Això ho diu un titular a la part superior de la pàgina 23 de La Veu de l'Ebre d'avui divendres 14 de setembre. Es concreta que es rebaixaran les cantonades de les voreres per facilitar l'accés des dels carrers perpendiculars al del Grau -imagino que també cap als mateixos-. Dins de la mateixa pàgina el regidor de Governació és entrevistat i parla del Grau, posant-lo com exemple d'aplicació del model de circulació de la ciutat -voreres amples, carrers estrets, per fer reduir la velocitat-. Ara bé, crec que de crítiques les obres del Grau n'han tingut des de fa temps. Quan era època electoral era fàcil desautoritzar la discrepància, acusant-la d'electoralisme. Ara, passada la comtessa, no es pot seguir igual, cal reconèixer els errors -de moment només els ha explicat la premsa-. Quan toca treure pit es treu, quan toca demanar disculpes es demanen.
No he demanat mai un carrer del Grau per als cotxes més que per a les persones. Però, si els cotxes han de poder-hi circular, s'han de garantir les condicions, no només per anar en línia recta sinó també per incorporar-se o sortir-ne, cosa que es reconeix amb la modificació. Si per mi fos hauria fet al carrer del Grau com al carrer Parlament, un sol nivell, tot i que amb la zona de vorera delimitada d'alguna manera clara i anti-incívics que no la respectin -ara, havent-hi també hi ha qui aparca dalt la vorera o dificultant el trànsit-.
divendres, 14 de setembre del 2007
Carrils bici a Amposta
Cada cop que vénen eleccions un dels temes dels quals es parla és de la mobilitat en bicicleta. A Amposta tenim un carril bici que surt des de l'Av. Santa Bàrbara, a l'alçada del cementiri, fins davant de Medesa.
Si aneu en bicicleta i voleu sortir cap a la costa Santa Fe o cap als Freginals, per exemple, podeu utilitzar-lo per no haver de compartir calçada amb els cotxes. Aneu amb compte però, que no està gaire net i hi ha algun que altre vidre que us pot crear algun problema. A més, només hi ha carril en una de les voreres, amb la qual un carril amb amplada per a una bicicleta s'ha de compartir amb els dos sentits de la marxa.
També tenim un altre carril bici que va des de la part més alta del carrer Josep Tarradellas fins la cruïlla amb l'Avinguda Catalunya. Malauradament tenim carrils bici inconnexos, i no tots en les millors condicions per circular-hi.
A més a més, si vole anar cap al Delta per fer esport o anar d'excursió, haureu de travessar la ribera, pels camins -poc transitats- que no tenen els vorals preparats per a les bicicletes. Un cop a l'Encanyissada trobareu un altre carril bici que queda desconnectat de qualsevol altre que arribi a les poblacions del voltant.
Seria interessant tenir una ciutat planificada per fer compatibles peatons, bicicletes i vehicles a motor. Si estretim carrers per fer reduir velocitat dels cotxes bé que podem trencar-nos el cap per veure com podem establir una xarxa de carrils bici locals. Però, cal anar més enllà. No seria bo que les poblacions es poguessin comunicar amb una xarxa de carrils bici que transcorri paral·lela a les carreteres existents? No em digueu que és descabellat perquè no seria cap invent. Aneu a Bèlgica, Holanda,... És més, no hauríem de demanar a les administracions que quan dissenyin carreteres -secundàries almenys- tinguin en compte la creació de carrils de bicicleta paral·lels?
Si aneu en bicicleta i voleu sortir cap a la costa Santa Fe o cap als Freginals, per exemple, podeu utilitzar-lo per no haver de compartir calçada amb els cotxes. Aneu amb compte però, que no està gaire net i hi ha algun que altre vidre que us pot crear algun problema. A més, només hi ha carril en una de les voreres, amb la qual un carril amb amplada per a una bicicleta s'ha de compartir amb els dos sentits de la marxa.
També tenim un altre carril bici que va des de la part més alta del carrer Josep Tarradellas fins la cruïlla amb l'Avinguda Catalunya. Malauradament tenim carrils bici inconnexos, i no tots en les millors condicions per circular-hi.
A més a més, si vole anar cap al Delta per fer esport o anar d'excursió, haureu de travessar la ribera, pels camins -poc transitats- que no tenen els vorals preparats per a les bicicletes. Un cop a l'Encanyissada trobareu un altre carril bici que queda desconnectat de qualsevol altre que arribi a les poblacions del voltant.
Seria interessant tenir una ciutat planificada per fer compatibles peatons, bicicletes i vehicles a motor. Si estretim carrers per fer reduir velocitat dels cotxes bé que podem trencar-nos el cap per veure com podem establir una xarxa de carrils bici locals. Però, cal anar més enllà. No seria bo que les poblacions es poguessin comunicar amb una xarxa de carrils bici que transcorri paral·lela a les carreteres existents? No em digueu que és descabellat perquè no seria cap invent. Aneu a Bèlgica, Holanda,... És més, no hauríem de demanar a les administracions que quan dissenyin carreteres -secundàries almenys- tinguin en compte la creació de carrils de bicicleta paral·lels?
Volen limitar l'ADSL?
Baquía publica un article sobre l'ús de l'ADSL i el tràfic que provoquen els usuaris. En aquest article es parla de l'abús dels usuaris en descàrregues de la xarxa, i es culpa als mateixos per la baixada de la qualitat del servei. És a dir, que es dóna una excusa perquè l'ADSL de la resta d'usuaris vagi més lenta. Als EUA la companyia ComCast ha decidit trencar el contracte de forma unilateral amb els usuaris que, segons ells, abusen de la connexió. Si això passa aquí veurem les reaccions. Crec que qui ha de respondre per la qualitat del servei han de ser les companyies proveïdores, no els usuaris, qui paguen cada mes la seva quota, directament o indirecta, per 24 hores de connexió.
Conjuga verbs en línia
No teniu a mà el llibre de verbs catalans conjugats? No recordeu si aquella persona, d'aquell nombre, d'aquell temps, duu accent o no? Podeu conjugar el verb en línia gràcies al projecte de programari lliure Dacco, un diccionari català-anglès/anglès-català, el qual incorpora també un conjugador de verbs en línia.
Escriptoris 3D
Ahir el diari El País publicava un article sobre els escriptoris 3D i l'entrada en aquest terreny de GNU/Linux. En ell es fa un repàs dels diferents escriptoris 3D existents actualment: Mac OS X, Compiz Fusion de GNU/Linux, Aero de Windows Vista. En el cas de GNU/Linux, com s'explica, Compiz Fusion ha sorgit de la fusió dels entorns 3D Beryl i Compiz, fins fa poc projectes separats.
De l'article em sorprén que digui que Spaces, eina que s'ha incorporat a la nova versió de Mac OS X, Leopard, la qual permet treballar en més d'un escriptori, i moure elements entre ells, s'ha copiat de l'efecte Wall de Compiz Fusion. Potser els efectes sí però, qui faci temps que ha utilitzat sistemes tipus Unix, amb entorn gràfic, se n'haurà adonat que aquest afirmació no és correcta, doncs la disponibilitat de més d'un escriptori per treballar ja té uns quants anys.
De l'article em sorprén que digui que Spaces, eina que s'ha incorporat a la nova versió de Mac OS X, Leopard, la qual permet treballar en més d'un escriptori, i moure elements entre ells, s'ha copiat de l'efecte Wall de Compiz Fusion. Potser els efectes sí però, qui faci temps que ha utilitzat sistemes tipus Unix, amb entorn gràfic, se n'haurà adonat que aquest afirmació no és correcta, doncs la disponibilitat de més d'un escriptori per treballar ja té uns quants anys.
Toro de la Vega
Aquesta setmana ha estat notícia en alguns programes de televisió el conegut Toro de la Vega, celebrat a Tordesillas. És una tradició que consisteix a passejar el bou pel poble fins un descampat al costat d'aquest, on s'arracona l'animal i la gent intenta matar-lo amb llances. No cal dir que el bou pateix -a banda de l'estrès causat per la persecució i l'acorralament- més d'un cop de llança fins que l'encert dels llancers acaba matant-lo. Aquest cap de setmana a la televisió es va veure la reacció violenta de la gent de Tordesillas per la por que l'evolució de l'acte es veiés íntegrament per les pantalles.
Espero que a casa nostra, per molt torero que un sigui, no es defensarà això, encara que sí que es defensen les curses de braus, cosa que tampoc és comprensible, si estem reclamant que estem defensant una tradició que respecta l'animal. D'altra banda, reaccions com aquesta de Tordesillas, la qual també es pot experimentar a casa nostra si un grup d'alterats la pren amb algú que identifica amb la premsa, no fan més que confirmar que alguna cosa s'ha d'amagar de la celebració de l'acte amb bous. Si no hi ha res per tèmer, no s'ha d'amagar res. Si no s'infringeixen danys, no cal posar impediments a difondre imatges.
Espero que a casa nostra, per molt torero que un sigui, no es defensarà això, encara que sí que es defensen les curses de braus, cosa que tampoc és comprensible, si estem reclamant que estem defensant una tradició que respecta l'animal. D'altra banda, reaccions com aquesta de Tordesillas, la qual també es pot experimentar a casa nostra si un grup d'alterats la pren amb algú que identifica amb la premsa, no fan més que confirmar que alguna cosa s'ha d'amagar de la celebració de l'acte amb bous. Si no hi ha res per tèmer, no s'ha d'amagar res. Si no s'infringeixen danys, no cal posar impediments a difondre imatges.
dijous, 13 de setembre del 2007
Humor del bo
Llegiu una altra notícia sobre la necessitat d'informàtics, sobre les causes que els alumnes optin per altres carreres i acabin treballant igual d'informàtics, i el colofó que diu que els sous de la nostra professió han augmentat un 30% el darrer any: [clic].
Evidentment, se suposa que això passa a les capitals, no?
Evidentment, se suposa que això passa a les capitals, no?
Concursos-enganyifa
Ahir en parlava, quan em referia a allò que no m'agrada de Canal TE. Avui és notícia que La Unió de Consumidors (UE) denunciarà Antena 3 TV i La Sexta per concursos que emeten a les nits, els quals ja fa temps que es veuen en cadenes locals o de satèl·lit, juntament amb programes de vidència, on la finalitat bàsica és guanyar diners a costelles dels il·lusos espectadors que truquen per guanyar el premi. Un premi que depèn d'una pregunta molt fàcil i que, del que recordo haver vist jo, té una resposta tan evident que sorprén que tanta gent no l'encerti.
La propietat intel·lectual als anuncis de televisió
Us heu aturat a pensar en els anuncis que s'emeten a la televisió i la música que hi sona? No, no dubto que els seus autors, o qui sigui, paguin religiosament la compensació econòmica associada als drets d'explotació de les obres que reprodueixen. Em crida l'atenció però, que hi hagi anuncis que en comptes d'utilitzar una determinada cançó opten per una altra, de molt semblant però, que no és aquella que la nostra ment recorda per la seva melodia o la seva harmonia. Suposo que el fet de pagar a la SGAE o qualsevol altra societat autoritzada, els permet fer ús o crear allò que en el món de la música comercial es coneix com plagi. No entenc però, que si paguen els drets -que suposo que són generals, no d'una obra concreta-, hagin de recórrer a versions deformades d'una cançó, en comptes d'utilitzar l'original.
El preu del pa
Ens estan conscienciant sobre una futura pujada del preu del pa com conseqüència de la pujada del preu dels cereals. És com si l'ús de biocombustibles hagués esgotat les reserves mundials. En canvi, economistes i altres persones coneixedores del tema expliquen com això no hauria de ser així, perquè el percentatge de cereal que hi ha en el pa no pot suposar una pujada important d'aquest aliment, i menys en un país com Espanya, on no hi ha una situació d'escassetat. Ens estan intentant prendre el pèl, estan intentant especular amb un argument que sembla ser fals? Farà alguna cosa el govern al respecte?
La bola
Avui he vist un individu com aparcava d'orella. Acostuma a passar, i hi ha qui ho troba normal, que hi ha qui aparca, sense por de tocar el cotxe de darrera o de davant, perquè sap que quan toqui ja no cal que continuï prement l'accelerador. Després el propietari del cotxe arriba i es troba que té més cicatrius de les que tenia quan l'ha deixat aparcat. L'individu d'avui duia una bola de remolc al darrera. El soroll que ha fet en impactar amb el cotxe quan aparcava ha sonat prou fort, com de pressió que forçava plàstic. Però, no s'ha immutat. Em pregunto si algun dia es farà alguna cosa per conscienciar aquesta colla d'incívics que van deixant la seva emprempta en altres cotxes amb la bola, i si algun dia s'establirà que la bola, sense remolc, no s'ha de dur posada, o sense protegir.
Es podran beure aigües fecals
Un empresari anglès ha inventat una ampolla per filtrar aigua que és capaç de filtrar microorganismes des de 15 nanòmetres. Això significa, segons la notícia, que pot filtrar virus, a diferència dels actuals sistemes de filtratge, els quals ho fan a partir dels 200 nanòmetres. Això, si es confirma, permetrà subministrar aigua no contaminada en cas de necessitat urgent, com ara catàstrofes naturals, guerres, etc.
La notícia: Bottle makes dirty water drinkable.
La notícia: Bottle makes dirty water drinkable.
Filezilla 3.0
S'ha publicat la versió 3.0 del client de FTP Filezilla. Aquesta versió està disponible per a GNU/Linux i Mac OS X, a més de Windows, com fins ara. Filezilla és programari lliure amb llicència GNU GPL. El projecte Filezilla també proporciona un servidor FTP senzill d'administrar per a sistemes Windows.
Via Genbeta.
Via Genbeta.
