de la carrera i vegin el mercat laboral, pensin que si volen estabilitat i poder realitzar un projecte personal, una de les millors sortides és l'Administració.
I vosaltres, sou dels que penseu en ser funcionaris/àries o no?
3 comentaris:
Home, jo a Barcelona era l'unic en voler ser funcionari, dependrà de les carreres suposo.
Jo abans no veia malament ser funcionari. Ara veig que em faria més il·lusió fer una empresa, entre altres coses per la motivació de crear alguna cosa que, si bé és un negoci, sempre ho pots intentar veure com que fas quelcom per la societat. El temps i les possibilitats diran. De moment, com a (2futur/projecte de")enginyer, me fa més temor ser un treballador de la gran empresa. No és molt agradable que als 53 anys ets facin fora...
A mi muntar una empresa m'agradaria. Però, potser tinc una forma de ser poc arriscada i veig que hi ha molts de riscos. Sé que sense arriscar els guanys no són potencialment tan grans. Però, crec que és una qüestió de prioritats. Prefereixo estabilitat laboral per poder gaudir de la vida amb la família, per tirar endavant projectes més personals. Això en una empresa privada -no en totes, evidentment- és difícil. I l'estabilitat avui dia a l'empresa privada és un concepte molt relatiu. Avui tens un contracte indefinit i demà tens un expedient de regulació, o s'emporten l'empresa en un altre lloc. I com tu dius, quan arribes als 50 anys has de pensar que potser es desfaran de tu -depenent de quin sigui el teu lloc de treball-.
Publica un comentari a l'entrada