Primeres proves amb Denemo
Si l'altre dia parlava de Lilypond, un programa per a la generació de partitures en un format de qualitat, avui escric aquesta entrada relacionada amb Denemo. Es tracta d'un entorn gràfic de notació musical que treballa conjuntament amb Lilypond. Tot i que no és una gran meravella si preteneu començar a utilitzar-lo sense llegir gaire documentació, perquè heu de saber quines tecles fan què, per tal d'anar més ràpid escrivint notes, permet generar partitures sense escriure en el llenguatge d'etiquetes de Lilypond. La captura que acompanya aquesta entrada mostra Denemo, amb un document sent editat (una jota, si mireu les notes), executant-se en l'Ubuntu virtualitzat al Mac.Denemo és programari lliure disponible per a GNU/Linux i Windows.
dimecres, 12 de setembre del 2007
Gas, cal un clarificació urgent
Hi ha unes quantes preguntes que cal que públicament es resolguin al voltant del dipòsit de gas davant del Delta i de la planta regasificadora terrestre. Se m'ocorren les següents:
- És imprescindible el dipòsit de gas?
- És perillós el dipòsit de gas?
- Suposa un perill per al medi ambient la planta terrestre?
- Afectarà el conreu de cítrics i/o el turisme el projecte Castor?
- Tothom qui s'oposa al projecte ho fa pels mateixos motius?
- Volen diferents ajuntaments o polítics locals emportar-se la planta terrestre al terme de la seva ciutat -com s'ha dit del Catalunya Sud-?
- En cas afirmatiu, per què, aleshores, es manifesten contra la planta a Alcanar?
- Es pot considerar el dipòsit de gas com una nova agressió al territori, com una nova mostra que som el pou energètic de Catalunya?
- Com és que la taula del Sénia no diu res?
empleote.com
M'agrada Canal TE. És un canal amb un aire refrescant, diferent de la televisió que hem vist fins ara a casa nostra. Només tinc un parell de coses que criticaria: els espais de concursos que fan en algun moment del dia, típics en la majoria de cadenes locals de televisió, molts cops repugnants per les ànsies d'escurar les butxaques que desprenen; de l'altra, un servei per trobar feina el qual, malgrat ser una cadena local de les Terres de l'Ebre, es diu empleote.com. A banda d'això, m'agrada, com he dit, el canal.
Aquí teniu un dels videos que tenen penjats, d'una cançó del meu amic Albert i la Banda dels 13.
Aquí teniu un dels videos que tenen penjats, d'una cançó del meu amic Albert i la Banda dels 13.
Ha d'anar el PP a l'ofrena a Rafel Casanova?
El PP va tornar ahir a l'acte d'ofrena a Rafel Casanova. Tothom té dret a fer aquesta ofrena. Ara bé, el PP va fer l'ofrena i acte seguit va expressar que ells no són independentistes -cosa sabuda-. És evident que no són ni catalanistes. Diria que el PP veu amb bons ulls el desenllaç de la Guerra de Successió i la caiguda de la capital de Catalunya l'any 1714. Per això no s'acaba d'entendre que acudeixin a l'homenatge a una persona com Rafel Casanova, l'aleshores Conseller en Cap de Barcelona. I en això no vull dir que el PP no hagi de participar en els actes de la Diada, sinó que dic que el PP ha de ser coherent amb les seves idees quan participa en els actes públics.
Joel Joan pixa fora de test
Això penso del que va dir ahir Joel Joan. Per a mi no ha deixat de ser el protagonista de Plats bruts, per molt que avui sigui molt més conegut per Porca misèria. Vull la independència de Catalunya però, no crec que el camí del traspassat Xirinachs sigui el camí a seguir, ni que les seves declaracions hagin de ser assumides.
Sobren extremistes, sobren individus que ajudin els mitjans anticatalanistes difondre el missatge demonitzador per Espanya.
Libertad digital: Amenazas, agresiones y apología del terrorismo protagonizan la Diada de Cataluña.
Sobren extremistes, sobren individus que ajudin els mitjans anticatalanistes difondre el missatge demonitzador per Espanya.
Libertad digital: Amenazas, agresiones y apología del terrorismo protagonizan la Diada de Cataluña.
dimarts, 11 de setembre del 2007
La Diada
El marc de la Diada és cada any el moment de les grans declaracions patriòtiques però, aquest any ha tingut el rerefons de la proposta de referèndum el 2014, la de crear un moviment catalanista que aplegui gent de diferents colors polítics, llençada per Artur Mas, i la polèmica sobre si la selecció catalana de futbol podrà jugar el seu partit amb la dels EUA.
Si bé és cert que la proposta de Josep Lluís Carod-Rovira sobre el referèndum d'autodeterminació per al 2014 es pot interpretar en el context de les properes eleccions espanyoles, no és menys cert que el dret dels catalans i catalanes a decidir no hauria de fer por a ningú, i menys al govern del talante i de les promeses.
Igualment, la proposta de crear un corrent unificat catalanista és una idea molt atractiva, si és capaç de superar les diferències entre els diferents partits, si és capaç de defensar el país i no intentar emprar-ho estratègicament per acumular vots el proper mes de març. Cal prendre-s'ho amb escepticisme. Surt d'Artur Mas, i a mi no em desperta gaire confiança, després de pertànyer al govern català que va donar suport al PHN, i de ser un dels que més soroll va fer amb l'Estatut al Parlament i que va escenificar la rebaixa a Madrid. Però, cal escoltar la proposta, cal estudiar-la. Pasqual Maragall potser s'hi apunta. Ep, ja és un senyal. A mi la idea m'agrada, igual que poder votar si vull una Catalunya independent.
Quant al partit de la selecció catalana, tinc els meus dubtes sobre si val la pena l'esforç per jugar un partit que s'anomena de costellada. Mentre Catalunya no tingui la seva selecció nacional reconeguda, jugar o no jugar partits com aquest no passa de satisfer els sentiments nacionals durant un dia. I la selecció nacional catalana de futbol, si Catalunya no és independent, tinc els meus dubtes que sigui mai reconeguda oficialment. Algun dia veurem que els jugadors catalans que es neguin per sistema a jugar amb la selecció espanyola? I ho veurem amb els bascos? No destinaria potser tants esforços -almenys mediàtics- en el tema.
Per acabar, quan encara queda una mica per al dia 12, deixeu-me dir Visca Catalunya!
Si bé és cert que la proposta de Josep Lluís Carod-Rovira sobre el referèndum d'autodeterminació per al 2014 es pot interpretar en el context de les properes eleccions espanyoles, no és menys cert que el dret dels catalans i catalanes a decidir no hauria de fer por a ningú, i menys al govern del talante i de les promeses.
Igualment, la proposta de crear un corrent unificat catalanista és una idea molt atractiva, si és capaç de superar les diferències entre els diferents partits, si és capaç de defensar el país i no intentar emprar-ho estratègicament per acumular vots el proper mes de març. Cal prendre-s'ho amb escepticisme. Surt d'Artur Mas, i a mi no em desperta gaire confiança, després de pertànyer al govern català que va donar suport al PHN, i de ser un dels que més soroll va fer amb l'Estatut al Parlament i que va escenificar la rebaixa a Madrid. Però, cal escoltar la proposta, cal estudiar-la. Pasqual Maragall potser s'hi apunta. Ep, ja és un senyal. A mi la idea m'agrada, igual que poder votar si vull una Catalunya independent.
Quant al partit de la selecció catalana, tinc els meus dubtes sobre si val la pena l'esforç per jugar un partit que s'anomena de costellada. Mentre Catalunya no tingui la seva selecció nacional reconeguda, jugar o no jugar partits com aquest no passa de satisfer els sentiments nacionals durant un dia. I la selecció nacional catalana de futbol, si Catalunya no és independent, tinc els meus dubtes que sigui mai reconeguda oficialment. Algun dia veurem que els jugadors catalans que es neguin per sistema a jugar amb la selecció espanyola? I ho veurem amb els bascos? No destinaria potser tants esforços -almenys mediàtics- en el tema.
Per acabar, quan encara queda una mica per al dia 12, deixeu-me dir Visca Catalunya!
La Diada a Amposta
Aquí teniu el video de la penjada de la senyera al balcó de l'Ajuntament d'Amposta, en la celebració de la Diada de l'Onze de Setembre de 2007. Aquest any no ha pogut fer-se al pont penjat perquè està en obres.dilluns, 10 de setembre del 2007
L'independentisme segons Joan Barril
Joan Barril escriu a El Periódico un article en què qualifica l'independentisme de malaltia infantil. Si escric això en un titular, com ha fet e-noticies, podria pensar que aquest home s'ha passat. I m'estranya, doncs Joan Barril és una persona que es caracteritza per un discurs tranquil, moderat, gens passat de voltes. En un cas així acostuma a passar que el titular -d'enoticies- té un toc de sensacionalisme que pot despistar. La reflexió de Joan Barril, allò amb què em quedo, ho comparteixo. Parlem molt de com de malament ens tracta Espanya però, no mirem el teixit empresarial, el qual col·labora en aquest maltracte constant. Com diu Barril, els poders econòmics catalans fa temps que han renunciat al seu paper de lideratge nacional. La pela és la pela, i si amb Espanya es guanyen més diners, primer és el negoci, i després ja vindran els discursos i actes per a la galeria al voltant de Catalunya. Em considero independentista. Qui em conegui sap però, que no em situo a l'extrem, sinó que crec que no és vital per a mi ni per a ningú la independència de Catalunya. Tant de bo la tinguem però. Comparteixo la reflexió de Joan Barril. Llegiu-la.
Març de 2008, el llarg camí
Queda molt de temps per al mes de març de l'any vinent. Però, seran uns mesos intensos en la vida política espanyola i catalana. Ja ho estem veient. El govern, anunciant inversions, nous projectes que s'han de posar en marxa. El PP cercant punts febles per on burxar. Fins ara era el terrorisme. Durant part de la legislatura ha estat l'Estatut de Catalunya. Ara sembla que se suma la situació econòmica. El PP es mostrarà bel·ligerant i el PSOE voldrà situar-se en el centre polític i ser més espanyolista que ningú. A Catalunya, ja ho veiem, se situaran els partits nacionalistes i independentistes per ocupar a Madrid la major representació política catalana possible.
Però, a les properes eleccions generals hi ha un dubte que almenys jo em plantejo, i que segur que no sóc l'únic. On vull sumar el meu vot? Vull un vot favorable al partit que crec que es mereix ser votat, o vull un vot que eviti que el PP guanyi les eleccions? En ambdós casos hi ha beneficis i inconvenients. El PSOE ha demostrat que de cara a Catalunya ha promès moltes coses però, després tot queda en promeses que, o bé no es compleixen, o bé es transformen. Però, queda la por que un vot no favorable al PSOE contribueixi al benefici perquè tinguem un Aznar 2 al govern. Queden mesos per pensar.
Però, a les properes eleccions generals hi ha un dubte que almenys jo em plantejo, i que segur que no sóc l'únic. On vull sumar el meu vot? Vull un vot favorable al partit que crec que es mereix ser votat, o vull un vot que eviti que el PP guanyi les eleccions? En ambdós casos hi ha beneficis i inconvenients. El PSOE ha demostrat que de cara a Catalunya ha promès moltes coses però, després tot queda en promeses que, o bé no es compleixen, o bé es transformen. Però, queda la por que un vot no favorable al PSOE contribueixi al benefici perquè tinguem un Aznar 2 al govern. Queden mesos per pensar.
1 any de casats
Avui fa un any que Maria Jesús i jo ens vam casar, que ens vam convertir en marit i muller. A les 12:15h començava la missa que ens uniria en matrimoni.
En les alegries i les penes, en la salut i la malaltia, tots els dies de la meva vida.
El temps passa volant.
En les alegries i les penes, en la salut i la malaltia, tots els dies de la meva vida.
El temps passa volant.
divendres, 7 de setembre del 2007
Immigració, el drama diari
El País explica una de les tantes històries de misèria, d'esperança, de misèria i de mort, que envolta el fenòmen de la immigració que arriba per mar. Una pastera toca una roca, les persones que són a bord es creuen que han arribat a terra, comencen a saltar de l'emmbarcació i aleshores s'adonen que no han arribat a terra. A sota, dos metres de profunditat. El resultat ja us el podeu imaginar. Tragèdia. Fa poc La 2 de Televisió Espanyola va emetre el reportatge La última foto, dins del programa Documentos TV. En aquest reportatge es repassen 20 anys d'immigració, amb tot allò que comporta, i que en els darrers anys s'ha accentuat.
Video La última foto: [clic]
Video La última foto: [clic]
Adolescent predicador
Fa uns mesos posava una entrada sobre un crio predicador, que difon el missatge creacionista de la vida, contrari radicalment a la teoria de l'evolució. Aquí hi ha un altre video del crio crescudet.
dijous, 6 de setembre del 2007
L'anticatalanisme actual
L'ex-president Jordi Pujol diu que ara hi ha major anticatalanisme que durant el franquisme. I en dóna la culpa a PP i PSOE. Penso que sí, que PP i PSOE, en la seva lluita per veure qui és més espanyol, han fet poc per evitar el clima anticatalanista a Espanya. Algunes declaracions de polítics catalans, poc oportunes i interessadament amplificades per certs mitjans, també han ajudat -boicot del cava, per exemple-. Però, l'ex-president ha de recordar que aquest anticatalanisme ve de lluny, sempre situant-nos dins de la democràcia-. Recordarà quan es cantava "Pujol, enano, habla castellano", quan governava CiU a Catalunya i se suposava que demanava tant que Espanya veia amb mals ulls els catalans. El problema és que aleshores hi havia tanta o més escenificació de la reivindicació com hi ha ara. CiU havia de ser el partit que faria de contrapès amb el govern de Madrid, esperàvem que les reivindicacions dels catalans arribessin a la capital del regne i que es materialitzessin com més millor. Però, es van deixar les reivindicacions més polèmiques, les més fàcilment atacables des de les Espanyes, per més endavant. I ens vam trobar amb un Estatut que havia de ser molt ambiciós, l'ambició del qual va ser gran al Parlament i no tan gran a Madrid. Amb un govern no convergent a Catalunya, els ha estat més fàcil demanar -encara que fos per rebaixar després-. La història és recent, ja la coneixem -almenys la que ens han deixat conèixer-.
Terres de l'Ebre-Girona amb la Hife
Avui al matí Jordi Perales m'ha passat un enllaç a la notícia del Diari de Girona que anuncia que la companyia Hife ha sol·licitat tenir una parada a les instal·lacions de l'aeroport de Girona i poder connectar-la amb les Terres de l'Ebre. Un servei des d'una punta a l'altra de Catalunya en autobús és una bona notícia. La pregunta, la primera pregunta que m'ha vingut al cap, és si tindrà tant d'èxit com la línia Terres de l'Ebre-Bellaterra, estrenada quan jo estudiava a l'Autònoma, i que de la nit al dia va passar a la història. El diari se sorprèn també del fet que la Hife aposti per Girona, quan es vol donar impuls al de Reus.
Plom, arsènic i pirites al port de La Ràpita
El diari El País parla avui de la detecció de quantitats elevades de plom, arsènic i pirites, en una àrea de més de 1000 metres quadrats en un terreny destinat a l'ampliació del port de La Ràpita. Es pensa també que s'hi pot acabar trobant mercuri. La notícia apunta al fet que allí va haver una planta d'Ercros on es tractaven pirites.
El carrer del Grau d'Amposta
El carrer del Grau d'Amposta, en la seva segona fase, acabada poc després de les eleccions municipals, desperta queixes. Els carrers perpendiculars al mateix tenen un accés complicat. Les voreres del carrer són prou elevades, com a es va fer a la primera fase, no es tallen a les cruïlles, de forma que els vianants no han de pujar i baixar la vorera a cada cantonada -cosa que em sembla fantàstica-.Com que el carrer és estret, les voreres són elevades i s'ha de pujar i baixar un pendent quan es vol entrar o sortir d'un dels carrers que donen al carrer del Grau, no tots els vehicles poden fer-ho amb facilitat. Jo mateix, per entrar no sempre però, de vegades tinc problemes perquè, a banda de la maniobra que he de fer a causa de l'estret que és el carrer, em trobo amb un cotxe aparcat de forma prou ajustada com per haver de fer maniobra. I per sortir algun cop em toca fer maniobra si no m'he tancat prou i a temps. Hi ha qui en aquest procés d'entrar o sortir del carrer ha tocat amb els baixos del cotxe al terra.
A la vista està que potser aquest carrer s'hauria pogut fer millor. Si volem una ciutat sense vehicles endavant. Però, si han de passar vehicles, cal que ho facin amb garanties. Imaginem que aquests problemes els tenen turismes. No pensem ja en ambulàncies o cotxes de bombers. Hi ha rumors que es reformarà l'obra feta al Grau. Però, no deixen de ser rumors, que només els fets confirmaran o desmentiran.
Luciano Pavarotti
Ha mort qui probablement ha estat el millor tenor del segle XX, Luciano Pavarotti. Quan mor algú que ha dedicat la seva vida a la música, art entre les arts, que desperta els millors sentiments en les persones, i més quan aquest algú té la talla de Pavarotti, sap molt greu. Era per als italians l'equivalent de Montserrat Caballé per als catalans. Una gran pèrdua artística. El seu web oficial té una frase molt significativa, suposadament del tenor traspassat, i que qualsevol que duu la música al cor la pot compartir (tradueixo de forma potser inexacta): "Una vida per la música és una bella forma d'emprar-la i això és a allò a què he dedicat la meva vida". Descansi en pau.
Sarkozy vol refundar l'educació
El president francès, Nicolas Sarkozy, ha adreçat una carta als mestres francesos presentant-los la seva visió dels canvis que s'han de fer en l'educació al país. Ho he llegit a primera hora a La Vanguardia -des de que van canviar la filosofia del web els articles són de pagament o costa trobar-los-. S'hi destaca l'opinió del president francès que d'un temps encà "la personalitat dels infants s'ha situat en el centre de l'educació, en lloc del coneixement". En la carta parla de la pèrdua d'autoritat dels mestres, dels pares i de les institucions, de la desaparició de la cultura comuna tramesa de generació en generació, dels valors... La carta ha estat criticada pels sindicats francesos per ser contradictòria en el contingut amb les polítiques del govern. Com que és llarga us poso a continuació referències a la informació i al text complet, per si voleu llegir-la. A Catalunya, segons La Vanguardia, en una notícia que acompanya la de la carta de Sarkozy, diu que els docents catalans agraïrien una carta del president semblant a la del president francès. Segons un entrevistat, a la carta d'identifica el problema i queda veure com es resol.
Què opineu del plantejament de Nicolas Sarkozy, com pares, com educadors, com ciutadans?
Què opineu del plantejament de Nicolas Sarkozy, com pares, com educadors, com ciutadans?
Primeres proves amb Lilypond
Lilypond és un programa de generació de partitures musicals. No és un editor, molt menys no és un editor visual -WYSIWYG-. Utilitza un llenguatge de marques semblant a LaTeX, un llenguatge que serveix per a la creació de documents de gran qualitat tipogràfica. El programa Lilypond llegeix un fitxer de marques, el compila i genera la sortida en forma de document postscript i PDF, per defecte.
Per exemple,
Aquest document genera una sortida amb el contingut que indica la imatge adjunta.
Podeu començar a familiaritzar-vos amb aquest programa i el seu llenguatge i funcionament al web del projecte. Aquí teniu un enllaç als primers passos simples.
Per acabar aquesta entrada, Lilypond és programari lliure publicat amb llicència GNU GPL i multiplataforma (GNU/Linux, FreeBSD, Mac OS X, Windows ME/NT/2000/XP).
Per exemple,
\relative c' {
\time 3/8
\clef bass
c8 d e f e d c4.
}
\version "2.10.29"
Aquest document genera una sortida amb el contingut que indica la imatge adjunta.
Podeu començar a familiaritzar-vos amb aquest programa i el seu llenguatge i funcionament al web del projecte. Aquí teniu un enllaç als primers passos simples.
Per acabar aquesta entrada, Lilypond és programari lliure publicat amb llicència GNU GPL i multiplataforma (GNU/Linux, FreeBSD, Mac OS X, Windows ME/NT/2000/XP).
dimecres, 5 de setembre del 2007
Els líquids als avions
El Parlament Europeu ha votat, de forma no vinculant, no seguir amb la prohibició de dur líquids a l'equipatge de mà dels avions. Aquest més passat vam poder experimentar la nova mesura, la qual fa un any només aplicava en vols als Estats Units. Abans d'arribar al control de seguretat, a l'arc magnètic, havies de dipositar els líquids que portessis, els no autoritzats o degudament empaquetats -en bossa de plàstic transparent- en uns contenidors.
Ara bé, un cop passat el control de seguretat aquesta fermesa relacionada amb els líquids ja no és tan evident. A Barcelona podies comprar líquids i es precintaven en una bossa transparent, la qual suposadament no es podia obrir fins arribar a la destinació del vol. En pujar a l'avió ningú no et deia res ni es revisaven els líquids adquirits dins de l'aeroport. A Florència la cosa encara tenia més gràcia. Podies comprar ampolles de vi sense problemes, ni de capacitat, ni de format del paquet. Un acaba pensant que aquestes mesures, que potser sí que tenen raó de ser, acaben beneficiant els negocis dels aeroports i poca cosa més.
Ara bé, un cop passat el control de seguretat aquesta fermesa relacionada amb els líquids ja no és tan evident. A Barcelona podies comprar líquids i es precintaven en una bossa transparent, la qual suposadament no es podia obrir fins arribar a la destinació del vol. En pujar a l'avió ningú no et deia res ni es revisaven els líquids adquirits dins de l'aeroport. A Florència la cosa encara tenia més gràcia. Podies comprar ampolles de vi sense problemes, ni de capacitat, ni de format del paquet. Un acaba pensant que aquestes mesures, que potser sí que tenen raó de ser, acaben beneficiant els negocis dels aeroports i poca cosa més.
iPod Touch
Avui era el dia en què els fanàtics dels productes Apple esperaven una notícia. Feia dies que corrien rumors de canvis a l'iPod, d'un iPod amb pantàlla tàctil. I els rumors s'han confirmat. Continuaran existint els iPod que hi havia fins ara, una mica més curts i més amples. La capacitat ha variat. L'iPod Shuffle es queda amb 1 GB de capacitat. L'iPod Nano pot ser de 4 GB o de 8 GB. L'iPod Video passa a anomenar-se iPod Classic i té capacitats de 80 GB i de 160 GB.
Però l'estrella és l'iPod Touch. Es tracta d'un iPod sense roda, com els existents fins ara. Tota la superfície l'ocupa una pantalla tàctil multipunt -multitouch-. La pantalla té un sensor de llum per adaptar la brillantor a l'ambient. Detecta la posició de l'iPod, horitzontal o vertical, per adaptar l'orientació de la imatge de pantalla. Incorpora el navegador web Safari, connexió a canals de video a la xarxa, concretament a YouTube, connexió a internet sense fils (802.11b/g), l'iTunes Wi-Fi Music Store, i a la botiga en línia dels EUA indica que als establiments Starbucks es pot comprar a iTunes la música que hi està sonant en un moment determinat. La capacitat és de 8 GB o 16 GB.
Arriba l'iPod més semblant a l'iPhone. Quin és el futur? Desapareixerà l'iPod si Apple canvia la seva política comercial del seu telèfon? Continuarà existint el reproductor com un producte a banda? Són útils les pantalles tàctils en dispositius com iPods i telèfons? No són massa petites? No són massa fàcils d'embrutar? Són comentaris que deixo oberts, tot i que confesso que Apple és una empresa que cada cop que treu un producte nou, només per l'expectació que desperta i per l'atractiu del mateix, és digna d'admiració. Ho fan bé, ens agradin o no els seus productes i la seva filosofia.
Però l'estrella és l'iPod Touch. Es tracta d'un iPod sense roda, com els existents fins ara. Tota la superfície l'ocupa una pantalla tàctil multipunt -multitouch-. La pantalla té un sensor de llum per adaptar la brillantor a l'ambient. Detecta la posició de l'iPod, horitzontal o vertical, per adaptar l'orientació de la imatge de pantalla. Incorpora el navegador web Safari, connexió a canals de video a la xarxa, concretament a YouTube, connexió a internet sense fils (802.11b/g), l'iTunes Wi-Fi Music Store, i a la botiga en línia dels EUA indica que als establiments Starbucks es pot comprar a iTunes la música que hi està sonant en un moment determinat. La capacitat és de 8 GB o 16 GB.
Arriba l'iPod més semblant a l'iPhone. Quin és el futur? Desapareixerà l'iPod si Apple canvia la seva política comercial del seu telèfon? Continuarà existint el reproductor com un producte a banda? Són útils les pantalles tàctils en dispositius com iPods i telèfons? No són massa petites? No són massa fàcils d'embrutar? Són comentaris que deixo oberts, tot i que confesso que Apple és una empresa que cada cop que treu un producte nou, només per l'expectació que desperta i per l'atractiu del mateix, és digna d'admiració. Ho fan bé, ens agradin o no els seus productes i la seva filosofia.
Wiki City Rome
Aquest dissabte 8 de setembre se celebra a Roma la Nit Blanca (Notte Bianca), una nit en què la ciutat no dorm, una nit en què Roma celebra diferents esdeveniments per a ciutadans i turistes (música, menjar, teatre, compres,...). Aprofitant aquest esdeveniment es presenta el projecte Wiki City Rome, un projecte del MIT consistent en la generació d'un plànol en temps real de l'estat de la ciutat a partir de la informació de telèfons mòbils i altres dispositius sense fils. Com s'explica al comunicat, qualsevol persona amb connexió a Internet podrà consultar en temps real les zones més concorregudes, el camí menys congestionat per arribar-hi, els llocs on hi ha famosos, etc. És un altre concepte de plànol de ciutat, on es pot veure la dinàmica d'aquesta a partir de la informació recollida de les persones que s'hi troben en un moment determinat.
dimarts, 4 de setembre del 2007
El pasdoble Tortosa
A Amposta som molt patriotes. Bé, almenys hi ha qui presumeix d'ampostinisme, confrontant-lo amb el tortosinisme. Un absurd però, s'ha de conviure amb diferents formes de pensar. Una de les formes d'unir sentiments patriòtics és a través de la música. Himnes o peces representatives, amb les quals una comunitat de gent s'identifica uneixen. Aquí tenen cabuda també les cançons de la nostra adolescència, que ens uneixen quan ens reunim amb velles amistats, o les cançons que escoltem a la discoteca, que ens provoquen bon rotllo i sembla que tots ens estimem.
Tornem al patriotisme i la música. A Amposta tenim un himne i tenim una sardana. L'himne, Oh! Amposta, del mestre Joan Suñé (1919), va recuperar-lo fa un grapat d'anys la Societat Musical La Lira Ampostina, la qual va fer-ne una estrena conjuntament amb el cor de l'Església Evangelista d'Amposta. Ja ha plogut perquè jo encara no havia sortit a la banda i encara tenia veu de soprano. Els alumnes de l'escola de música que no tocàvem a la banda també vam participar cantant. La sardana Amposta és del mestre Francesc Mas Ros (1983). És molt més recent que l'himne. La podeu trobar a la xarxa. També tenim un pasdoble fet pel mestre Suñé amb el nom de la ciutat, el qual es pot trobar al disc gravat per La Lira, Oh! Amposta.
En canvi, mai no s'ha fet el pas perquè una d'aquestes peces passi a ser representativa, passi a ser una peca musical que faci que la ciutat s'identifiqui amb ella. I ho dic ara, en plenes festes de la Cinta de Tortosa, en què en molts actes és peça obligada el pasdoble Tortosa. La Lira Ampostina és la banda que cada any, el dia de la processó interpreta el pasdoble a la plaça de l'Ajuntament, una interpretació de gala. Recordo quan hi tocava que vam anar a tocar a les festes de la Cinta i vam interpretar aquest pasdoble, davant de l'Ajuntament, amb els representants municipals, tortosins i tortosines ben atents, esperant el punt àlgid "Visca per sempre Tortosa", moment en què tothom comença a aplaudir, visiblement emocionat.
Algú em podrà dir que marxi a Tortosa. Penso que mirar el veí i veure allò que fa bé, allò que ens agrada no és dolent. No és tampoc que basi la meva raó de ser en els símbols, entre els quals podem situar un himne, una obra musical. Però, sí que veig que la capital musical de les Terres de l'Ebre encara no és capaç d'establir com normal la interpretació del seu himne, del seu pasdoble, de la seva sardana, en els actes oficials, almenys de Festes Majors.
Tornem al patriotisme i la música. A Amposta tenim un himne i tenim una sardana. L'himne, Oh! Amposta, del mestre Joan Suñé (1919), va recuperar-lo fa un grapat d'anys la Societat Musical La Lira Ampostina, la qual va fer-ne una estrena conjuntament amb el cor de l'Església Evangelista d'Amposta. Ja ha plogut perquè jo encara no havia sortit a la banda i encara tenia veu de soprano. Els alumnes de l'escola de música que no tocàvem a la banda també vam participar cantant. La sardana Amposta és del mestre Francesc Mas Ros (1983). És molt més recent que l'himne. La podeu trobar a la xarxa. També tenim un pasdoble fet pel mestre Suñé amb el nom de la ciutat, el qual es pot trobar al disc gravat per La Lira, Oh! Amposta.
En canvi, mai no s'ha fet el pas perquè una d'aquestes peces passi a ser representativa, passi a ser una peca musical que faci que la ciutat s'identifiqui amb ella. I ho dic ara, en plenes festes de la Cinta de Tortosa, en què en molts actes és peça obligada el pasdoble Tortosa. La Lira Ampostina és la banda que cada any, el dia de la processó interpreta el pasdoble a la plaça de l'Ajuntament, una interpretació de gala. Recordo quan hi tocava que vam anar a tocar a les festes de la Cinta i vam interpretar aquest pasdoble, davant de l'Ajuntament, amb els representants municipals, tortosins i tortosines ben atents, esperant el punt àlgid "Visca per sempre Tortosa", moment en què tothom comença a aplaudir, visiblement emocionat.
Algú em podrà dir que marxi a Tortosa. Penso que mirar el veí i veure allò que fa bé, allò que ens agrada no és dolent. No és tampoc que basi la meva raó de ser en els símbols, entre els quals podem situar un himne, una obra musical. Però, sí que veig que la capital musical de les Terres de l'Ebre encara no és capaç d'establir com normal la interpretació del seu himne, del seu pasdoble, de la seva sardana, en els actes oficials, almenys de Festes Majors.
Tarificació justa, queixes injustes
Des de dissabte que els aparcaments han d'aplicar tarificació per minuts, no per fraccions més grans i arbitràries de temps. És just, doncs significa pagar pel temps d'estada i no per més. És semblant a la tarificació per segons de les empreses de telefonia mòbil, les quals fins fa poc ens cobraven el primer minut sencer. En ambdós casos s'ha anat cap a un cobrament just de tarifes -siguin aquestes d'una quantitat justa o no-. En canvi, hem vist una queixa injusta de les operadores de telefonia mòbil i també sembla que de les empreses d'aparcament -sense voler generalitzar-. La queixa consisteix a augmentar per un altre lloc el cobrament als usuaris. És una queixa no habitual, no expressada amb paraules sinó amb fets. Però, no deixa de ser injusta. Perquè durant temps i temps han estat cobrant diners per un ús que no sempre era el cobrat sinó menor. I en aquest cas, aquest temps de no ús es podia solapar amb el temps d'ús d'un altre usuari -per exemple, un lloc d'aparcament ocupat per un nou usuari, quan l'anterior ha pagat com si hi romangués encara 10 minuts més-. Per tant, és inadmissible que passar a una situació justa en la tarificació vulgui tenir una compensació per part de les empreses que l'han aplicat sense cap mirament.
Ubuntu virtualitzat al MacBook
Aquesta és una captura de l'escriptori del meu MacBook amb Mac OS X Tiger, amb el programari de Virtual Box i el sistema operatiu Ubuntu 7.04 virtualitzat. Virtual Box és un programari de virtualització, el qual té una versió lliure -la no empaquetada com instal·lable-, i suposa una alternativa a productes com VMWare o Parallels. Existeixen versions per a GNU/Linux, per a Windows o per a Mac OS X. Aquest tipus de programari permet treballar amb un únic sistema operatiu i executar de forma virtual un altre -dins del mateix on esteu treballant-, per fer tasques puntuals.Com podeu veure a la imatge adjunta, teniu un sistema operatiu Mac OS X executant Virtual Box, on hi ha el live CD d'Ubuntu, iniciant-se l'OpenOffice. Al costat podeu veure el Gimp -del Mac-.
Mentres escric aquesta entrada estic instal·lant l'Ubuntu a la màquina virtual que he creat. Si tot va bé, quan acabi el procés tornaré a iniciar la màquina virtual però, no en mode live CD, sinó que s'iniciarà des de la instal·lació feta al disc dur virtual. De moment sembla que va bé la cosa.
I, efectivament, ha anat bé, com es veu a la imatge de la dreta, amb el navegador Firefox i l'OpenOffice executant-se.
Els dubtes sobre la planta de gas
Després d'informar-me una mica més sobre el tema de la planta de gas no tinc clares algunes coses. En primer lloc, no queda clar que l'emmagatzemament de gas a l'antiga bossa de petroli sigui perillosa. És més, sembla que és una ubicació adequada. En segon lloc, la planta terrestre seria només per a ús conjuntament amb el magatzem marí, no per a cap altre tipus d'ús. En tercer lloc, les xemeneies no necessàriament haurien de ser tan altes com s'ha dit, i no tindrien la flama permanentment encesa. En quart lloc, es generarien un bon grapat de llocs de treball -argument que utilitzen molt alguns-. No em queda clar que aquest planta regasificadora terrestre sigui perjudicial perquè m'han arribat opinions i dades a favor i en contra. Per tant, crec que cal esperar tenir més informació sobre el tema. De moment, i crec que és el tercer cop que ho remarco, cal anar amb compte, perquè hi ha qui rebutja aquesta planta, i la central de cicle combinat de Faió però, perquè els beneficis se'n van al País Valencià i l'Aragó, no pel perjudici que representen. No voldria caure -que en part potser ja ho he fet- en el parany de fer soroll provocat per interessos allunyats de la protecció del medi ambient i del paisatge.
dilluns, 3 de setembre del 2007
José María García
Dissabte José María García, durant molts anys líder de la ràdio esportiva nocturna espanyola, va anar al nou programa de Jordi González, La noria, de Tele 5. Aquest programa substitueix Dolce Vita, programa de teleporqueria, de premsa rosa que se'n diu. José María García em va agradar. Jo l'escoltava a l'època d'estudiant, de fons, mentre estudiava, fins que em vaig cansar de que el seu programa fos una crítica crispada contínua. En canvi, dissabte va estar bé. Va parlar de política. Crec que va quedar clar que ell té simpatia pel PP però, que no li agrada aquest PP. Va parlar de la ràdio. No li agrada la COPE actual, l'estil talibà de Jiménez Losantos. Va explicar la seva idea de crear un imperi mediàtic que es pogués enfrontar al grup Prisa. I va dir que malgrat que havia volgut concedir aquesta darrera entrevista a Tele 5, considera la cadena com la culpable de la teleporqueria, de la telemerda. Va posar com exemple l'Aquí hay tomate. Un programa ideat amb molt encert, quant a la intenció aconseguida de mantenir els telespectadors davant de la pantalla fins el final, però, amb uns continguts detestables.
Al cap d'una estona, en un debat sobre l'homosexulitat, Jorge Luis Vázquez es va queixar del que va dir José María García. Segons el presentador del Tomate, ell fa un programa d'entreteniment. I tant! Entretenir segur que ho fa però, a base de porqueria, a base de parlar d'intimitats de les persones, de ridiculització. També Dolce Vita o Salsa Rosa es podrien considerar debats, o A tu lado, l'únic que serien debats on s'accepta la desqualificació del contrari, l'ús de dades personals de les persones de les quals es parla (fotografia de detinguda de la Pantoja, informes mèdics,...),...
No entenc però, què hi feia José María García sent entrevistat per Jordi González, en un programa aparentment seriós. Jordi González acostuma a fer programes d'entreteniment que en algun moment es vesteixen de seriosos però, que estan més prop dels programes de premsa rosa que no pas de programes seriosos.
Al cap d'una estona, en un debat sobre l'homosexulitat, Jorge Luis Vázquez es va queixar del que va dir José María García. Segons el presentador del Tomate, ell fa un programa d'entreteniment. I tant! Entretenir segur que ho fa però, a base de porqueria, a base de parlar d'intimitats de les persones, de ridiculització. També Dolce Vita o Salsa Rosa es podrien considerar debats, o A tu lado, l'únic que serien debats on s'accepta la desqualificació del contrari, l'ús de dades personals de les persones de les quals es parla (fotografia de detinguda de la Pantoja, informes mèdics,...),...
No entenc però, què hi feia José María García sent entrevistat per Jordi González, en un programa aparentment seriós. Jordi González acostuma a fer programes d'entreteniment que en algun moment es vesteixen de seriosos però, que estan més prop dels programes de premsa rosa que no pas de programes seriosos.
Un territori maleït
Em va sorprendre gratament el pregó de les Festes de la Cinta fet per Gerard Vergès. A banda del contingut festiu no es va estar de fer una llista dels projectes que afecten les Terres de l'Ebre en els darrers anys, essent notícia actualment el magatzem de gas amb la planta terrestre a tocar d'Alcanar. Potser, com he pogut llegir, no és que el territori estigui maleït i es vegi amenaçat un i altre cop per projectes que poden suposar un perjudici (transvasament, central eòlica davant de la costa, centrals de cicle combinat, centrals eòliques minant la Terra Alta, cementiri nuclear, centrals nuclears,...), sinó que també hem de tenir en compte que quan vénen segons quins projectes a casa nostra també és perquè hi ha algú aquí que els vol. Potser sí. El fet és que, maleït o no, el nostre territori es mereix un descans i no estar sempre alerta dels perills. Diuen que el magatzem de gas podria atreure en el futur indústries com les del Camp de Tarragona. Jo no vull aquell tipus d'indústria aquí. Algú l'hi vol? Doncs que ho digui, que donin la cara. I em ve al cap que algun partit no s'ha queixat dels projectes en sí, sinó del fet que els beneficis dels mateixos se'n van al País Valencià. Això com ho hem d'entendre?
Ara bé, també és certa una altra cosa. Potser la planta regasificadora terrestre es porta cap a l'interior. Qui sap, potser cap als pobles que es troben entre Castelló i Terol, zones poc habitades, que no poden fer gaire soroll per oposar-s'hi. No ens estranyi gens que dins de poc temps ens trobem que les grans xemeneies les trobem quan ens endinsem cap a dins, o que el cementiri nuclear ens el trobem en plena serra, on la despoblació evita la discrepància. Aleshores, què farem?
Ara bé, també és certa una altra cosa. Potser la planta regasificadora terrestre es porta cap a l'interior. Qui sap, potser cap als pobles que es troben entre Castelló i Terol, zones poc habitades, que no poden fer gaire soroll per oposar-s'hi. No ens estranyi gens que dins de poc temps ens trobem que les grans xemeneies les trobem quan ens endinsem cap a dins, o que el cementiri nuclear ens el trobem en plena serra, on la despoblació evita la discrepància. Aleshores, què farem?
divendres, 31 d’agost del 2007
Pamflets sobre immigració
Avui m'han passat el butlletí del partit PxC repartit per algunes bústies ampostines. Es tracta del butlletí d'agost, el qual jo qualifico de pamflet, per la sensació que m'ha donat el seu contingut. En ell, a banda de començar amb una declaració de principis no mancada de populisme, es fa una descripció de tres casos concrets de conflictes amb immigrants, i s'acaba inexplicablement amb una plana dedicada a la immigració a Tortosa -el butlletí és del PxC d'Amposta-.
S'explica el problema d'una comunitat de veïns d'Amposta amb una persona immigrant pel pagament de la mensualitat. Es posa el nom i cognoms de la persona, i s'indica l'adreça concreta del bloc on hi ha el problema. Serà que de persones no immigrants no n'hi ha cap que deixi de pagar les despeses comunitàries i que es continuï aprofitant dels serveis que no paga. A continuació es parla d'un problema de soroll amb immigrants, de festes en un pis superior al de la persones que s'ha queixat, de la brutícia de l'escala. Sembla com si a la nostra ciutat no hi hagués ningú que no fos immigrant que no faci mai soroll ni que no embruti les entrades de les vivendes. I segur que si anéssim a mirar els locals d'oci noctur -pubs-, només els regentats per immigrants provocarien molèsties als veïns.
Referint-se a Tortosa, sembla que serà culpa dels immigrants haver-se concentrat allí i no haver-se distribuït per la ciutat. Serà culpa dels immigrants que el casc antic s'hagi degradat fins el punt que poc a poc s'ha anat quedant desert de gent autòctona -és així com ho hauríem de dir?-. Serà culpa que en un futur els ànims especulatius intentin treure profit de la recuperació d'aquesta zona degradada de la ciutat. I és culpa també dels immigrants que les botigues marxin d'allí.
És trist però, és així. Hi ha qui a partir de casos concrets estableix generalitzacions que són injustes i que perjudiquen la convivència. Aquests que creen aquests corrents d'opinió no volen ser titllats de xenòfobs però, costa no qualificar-los així. Els immigrants tenen la seva forma de ser, la seva cultura, s'integraran més o menys dins de l'entorn però, jo no els canviaria el lloc. S'ho han passat i s'ho passen pitjor que nosaltres, per molts privilegis que es digui que tenen. Com es diu, sembla mentida però, hi ha qui no recorda que els espanyols no fa tant de temps que van haver d'emigrar, i no es creu ningú que no hi hagués cap espanyol que emigrés de forma il·legal, i tampoc no es creu ningú que allí on van anar alguns espanyols es van sentir rebutjats. Però, quan les coses van bé hi ha coses que s'obliden. El greu és que això s'aprofiti per guanyar adhesions polítiques.
S'explica el problema d'una comunitat de veïns d'Amposta amb una persona immigrant pel pagament de la mensualitat. Es posa el nom i cognoms de la persona, i s'indica l'adreça concreta del bloc on hi ha el problema. Serà que de persones no immigrants no n'hi ha cap que deixi de pagar les despeses comunitàries i que es continuï aprofitant dels serveis que no paga. A continuació es parla d'un problema de soroll amb immigrants, de festes en un pis superior al de la persones que s'ha queixat, de la brutícia de l'escala. Sembla com si a la nostra ciutat no hi hagués ningú que no fos immigrant que no faci mai soroll ni que no embruti les entrades de les vivendes. I segur que si anéssim a mirar els locals d'oci noctur -pubs-, només els regentats per immigrants provocarien molèsties als veïns.
Referint-se a Tortosa, sembla que serà culpa dels immigrants haver-se concentrat allí i no haver-se distribuït per la ciutat. Serà culpa dels immigrants que el casc antic s'hagi degradat fins el punt que poc a poc s'ha anat quedant desert de gent autòctona -és així com ho hauríem de dir?-. Serà culpa que en un futur els ànims especulatius intentin treure profit de la recuperació d'aquesta zona degradada de la ciutat. I és culpa també dels immigrants que les botigues marxin d'allí.
És trist però, és així. Hi ha qui a partir de casos concrets estableix generalitzacions que són injustes i que perjudiquen la convivència. Aquests que creen aquests corrents d'opinió no volen ser titllats de xenòfobs però, costa no qualificar-los així. Els immigrants tenen la seva forma de ser, la seva cultura, s'integraran més o menys dins de l'entorn però, jo no els canviaria el lloc. S'ho han passat i s'ho passen pitjor que nosaltres, per molts privilegis que es digui que tenen. Com es diu, sembla mentida però, hi ha qui no recorda que els espanyols no fa tant de temps que van haver d'emigrar, i no es creu ningú que no hi hagués cap espanyol que emigrés de forma il·legal, i tampoc no es creu ningú que allí on van anar alguns espanyols es van sentir rebutjats. Però, quan les coses van bé hi ha coses que s'obliden. El greu és que això s'aprofiti per guanyar adhesions polítiques.
31 d'agost, dia del bloc
Avui és 31 d'agost, dia mundial dels blocs. Com l'any passat, passo a posar una llista de 5 blocs que us proposo visitar.En primer lloc, i sense que la posició sigui signe de preferència, us proposo Genbeta. Es tracta d'un bloc sobre tecnologia, que segurament molts coneixeu, i que va bé per seguir les novetats que van sorgint. Des de que em vaig passar a Mac que segueixo alguns blocs sobre Apple, un dels quals és AppleWebLog. No em considero un fanàtic de la plataforma de Steve Jobs però, igual que amb la resta de camps de la tecnologia que utilitzo per oci o per feina, s'ha de tenir alguna font d'informació. De tant en tant visito Retube, un bloc de parides, de curiositats trobades als videos penjats a la xarxa. La República és un web que té canal de subscripció i que, en el fons és un bloc més. És una espècie de diari en línia de caràcter republicà. El vaig descobrir fa poc i de tant en tant li faig una ullada (igual que visito la COPE, El Mundo, El Plural, etc.). I no em vull deixar el bloc del meu amic Ramon, Desconnexions neuronals, un bloc personal on parla de les seves coses, entre altres de 3D i animació per ordinador.
dijous, 30 d’agost del 2007
Desaparició de les immobiliàries
Quan l'any 1997 vaig passar de viure a La Vila Universitària de la UAB a Cerdanyola del Vallès, una de les coses que em va cridar l'atenció de la ciutat fou la gran quantitat d'oficines immobiliàries que hi havia. Amb el temps va anar creixent encara més el seu nombre. I al cap d'uns anys, coincidint amb la pujada que van iniciar les vivendes a Amposta, vaig veure com s'instal·laven a la nostra ciutat algunes de les empreses que temps enrera havia conegut a Cerdanyola, senyal que es preveia un inici de molta construcció i de pujada de preus.
Avui una de les notícies fa referència a la previsió que el Col·legi d'APIs preveu que acabaran tancant la meitat de les immobiliàries a causa de l'alentiment del sector. Doncs no em fa cap pena. Em fa molta ràbia que la vivenda, sobretot la de primera residència, estigui subjecta a la voracitat del mercat, al joc de l'especulació -invertir en vivenda, quina barra-. L'existència d'un únic mercat, i no d'un mercat de primera i de segona residència, ha fet que el preu hagi augmentat per tothom, fent que en alguns llocs la gent hagi de marxar del seu poble gràcies al fet que les segones residències han fet que els preus per comprar una vivenda siguin prohibitius. No em fa cap pena que tanquin les immobiliàries, igual que a ells no els fa cap pena que la gent vagi aigua a coll per pagar les hipoteques.
I preguntem-nos per què la gent prefereix comprar i no llogar. Potser serà perquè en alguns llocs -les capitals- els lloguers són tan elevats que no compensen enfront del pagament d'una hipoteca, a banda de la qualitat de l'habitatge llogat. Cal una certificació dels habitatges de lloguer, a banda de posar-hi uns preus raonables.
Avui una de les notícies fa referència a la previsió que el Col·legi d'APIs preveu que acabaran tancant la meitat de les immobiliàries a causa de l'alentiment del sector. Doncs no em fa cap pena. Em fa molta ràbia que la vivenda, sobretot la de primera residència, estigui subjecta a la voracitat del mercat, al joc de l'especulació -invertir en vivenda, quina barra-. L'existència d'un únic mercat, i no d'un mercat de primera i de segona residència, ha fet que el preu hagi augmentat per tothom, fent que en alguns llocs la gent hagi de marxar del seu poble gràcies al fet que les segones residències han fet que els preus per comprar una vivenda siguin prohibitius. No em fa cap pena que tanquin les immobiliàries, igual que a ells no els fa cap pena que la gent vagi aigua a coll per pagar les hipoteques.
I preguntem-nos per què la gent prefereix comprar i no llogar. Potser serà perquè en alguns llocs -les capitals- els lloguers són tan elevats que no compensen enfront del pagament d'una hipoteca, a banda de la qualitat de l'habitatge llogat. Cal una certificació dels habitatges de lloguer, a banda de posar-hi uns preus raonables.
L'escola, l'empresa i la família
Avui he llegit de passada que, com passa cada curs, hi ha veus que demanen que l'escola comenci més aviat. El dia 1 de setembre demanaven. I tot per poder conciliar la vida laboral i familiar. Segur que hi haurà veus a favor de l'opinió, veus que potser també opinaran que els mestres i professors tenen massa vacances, que viuen molt bé. Per desgràcia som una societat que protestar sempre ho fa davant de l'administració pública però, que davant de les empreses mai no adopta postures tan fermes.
Els mestres i professors tenen moltes vacances, concretament dos mesos a l'estiu -no tots-, a Nadal i Setmana Santa. És lògic i és un benefici que no ha de veure's com una cosa a eliminar sinó una fita per aconseguir. No oblidem que les millores per als treballadors privats acaben arribant gràcies al fet que els treballadors públics les aconsegueixen abans. Per què, si se suposa que en empresa pública i privada els sindicats són alguns els mateixos? Els mestres i professors s'enfronten cada dia a la realitat de la societat actual. A banda dels alumnes que podríem classificar de "normals" es troben amb els alumnes que no tenen cap interès per romandre dins del sistema educatiu, cosa que se suma en molts casos a la poca col·laboració dels pares perquè tinguin una actitud diferent envers els estudis, envers els seus docents. Només per això, per educar els fills dels altres, els mestres i professors haurien d'estar millor valorats i no ser tractats com uns treballadors injustificadament privilegiats. D'altra banda, cal pensar en els fills i veure que ells no són treballadors, que ells no han de fer una jornada laboral i que no han de sotmetre's a uns vacances anuals d'un mes. Per cert, que a Alemanya, per exemple, els col·legis fan tres setmanes de vacances a l'estiu però, ara a l'octubre, tres setmanes més, a Nadal tres més, i a Setmana Santa tres més, i només fan horari de matins. Pobres alemanys oi, no arribaran enlloc...
Mentrestant, les empreses no se senten obligades a tenir en compte les necessitats dels pares amb els seus fills, fills que són el futur del país, i que no s'han de veure una càrrega. Però, és més fàcil enfrontar-se al sistema educatiu i opinar sobre com han de fer la feina els altres -vull dir, els professors-. És trist però, és notícia saber que una empresa és flexible amb les famílies amb fills, que facilita compaginar la vida laboral i familiar als pares i les mares, quan hauria de ser una cosa ben normal. Qui sap si algun dia canviaran les coses. Mentrestant, intentem no carregar més feina al professorat, que ja en té prou.
Els mestres i professors tenen moltes vacances, concretament dos mesos a l'estiu -no tots-, a Nadal i Setmana Santa. És lògic i és un benefici que no ha de veure's com una cosa a eliminar sinó una fita per aconseguir. No oblidem que les millores per als treballadors privats acaben arribant gràcies al fet que els treballadors públics les aconsegueixen abans. Per què, si se suposa que en empresa pública i privada els sindicats són alguns els mateixos? Els mestres i professors s'enfronten cada dia a la realitat de la societat actual. A banda dels alumnes que podríem classificar de "normals" es troben amb els alumnes que no tenen cap interès per romandre dins del sistema educatiu, cosa que se suma en molts casos a la poca col·laboració dels pares perquè tinguin una actitud diferent envers els estudis, envers els seus docents. Només per això, per educar els fills dels altres, els mestres i professors haurien d'estar millor valorats i no ser tractats com uns treballadors injustificadament privilegiats. D'altra banda, cal pensar en els fills i veure que ells no són treballadors, que ells no han de fer una jornada laboral i que no han de sotmetre's a uns vacances anuals d'un mes. Per cert, que a Alemanya, per exemple, els col·legis fan tres setmanes de vacances a l'estiu però, ara a l'octubre, tres setmanes més, a Nadal tres més, i a Setmana Santa tres més, i només fan horari de matins. Pobres alemanys oi, no arribaran enlloc...
Mentrestant, les empreses no se senten obligades a tenir en compte les necessitats dels pares amb els seus fills, fills que són el futur del país, i que no s'han de veure una càrrega. Però, és més fàcil enfrontar-se al sistema educatiu i opinar sobre com han de fer la feina els altres -vull dir, els professors-. És trist però, és notícia saber que una empresa és flexible amb les famílies amb fills, que facilita compaginar la vida laboral i familiar als pares i les mares, quan hauria de ser una cosa ben normal. Qui sap si algun dia canviaran les coses. Mentrestant, intentem no carregar més feina al professorat, que ja en té prou.
Èxit a YouTube d'un acudit
És notícia un acudit gravat en video i pujat a YouTube sobre un capellà de Granada que ha d'anar a fer missa temporalment a Sevilla.
dimecres, 29 d’agost del 2007
Referèndum per la independència
Sí, vull un referèndum per la independència de Catalunya. Vull una Catalunya independent. Almenys vull que es pugui consultar els catalans i catalanes si ho volen ser. Em pregunto però, si aquesta proposta que es fa des d'Esquerra té algun sentit fer-la ara o no. Perquè tinc la sensació que tot allò de l'abstencionisme, de l'anàlisi dels resultats de les eleccions, de com va acabar la darrera legislatura a Catalunya per l'excés de soroll des de dins del mateix govern, ja s'ha oblidat. Tinc la sensació que Esquerra, els seus consellers, per desgràcia, volen continuar amb un discurs que no sembla de membres del govern.
Que potser s'arrepenteixen d'haver fet president Montilla? Jo no m'arrepenteixo que ho hagin fet, m'agradi Montilla o no. Potser veuen que CiU apreta i els pot intentar presentar davant de l'electorat com un partit entregat al PSOE? Potser. I potser per això ara, preparant l'estratègia per a les eleccions generals, toca pujar el to del discurs, aprofitant el desastre en les infraestructures del país -millor dit, de Barcelona- d'aquest estiu.
Que potser s'arrepenteixen d'haver fet president Montilla? Jo no m'arrepenteixo que ho hagin fet, m'agradi Montilla o no. Potser veuen que CiU apreta i els pot intentar presentar davant de l'electorat com un partit entregat al PSOE? Potser. I potser per això ara, preparant l'estratègia per a les eleccions generals, toca pujar el to del discurs, aprofitant el desastre en les infraestructures del país -millor dit, de Barcelona- d'aquest estiu.
dimarts, 28 d’agost del 2007
Alcanar també posa dispensadors per recollir excrements de gossos
No són com el de la imatge, ni són com els que hi ha per França però, Alcanar també posa en marxa la instal·lació de dispensadors de bosses per recollir excrements de gos, a la via pública. Tot i que es tracta d'una prova pilot i que prefereixo dispensadors que incorporin també un espai on dipositar la bossa un cop plena, crec que és millor que haver de dur el gos al pipi-can, la qual cosa és una idea que no està malament però, que no obeeix a la realitat. Els animals van pel carrer i pixen i fan caca quan ho necessiten. Els pipi-can, a més, no sé si són el millor lloc on dur els gossos, doncs és possible que siguin focus de puces i caparres -algú m'ho podria confirmar si és així?-. Esperem que a Amposta l'Ajuntament en prengui nota i es plantegi aquesta solució. No passa res si a Tortosa se'ns han adelantat. Si és una cosa bona no s'ha de tenir por a imitar-la.
Qüestionari d'estiu sobre blocs
Contesto el qüestionari que fa unes setmanes em va passar Gustau Moreno. Sento haver trigat...
Quant temps portes com a blocaire?
Des de l'any 2003 amb el meu bloc personal, tot i que sóc usuari de Blogger des d'abans, des de l'any 2001, amb un conjunt de blocs que composaven el web de la llista ebrencs. Podeu veure un dels blocs que el composaven aquí: [clic].
Com et vas assabentar de l’existència dels blocs?
Un company de feina, en Javi Loureiro, em va ensenyar un lloc, Blogger, on em podia crear el meu espai web gratuït i dinàmic, amb la qual cosa vaig aprofitar per muntar el web de la llista ebrencs. Em va animar a muntar un weblog, cosa que aleshores no era un terme habitual al carrer, i m'hi vaig abocar.
Nomena cinc blocs que segueixis diàriament o amb molta freqüència...
Cada dia llegeixo La Marfanta, després l'Ebresfera, per tenir el recull dels blocs de les Terres de l'Ebre, Menéame i Fresqui, dos blocs de tipus agergador social, per tenir a mà un recull de notícies variades, entre altres de tecnologia, i darrerament els Ebrediputats, perquè no compartir algunes idees pot enriquir el debat si s'intenta almenys escoltar i debatre.
Ets lector anònim d’algun bloc?
Sóc lector anònim de molts de blocs, perquè arriba un moment en què tens tants de blocs a la llista de canals de subscripció, que no pots fer quasi bé cap comentari. Estaries tot el dia comentant. I prefereixo escriure al meu bloc si he de triar on inverteixo el temps.
Alguns autors que et despertin especial simpatia:
Bé, no cal dir que Gustau Moreno està en el primer lloc de la llista de blocaires que em desperten simpatia, perquè el seu bloc és una referència informativa i d'opinió del nostre territori. Pep Canicio és un altre autor, el qual escriu poc però, que quan ho fa val la pena llegir-lo. En Daninoble, amb el seu bloc El Cadafal, també és un bloc al qual tinc simpatia. Les vivències a França d'un estudiant Erasmus m'agrada anar-les llegint a banda de quan parla de Vilfranca, el seu poble, que per proximitat a Fortanete, poble de mon pare, em crida molt l'atenció.
Amb quins cinc blocaires te n’aniries de gresca?
Bé, doncs no m'ho he plantejat gaire. Sento dir-ho però, potser amb cap. Sí que aniria amb un, espereu. Amb Albert però, és que abans de blocaire som amics des de l'institut.
Amb quins tres blocaires passaries una nit de bogeria sexual?
Cal contestar?
T’has enamorat alguna vegada d’algun blocaire?
No.
Estàs satisfet amb el teu bloc?
Bé, la veritat és que ja tinc ganes de fer coses noves. Ja fa temps que les tinc però, no tinc gaire temps per emprendre res. Potser en un futur...
Tria entre tres i cinc blocaires perquè contestin aquestes preguntes en els seus blocs:
Jo trio Albert, Pep Canicio i en Marià Cano. Confesso que això dels memes no m'agrada però, no volia ser desconsiderat. Reconec que fa caliu però, no és una cosa que m'apassioni gaire.
Quant temps portes com a blocaire?
Des de l'any 2003 amb el meu bloc personal, tot i que sóc usuari de Blogger des d'abans, des de l'any 2001, amb un conjunt de blocs que composaven el web de la llista ebrencs. Podeu veure un dels blocs que el composaven aquí: [clic].
Com et vas assabentar de l’existència dels blocs?
Un company de feina, en Javi Loureiro, em va ensenyar un lloc, Blogger, on em podia crear el meu espai web gratuït i dinàmic, amb la qual cosa vaig aprofitar per muntar el web de la llista ebrencs. Em va animar a muntar un weblog, cosa que aleshores no era un terme habitual al carrer, i m'hi vaig abocar.
Nomena cinc blocs que segueixis diàriament o amb molta freqüència...
Cada dia llegeixo La Marfanta, després l'Ebresfera, per tenir el recull dels blocs de les Terres de l'Ebre, Menéame i Fresqui, dos blocs de tipus agergador social, per tenir a mà un recull de notícies variades, entre altres de tecnologia, i darrerament els Ebrediputats, perquè no compartir algunes idees pot enriquir el debat si s'intenta almenys escoltar i debatre.
Ets lector anònim d’algun bloc?
Sóc lector anònim de molts de blocs, perquè arriba un moment en què tens tants de blocs a la llista de canals de subscripció, que no pots fer quasi bé cap comentari. Estaries tot el dia comentant. I prefereixo escriure al meu bloc si he de triar on inverteixo el temps.
Alguns autors que et despertin especial simpatia:
Bé, no cal dir que Gustau Moreno està en el primer lloc de la llista de blocaires que em desperten simpatia, perquè el seu bloc és una referència informativa i d'opinió del nostre territori. Pep Canicio és un altre autor, el qual escriu poc però, que quan ho fa val la pena llegir-lo. En Daninoble, amb el seu bloc El Cadafal, també és un bloc al qual tinc simpatia. Les vivències a França d'un estudiant Erasmus m'agrada anar-les llegint a banda de quan parla de Vilfranca, el seu poble, que per proximitat a Fortanete, poble de mon pare, em crida molt l'atenció.
Amb quins cinc blocaires te n’aniries de gresca?
Bé, doncs no m'ho he plantejat gaire. Sento dir-ho però, potser amb cap. Sí que aniria amb un, espereu. Amb Albert però, és que abans de blocaire som amics des de l'institut.
Amb quins tres blocaires passaries una nit de bogeria sexual?
Cal contestar?
T’has enamorat alguna vegada d’algun blocaire?
No.
Estàs satisfet amb el teu bloc?
Bé, la veritat és que ja tinc ganes de fer coses noves. Ja fa temps que les tinc però, no tinc gaire temps per emprendre res. Potser en un futur...
Tria entre tres i cinc blocaires perquè contestin aquestes preguntes en els seus blocs:
Jo trio Albert, Pep Canicio i en Marià Cano. Confesso que això dels memes no m'agrada però, no volia ser desconsiderat. Reconec que fa caliu però, no és una cosa que m'apassioni gaire.
dilluns, 27 d’agost del 2007
Magatzem de gas
Ja fa un temps que La Veu de l'Ebre -crec que va ser així- publicava una notícia extensa sobre la possible instal·lació de gas en un dipòsit davant del delta de l'Ebre aprofitant les cavitats existents, fruit de l'extracció de petroli. Era una notícia que donava la sensació de ser bona. Ara ha resultat que això no és així de bo i que pot suposar un impacte important, paisatgístic i medi-ambiental. A més, s'instal·laria la planta terrestre necessària, en terme de Vinaròs però, enganxada al terme d'Alcanar.
És evident, i ja fa temps que es denuncia públicament, que el sud de Catalunya és un lloc on es pretén que es generin projectes relacionats amb l'energia. Es denuncia públicament des de fa temps, tot i que hi ha partits, sobretot el PP, que se sumen ara a les reivindicacions, de forma hipòcrita. El PP de Catalunya ara es queixa que el projecte suposa un atemptat contra el paisatge i un perjudici econòmic. No pensaven el mateix amb el transvasament, o amb projectes com els parcs eòlics que proliferen de forma exagerada a les nostres terres, o les centrals de cicle combinat, no -almenys no en tots els casos-? De CiU he de criticar que -com he llegit a La Marfanta- la reclamació que es fa és contra aquest projecte i la central de Faió, perquè perjudiquen el territori mentres s'emporten els beneficis al País Valencià i l'Aragó, respectivament. Primer, perquè CiU es mostra contrària a la central de Faió -"bravo"-, mentres va estar a favor de la de Móra la Nova. En segon lloc perquè no queda clar que estiguin en contra dels projectes, sinó que sembla que es queixen de no tenir contrapartides. En això jo no puc estar d'acord. Si un projecte és perjudicial cal fer-hi front, no demanar contrapartides. Ara queda veure la pressió dels partits que estan al govern català perquè es clarifiqui el projecte i per fer-hi front, al costat de la gent de l'Ebre si cal.
És evident, i ja fa temps que es denuncia públicament, que el sud de Catalunya és un lloc on es pretén que es generin projectes relacionats amb l'energia. Es denuncia públicament des de fa temps, tot i que hi ha partits, sobretot el PP, que se sumen ara a les reivindicacions, de forma hipòcrita. El PP de Catalunya ara es queixa que el projecte suposa un atemptat contra el paisatge i un perjudici econòmic. No pensaven el mateix amb el transvasament, o amb projectes com els parcs eòlics que proliferen de forma exagerada a les nostres terres, o les centrals de cicle combinat, no -almenys no en tots els casos-? De CiU he de criticar que -com he llegit a La Marfanta- la reclamació que es fa és contra aquest projecte i la central de Faió, perquè perjudiquen el territori mentres s'emporten els beneficis al País Valencià i l'Aragó, respectivament. Primer, perquè CiU es mostra contrària a la central de Faió -"bravo"-, mentres va estar a favor de la de Móra la Nova. En segon lloc perquè no queda clar que estiguin en contra dels projectes, sinó que sembla que es queixen de no tenir contrapartides. En això jo no puc estar d'acord. Si un projecte és perjudicial cal fer-hi front, no demanar contrapartides. Ara queda veure la pressió dels partits que estan al govern català perquè es clarifiqui el projecte i per fer-hi front, al costat de la gent de l'Ebre si cal.
Canviant les Festes Majors
Ha passat ja més d'una setmana des de que van acabar les Festes Majors d'Amposta 2007. Amb el viatge pel mig i uns quants temes que havíem de resoldre abans de marxar no vaig poder fer cap comentari de les festes.
Sé que el programa de festes està farcit d'activitats. No puc presumir d'assistir-hi a totes però, intento anar-hi. Aquest any, com l'anterior, em vaig proposar aportar imatges i videos, a mode de periodisme ciutadà, per donar una mica de caliu festiu al bloc. He posat imatges i videos dels actes de bous, cosa que reflecteix, agradi o no, que les festes ampostines tenen un programa basat en bous. Per a mi, el pressupost i la quantitat de bous és desproporcionada. No entro en el debat de si s'han de fer bous o no, perquè és un debat etern, el qual no conduïrà enlloc. Només dic que les festes majors semblen orientades a fer bous. És evident que els actes taurins tenen molt d'èxit, d'altra banda. Cal saber si és pels bous, per una reacció a les actituds dels grups ecologistes, pel berenar de la tarda,...
Mentres els bous són d'accés gratuït -no oblido que posar carros, carretes i palcos costa diners-, el ball, el teatre o els vestits de paper són de pagament. No sé quin preu tenia l'abonament però, si només pots o vols anar a un o dos actes, el preu no és propi de festa major. Per exemple, els vestits de paper costaven 12 euros, i el teatre crec que 15 euros. D'altra banda, Amposta, un dels referents als anys 80 en actuacions de grups coneguts, ja fa anys que ha deixat de portar actuacions d'aquest tipus -considero, amb tots els respectes, que portar grups de rock català està fora d'època-. Crec que cal arriscar més, potser tenir més aportació d'idees, per tal de fer un programa atractiu. Mirem a Vinaròs, per exemple, com es planteja l'animació nocturna.
També crec que cal potenciar actes com el celebrat a la plaça de l'Ajuntament, al voltant de la jota, celebrat bàsicament gràcies a l'interès del grup Paracota per cercar els mitjans necessaris per fer-ho possible, i sense cobrar. A Roquetes se celebra a finals d'agost el Tradicionàrius. No seria descabellat fer un circuit de música tradicional a les Terres de l'Ebre, fent d'Amposta un dels punts de trobada d'aquest circuit.
I bé, crec que no m'he passat gaire. Espero que la meva aportació sigui útil.
Sé que el programa de festes està farcit d'activitats. No puc presumir d'assistir-hi a totes però, intento anar-hi. Aquest any, com l'anterior, em vaig proposar aportar imatges i videos, a mode de periodisme ciutadà, per donar una mica de caliu festiu al bloc. He posat imatges i videos dels actes de bous, cosa que reflecteix, agradi o no, que les festes ampostines tenen un programa basat en bous. Per a mi, el pressupost i la quantitat de bous és desproporcionada. No entro en el debat de si s'han de fer bous o no, perquè és un debat etern, el qual no conduïrà enlloc. Només dic que les festes majors semblen orientades a fer bous. És evident que els actes taurins tenen molt d'èxit, d'altra banda. Cal saber si és pels bous, per una reacció a les actituds dels grups ecologistes, pel berenar de la tarda,...
Mentres els bous són d'accés gratuït -no oblido que posar carros, carretes i palcos costa diners-, el ball, el teatre o els vestits de paper són de pagament. No sé quin preu tenia l'abonament però, si només pots o vols anar a un o dos actes, el preu no és propi de festa major. Per exemple, els vestits de paper costaven 12 euros, i el teatre crec que 15 euros. D'altra banda, Amposta, un dels referents als anys 80 en actuacions de grups coneguts, ja fa anys que ha deixat de portar actuacions d'aquest tipus -considero, amb tots els respectes, que portar grups de rock català està fora d'època-. Crec que cal arriscar més, potser tenir més aportació d'idees, per tal de fer un programa atractiu. Mirem a Vinaròs, per exemple, com es planteja l'animació nocturna.
També crec que cal potenciar actes com el celebrat a la plaça de l'Ajuntament, al voltant de la jota, celebrat bàsicament gràcies a l'interès del grup Paracota per cercar els mitjans necessaris per fer-ho possible, i sense cobrar. A Roquetes se celebra a finals d'agost el Tradicionàrius. No seria descabellat fer un circuit de música tradicional a les Terres de l'Ebre, fent d'Amposta un dels punts de trobada d'aquest circuit.
I bé, crec que no m'he passat gaire. Espero que la meva aportació sigui útil.
Florència
Continuant amb l'entrada anterior voldria comentar alguns aspectes del viatge, per si mai us poden ser d'utilitat, o per si voleu aportar la vostra opinió. Vam agafar un viatge encarregant avió i hotel, amb transport de l'aeroport a l'hotel i al contrari. La resta del viatge, al nostre aire. És una comoditat que no ens ha suposat un increment considerable. Ara bé, un cop allà, hem pogut comprovar que la connexió entre l'aeroport i Florència amb tren és bona, doncs està prop, no com en el cas de Roma -tot i que la connexió amb tren tampoc no és dolenta-. Quant al taxi, mentres que de Fiumicino a Roma costa 50 euros, un amic que ens vam trobar per casualitat ens va comentar que el preu de Florència a l'aeroport és fix, de 21 euros.
Si des de Florència voleu moure-us, podeu fer-ho amb tren i autocar. A Pisa vam anar amb tren, tal com ens van aconsellar a l'oficina de turisme. Allí també ens van aconsellar que si volíem anar a Siena ho féssim en autocar. A l'oficina de turisme teniu disponibles plànols gratuïts de la ciutat, amb vialer inclòs, i horaris de les esglésies, palaus i museus que podeu visitar, amb el preu de les entrades. Intenteu anar-hi el primer dia, n'hi ha vàries. Cal que tingueu en compte els horaris. Són puntuals i l'oficina de turisme tanca crec que a les 19h, alguns museus a les 19:30h, 19:50h, i la majoria de botigues a les 19:30h. Si espereu el darrer dia a la darrera hora per fer compres podeu quedar-vos a peu.
L'hotel -Bonciani- no estava malament. Ben situat i correcte. Ara bé, era un 3 estrelles i hem estat en algun de dues que estava millor. Val a dir que el seu "encant" es troba en el fet de ser un antic palau.
Dissabte al matí vam anar a les capelles dels Medici (capelle Medicee). Allí vaig torçar-me el turmell, badant en baixar unes escales -mirant les escultures de la sala següent-. Vam passar la resta de matí a l'hospital. Per sort m'havia fet la targeta sanitària europea. Va ser tot prou ràpid i no ens van posar cap impediment, com ha de ser. Una radiografia i un embenat -que em permet posar-me les sabates, per cert-.
Si des de Florència voleu moure-us, podeu fer-ho amb tren i autocar. A Pisa vam anar amb tren, tal com ens van aconsellar a l'oficina de turisme. Allí també ens van aconsellar que si volíem anar a Siena ho féssim en autocar. A l'oficina de turisme teniu disponibles plànols gratuïts de la ciutat, amb vialer inclòs, i horaris de les esglésies, palaus i museus que podeu visitar, amb el preu de les entrades. Intenteu anar-hi el primer dia, n'hi ha vàries. Cal que tingueu en compte els horaris. Són puntuals i l'oficina de turisme tanca crec que a les 19h, alguns museus a les 19:30h, 19:50h, i la majoria de botigues a les 19:30h. Si espereu el darrer dia a la darrera hora per fer compres podeu quedar-vos a peu.
L'hotel -Bonciani- no estava malament. Ben situat i correcte. Ara bé, era un 3 estrelles i hem estat en algun de dues que estava millor. Val a dir que el seu "encant" es troba en el fet de ser un antic palau.
Dissabte al matí vam anar a les capelles dels Medici (capelle Medicee). Allí vaig torçar-me el turmell, badant en baixar unes escales -mirant les escultures de la sala següent-. Vam passar la resta de matí a l'hospital. Per sort m'havia fet la targeta sanitària europea. Va ser tot prou ràpid i no ens van posar cap impediment, com ha de ser. Una radiografia i un embenat -que em permet posar-me les sabates, per cert-.
Imatges de Florència i Pisa
Ja hem tornat del viatge a Florència i Pisa. Han estat uns dies de caminar, de visitar monuments i museus, de barrejar-se entre la gent de la ciutat -majoritàriament turistes-. L'any passat a Roma ja vam experimentar una cosa: a Itàlia els preus són considerablement més alts que aquí, almenys en els nuclis turístics. Això ho vam experimentar aleshores en el menjar i la beguda. Aquest any però, hem pogut veure com per visitar esglésies i museus normalment cal pagar entrada (no en tots els llocs) i aquesta acostuma a no baixar dels 6 euros. No cal dir que en quasi cap lloc no es permet fer cap foto ni gravar video -un es pregunta si és normal que els drets d'autor es puguin retindre durant segles, i si es pot prohibir un dret per prevenir un ús indegut-.Florència és una ciutat molt bonica, on a cada pas et trobes un edifici amb molta història, sense ser estrany que sigui un antic palau. Les esglésies són impressionants des de l'exterior, amb el característic marbre a les façanes laterals i a les més importants, a la principal. El patrimoni artístic és immens i no pots donar abast per veure-ho tot. I allò que veus acabes fent-ho amb massa pressa, per la quantitat de gent que s'aplega en cada museu -sobretot a Galleria degli Uffizi (oficines)-. En aquesta galeria, degli Uffizi, hi ha el quadre del naixement de Venus i el de La Primavera, de Botticelli, on s'agrupa gran quantitat de gent per veure'ls i quedar-se embadalits, i aprofitar per fer alguna fotografia d'amagat. Al Museu dell'Academia passa el mateix amb el David de Michellangelo. De fons es van sentit crits: "No photo! No video!", cosa que et recorda que ets un turista i que et tracten com un borreguet.
La ciutat està preparada per al turisme. Multitud de botigues de records, moltíssimes parades al carrer, també de records, o de beguda i fruita, com a Roma. Molts de restaurants, on cal anar amb compte i mirar bé el lloc i la carta abans d'entrar -el costum de seure els clients uns al costat d'altres, desconeguts, podeu patir-lo si no demaneu taules de dues persones en llocs aïllats-. Hi ha botigues espanyoles (Zara, Massimo Dutti, Elena Miró) o conegudes (Geox, Calzedonia,...). Hi ha diferents cossos policials passejant-se pel nucli antic durant tot el dia (Polizia Munizipale, Polizia, Caravinieri), cosa que dóna tranquil·litat quan vas per alguns carrerons. Les botigues, els museus, els monuments, les paradetes del carrer, tenen una puntualitat impressionant.
La ciutat, cal comentar-ho, està molt neta, aspecte que et recorda com es troben moltes de les ciutats de casa nostra, sense necessitat de posar noms.
Pisa ja és diferent. Tret de la zona de la catedral, amb la torre com atracció principal, la resta de ciutat ja no és tan atractiva. Vam anar-hi amb tren, amb la qual cosa vam travessar una bona part de ciutat. El trajecte no estava mancat d'edificis amb història, d'edificis admirables però, es veia ja una zona més deixada, menys cuidada de cara al turista (façanes, sensació de menys seguretat, brutícia). Dóna la impressió que allí la majoria de gent hi va amb autocar o amb cotxe, evitant utilitzar el tren. La plaça on es troba la catedral, amb el baptisteri i la torre, estava plena de turistes, molt plena, i també plena de paradetes esperant fer el seu agost -mai més ben dit-. Florència també estava plena de turistes però, allí, en aquell espai, es concentrava potser més gent en relació a l'àrea del cas antic de Florència.
Res més. Teniu unes fotos a l'àlbum Florència i Pisa 2007 de Flickr, i podeu veure un passi de diapositives aquí: [clic]. Quan tingui temps us situaré les imatges al plànol perquè us pugueu situar si hi voleu anar de viatge.
dilluns, 20 d’agost del 2007
Cap a Florència
Focs artificials Amposta 2007
A l'àlbum Festes Majors 2007 teniu les fotos dels focs artificials d'ahir a Amposta. Amb això acabo el recull de fotografies de les Festes, dels actes als quals he anat i he fet fotos. Podeu veure un passi de diapositives aquí.
Fer-se el DNI a les Terres de l'Ebre
La setmana passada vaig demanar hora per fer-me el DNI, acabat de caducar. A Tortosa em donaven com molt aviat el dia 24 d'agost. Malauradament entre el 22 i el 26 estem de viatge i no podia esperar tant. Culpa meva haver esperat fins tenir-lo caducat a trucar, és cert. Per postres, amb el DNI caducat i el resguard no n'hi ha prou i cal el passaport per viatjar per la Unió Europea. Corre i cerca una solució per no quedar-te a casa. Al Consell Comarcal d'Amposta vam preguntar i allí et trobes en una situació de poble abandonat enmig del món. Hi ha una llista d'espera i quan des de Tortosa diuen que vénen a fer DNI, aleshores truquen per ordre d'arribada a la gent de la llista. Això és d'altres temps.
La solució va ser trucar a unes quantes comissaries, sobretot de Barcelona. Al final vam decidir anar a fer el DNI i el passaport a Cerdanyola del Vallès. Allí hi he viscut un grapat d'anys i m'hi he fet dos cops el DNI. La cosa va ser tan fàcil com anar a les 7h del matí. Vam ser els primers. A les 9h començaven a fer DNI i passaports -sobraven números encara- i a les 9:30h ja sortíem amb els tràmits fets. En dos dies ja tenia el passaport fet i el maldecap passat.
Cercanyola és una ciutat gran, de més de 50.000 habitants. Prop d'allí Sabadell i Terrassa també tenen comissaria de policia. I Barcelona té un bon nombre de dependències on tramitar els documents identificatius. En canvi, a les Terres de l'Ebre tenim una sola comissaria, saturada, per atendre, com a mínim, habitants de les quatre comarques, per no dir gent del País Valencià i de l'Aragó. No és lògic que en ple segle XXI un tràmit com aquest costi tant de fer i en casos com el d'Amposta, la segona ciutat del territori, suposi una situació de temps passats. Ja va sent hora de canviar això. Em pregunto si algun cop s'ha plantejat que siguin els Mossos d'Esquadra qui, en qualitat de policia de Catalunya, expedeixin també documents identificatius. Com ciutadà ho trobo ben lògic. Segur però, que el zel de mantenir competències per part del govern estatal, suposa una barrera a possibilitar-ho.
La solució va ser trucar a unes quantes comissaries, sobretot de Barcelona. Al final vam decidir anar a fer el DNI i el passaport a Cerdanyola del Vallès. Allí hi he viscut un grapat d'anys i m'hi he fet dos cops el DNI. La cosa va ser tan fàcil com anar a les 7h del matí. Vam ser els primers. A les 9h començaven a fer DNI i passaports -sobraven números encara- i a les 9:30h ja sortíem amb els tràmits fets. En dos dies ja tenia el passaport fet i el maldecap passat.
Cercanyola és una ciutat gran, de més de 50.000 habitants. Prop d'allí Sabadell i Terrassa també tenen comissaria de policia. I Barcelona té un bon nombre de dependències on tramitar els documents identificatius. En canvi, a les Terres de l'Ebre tenim una sola comissaria, saturada, per atendre, com a mínim, habitants de les quatre comarques, per no dir gent del País Valencià i de l'Aragó. No és lògic que en ple segle XXI un tràmit com aquest costi tant de fer i en casos com el d'Amposta, la segona ciutat del territori, suposi una situació de temps passats. Ja va sent hora de canviar això. Em pregunto si algun cop s'ha plantejat que siguin els Mossos d'Esquadra qui, en qualitat de policia de Catalunya, expedeixin també documents identificatius. Com ciutadà ho trobo ben lògic. Segur però, que el zel de mantenir competències per part del govern estatal, suposa una barrera a possibilitar-ho.
diumenge, 19 d’agost del 2007
Taurons
L'aparició de taurons a la costa de Tarragona és una de les grans notícies d'aquests dies. Segurament, intoxicats de les pel·lícules en què presenten la vessant violenta dels taurons, els banyistes hauran sortit corrent de l'aigua, no sigui que l'animal els ataqui i se'ls emporti la cama o mitja taula de surf. Un cop vist que l'espècie era inofensiva, la gran decisió: cap a l'Aquàrium de Barcelona. Pobre animal, no ha comès altre error que acostar-se massa a la costa. Ara, en comptes de traslladar-lo al que se suposa que és el seu hàbitat, se'l posarà en captivitat, per ser una de les noves atraccions de la capital. Increïble.
dissabte, 18 d’agost del 2007
Andròmines 2007
A l'àlbum Festes Majors 2007 podeu veure les fotos de les andròmines d'avui dissabte.
Girona
He afegit un àlbum, Girona 2007, a Flickr, amb imatges de la ciutat de Girona, com podeu imaginar.
Vestits de paper, Amposta 2007
A l'àlbum Amposta 2007 de Flickr teniu les fotos del concurs de vestits de paper d'ahir dia 17 d'agost.
dijous, 16 d’agost del 2007
Autovia de l'Aragó
Ahir una de les notícies que em va cridar l'atenció va ser la que comentava que Joan Sabanza, alcalde de Móra la Nova, vol l'autovia de l'Aragó fins Reus. I no només això, sinó que qualificava de secundària l'opció de desdoblar-la entre Gandesa i Tortosa -pensava que havia de ser fins Alcanar- és secundària. Fent memòria, els Ebrediputats fa un temps que van demanar que es fes JA el desdoblament de l'eix de l'Ebre. Sé que la notícia d'ahir es pot interpretar de vàries formes però, igual que ho dic amb les crítiques toves per part d'alguns a qui governa ara, em puc imaginar la reacció d'alguns si aquestes declaracions les hagués fet un alcalde socialista, d'Esquerra o d'un altre color polític que no fos CiU.
dimecres, 15 d’agost del 2007
Les andròmines, dissabte
M'han comentat, de primera mà, que el concurs d'andròmines se celebrarà dissabte al matí. No sé l'hora però.
Fotos de la processó i ofrena
A l'àlbum Amposta 2007 de Flickr teniu les fotos de la processó i ofrena de flors d'avui 15 d'agost, dia de la Mare de Déu d'Agost, patrona d'Amposta.
dimarts, 14 d’agost del 2007
Amposta està de dol
Amposta avui està de dol. La mort d'un policia municipal ha tenyit de negre les Festes. Els actes festius s'han suspès durant 24h. Descansi en pau.
dilluns, 13 d’agost del 2007
Encierro
A l'àlbum Amposta 2007 de Flickr teniu unes fotos -poques- de l'encierro d'avui dilluns 13 d'agost. Teniu també el següent video.Jotes a la plaça
Dimarts, 13 d'agost, a la nit va celebrar-se un espectacle de jota de les nostres terres, amb els grups Paracota, la rondalla de Teixidó, la colla de dolçainers Samfaina, i el grup Lo Punxonet del CEIP Soriano Montagut. Teniu unes fotos a l'àlbum Amposta 2007 de Flickr i un video a continuació. Perdoneu la qualitat de les fotos però, amb poca llum i sense trípode no es pot evitar que surtin mogudes. Video del bou capllaçat
Aquest és el video de la tercera sortida del bou capllaçat a les Festes Majors d'Amposta.
Video del bou embolat
Aquí teniu un video que vaig fer com vaig poder del bou embolat d'inici de Festes Majors.
dissabte, 11 d’agost del 2007
Bou embolat i bou capllaçat
A l'àlbum Amposta 2007 de Flickr us he deixat unes imatges del bou embolat d'inici de Festes d'Amposta i unes del bou capllaçat de les 17h.
divendres, 10 d’agost del 2007
Festes Majors 2007
Arriben les Festes Majors d'Amposta 2007 i arriben un parell de setmanes de vacances. Com podeu imaginar em desconnectaré una mica de la xarxa però, si puc posaré alguna foto dels actes que capturi amb la meva càmera. Bona festa!
Catastrofisme català
Comentari que he posat al bloc dels Ebrediputats, que crec que valia la pena posar-lo aquí també.
Sincerament, crec que el nivell de catastrofisme i d'exageració és important, al meu parer. No us diré, no us negaré, que tampoc en l'època de CiU tot no era dolent, i que políticament es van explotar situacions difícils per desgastar el govern. No us ho negaré perquè és evident, tinguessin o no raó els partits de l'oposició aleshores.
En aquest cas la situació que vivim és caòtica però, també cal relativitzar el caos. Perquè primer, sembla que Catalunya és Barcelona i que tot s'acaba aquí. Segon, perquè els mals de Renfe, de les autopistes i del Prat, el mal de les inversions, fa anys i panys que existeix. No l'ha portat el tripartit.
Per exemple. Jo he viscut uns quants anys a Cerdanyola. He treballat 8 anys a l'àrea metropolitana de Barcelona i a la mateixa capital. I m'he hagut de desplaçar en rodalies i metro, i amb regionals o la Hife fins Barcelona. I els problemes de rodalies i regionals els he viscut jo també, igual que els milers d'usuaris que cada dia pateixen els problemes de Renfe. Però, no sé on hi havia tots els que ara s'estiren els cabells aleshores. Perquè ara la situació es veu agreujada per les obres de l'AVE i la mala sort fa que conflueixin avaries i aglomeracions en un punt determinat de la geografia catalana. Però, fa anys, abans del tripartit, ja patíem els transports públics i no veia jo que els grans partits catalans i espanyols posessin el crit al cel com ho fan ara.
Benvinguda sigui la preocupació però, igual que cal recordar que Borrell va fer un pla hidrològic, cal recordar els deures no fets a temps, que després es veuen agreujats amb el pas dels anys.
Sincerament, crec que el nivell de catastrofisme i d'exageració és important, al meu parer. No us diré, no us negaré, que tampoc en l'època de CiU tot no era dolent, i que políticament es van explotar situacions difícils per desgastar el govern. No us ho negaré perquè és evident, tinguessin o no raó els partits de l'oposició aleshores.
En aquest cas la situació que vivim és caòtica però, també cal relativitzar el caos. Perquè primer, sembla que Catalunya és Barcelona i que tot s'acaba aquí. Segon, perquè els mals de Renfe, de les autopistes i del Prat, el mal de les inversions, fa anys i panys que existeix. No l'ha portat el tripartit.
Per exemple. Jo he viscut uns quants anys a Cerdanyola. He treballat 8 anys a l'àrea metropolitana de Barcelona i a la mateixa capital. I m'he hagut de desplaçar en rodalies i metro, i amb regionals o la Hife fins Barcelona. I els problemes de rodalies i regionals els he viscut jo també, igual que els milers d'usuaris que cada dia pateixen els problemes de Renfe. Però, no sé on hi havia tots els que ara s'estiren els cabells aleshores. Perquè ara la situació es veu agreujada per les obres de l'AVE i la mala sort fa que conflueixin avaries i aglomeracions en un punt determinat de la geografia catalana. Però, fa anys, abans del tripartit, ja patíem els transports públics i no veia jo que els grans partits catalans i espanyols posessin el crit al cel com ho fan ara.
Benvinguda sigui la preocupació però, igual que cal recordar que Borrell va fer un pla hidrològic, cal recordar els deures no fets a temps, que després es veuen agreujats amb el pas dels anys.
Búfals, lleons i cocodrils
Ahir sortia a la tele. El Periódico també en parla. Es tracta d'una baralla al Parc Nacional Kruger, de Sudàfrica, entre dos cocodrils i uns lleons per aconseguir emportar-se una cria de búfal. Després, quan ja s'han apoderat els lleons, la truita es gira en contra seu i el gran grup de búfals els persegueix fins salvar la cria. Avui aquest video ha estat vist més de 10 milions de vegades, des del 3 de maig de 2007, data en què fou posat a YouTube.
Segons es pot llegir al video, es publica amb drets d'autor restrictius (per què ho publica a YouTube aleshores?), i cal permís exprés dels autors per utilitzar-lo. El Periódico sembla que el deu tenir, perquè l'ha retallat i hi ha posat el seu logo com marca d'aigua a la notícia que publica. En cas contrari, un nou exemple de mitjà amb filosofia de coneixement no lliure que utilitza la xarxa com si fos un magatzem on es poden agafar les coses a l'ample i sense preguntar.
Segons es pot llegir al video, es publica amb drets d'autor restrictius (per què ho publica a YouTube aleshores?), i cal permís exprés dels autors per utilitzar-lo. El Periódico sembla que el deu tenir, perquè l'ha retallat i hi ha posat el seu logo com marca d'aigua a la notícia que publica. En cas contrari, un nou exemple de mitjà amb filosofia de coneixement no lliure que utilitza la xarxa com si fos un magatzem on es poden agafar les coses a l'ample i sense preguntar.
Nova senyalització horitzontal
Abans d'ahir escrivia sobre els canvis de senyalització a l'Av. Josep Tarradellas. La primera foto que acompanya aquesta entrada mostra com estava ahir la nova senyalització a l'alçada amb el carrer Itàlia. La gran cruïlla que hi ha ara tindrà una zona enmig, semicircular, per on no es podrà passar, quedant dos sentits de marxa ben delimtitats.També comentava abans d'ahir que tot i haver pintat zebrejat per evitar que els cotxes aparquin a les cantonades d'aquest carrer, ja sabem que la gent respecta poc aquesta prohibició.
I ahir mateix vaig poder comprovar i copsar una mostra sobre això.
Primer us poso una foto, on es pot veure un cotxe aprofitant un aparcament on ja no n'hi ha cap (foto de la dreta), i després us poso un altre cotxe aparcat damunt del pas de zebra (foto de l'esquerra), el qual a la vegada està marcat amb un zebrejat groc. Sembla que hi ha gent que té tanta pressa i tanta necessitat d'aparcar prop d'on va, que ha d'aparcar on sigui, encara que donant una mica més de volta trobi aparcament en zona correcta. I lo més bo de tot és que sovint qui actua així ho fa per sistema i sempre se'n surt sense problemes. 
dijous, 9 d’agost del 2007
Decret de caça en barraca, abans d'hora
El director general de Medi Natural, Joan Pellisa, va dir la setmana passada que el decret per autoritzar la caça en barraca a les Terres de l'Ebre es publicaria el mes de setembre per permetre que tothom pugui fer al·legacions. Avui publica El Punt que el decret ja s'ha publicat, quan falta mes de mig mes fins setembre, amb la qual cosa es torna a donar el cas d'iniciar un procés d'al·legacions en ple mes d'agost. Com es criticava en temps del PP, en temps del PHN, això sembla fet expressament per rebre menys al·legacions. Si aleshores era criticable ara no ho és menys.
Em pregunto encara avui, com és que el govern català autoritza un mètode de caça, que per molt tradicional que sigui, Brussel·les prohibeix. M'ho pregunto perquè, si bé es pot estar a favor o en contra de la barraca, cal ser coherent i complir les normes. Potser, com passa de vegades, hi ha un buit legal, o una ambigüitat que s'aprofita per fer-ho. D'altra banda, també em pregunto com és que aquesta autorització surt d'un departament responsabilitat d'ICV, el partit més ecologista del govern?
Em pregunto encara avui, com és que el govern català autoritza un mètode de caça, que per molt tradicional que sigui, Brussel·les prohibeix. M'ho pregunto perquè, si bé es pot estar a favor o en contra de la barraca, cal ser coherent i complir les normes. Potser, com passa de vegades, hi ha un buit legal, o una ambigüitat que s'aprofita per fer-ho. D'altra banda, també em pregunto com és que aquesta autorització surt d'un departament responsabilitat d'ICV, el partit més ecologista del govern?
Google proporciona materials educatius lliures per a professors d'Informàtica
Llegeixo que Google ofereix materials educatius lluires [i gratuïts] per a professors d'enginyeria en Informàtica. Es tracta del projecte Google Code for Educators, on es poden trobar materials gratuïts per a professors d'enginyeria en Informàtica per millorar els seus cursos amb les tecnologies i paradigmes de computació més actuals. Així, es poden trobar materials sobre AJAX o sobre sistemes distribuïts. Hi ha diferents tipus de materials actualment: tutorials, exemples i sessions explicatives en video. A més, es poden fer cerques de materials publicats sobre el camp de coneixement, i es pot participar en un fòrum per fer suggeriments, debatre, etc.
A més de tot això, els materials, si no s'indica el contrari, es publiquen amb llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.
A més de tot això, els materials, si no s'indica el contrari, es publiquen amb llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.
Edició musical amb programari lliure
dimecres, 8 d’agost del 2007
Aparcaments en diagonal a l'Av. Josep Tarradellas
L'Av. Josep Tarradellas passa a tenir aparcaments en diagonal des d'aquesta setmana, tal com es veu a la foto adjunta. Les cantonades s'han pintat amb zebrejat groc perquè no es perjudiqui la visibilitat, tot i que ja sabem que es respecta poc. M'ha sorprès però, que l'aparcament en diagonal no s'hagi orientat de forma que es pugui entrar de cara, sinó que obliga -per lògica- a entrar-hi de cul. A la foto veieu el carrer en el sentit de baixada, amb els cotxes aparcats orientats cap a baix. El sentit de pujada es troba en la mateixa situació.
Camps de golf no, o amb depuradora
L'enquesta que ha acabat avui sobre si volem camps de golf a l'ebre ha tingut els següents resultats: un 53% (25 vots) opina que no se n'han de fer; un 38% (18 vots) opina que sí però, amb aigua de depuradora; un 4% (2 vots) opina que no, i un altre 4% (2 vots) es mostra indiferent. El total de vots ha estat 47.
Regidors 24x7
Aquesta entrada no és una crítica cap a cap partit ni govern pels seus sous. Ans al contrari, és una reflexió que sovint no es fa, ni dins dels mateixos partits, quan es corre a criticar els sous dels càrrecs electes.
Recordo la nevada que va haver fa uns anys, quan Artur Mas es trobava en una festa, mentres Catalunya se saturava per la neu. De forma demagògica l'oposició va atacar-lo insistentment per no estar on havia d'estar. En un primer moment sembla lògic que el Conseller en Cap havia d'estar supervisant-ho, qui realment havia d'estar al seu lloc eren els tècnics, les persones amb capacitat de raonar decisions segons les necessitats del moment: policia, bombers, ambulàncies, caps dels serveis de transports,... El fet és que malgrat estar gaudint del seu temps lliure, l'aleshores Conseller en Cap va trobar-se en un dels punts de mira de les crítiques.
Des de que es van formar els nous governs municipals s'han sentit i llegit crítiques contra les pujades de sous dels regidors en diferents poblacions, quan aquestes han estat efectuades per consistoris governants per partits d'un i altre color polític. Són raonables les pujades, són raonables els sous?
Fa ben pocs dies que es va carregar contra el Conseller Huguet per haver marxat de vacances mentres Catalunya -ep, perdó, volia dir Barcelona,... serà que el centralisme m'ha traït- es troba immersa en un caos per una combinació de factors: apagada, Renfe, aeroport, autopistes,...
Avui mateix diferents partits polítics demanen el cap de la ministra de Foment pel caos de Renfe -entre ells el PP, de qui va heretar l'AVE l'actual govern-. Potser sí que la ministra dóna excuses que no ens serveixen però, no sé si ella ha de dimitir per una gestió discutible de la situació, la qual segurament correspon a algun càrrec del ministeri, no la pròpia ministra.
Els càrrecs electes, siguin municipals, autonòmics, estatals o quins siguin, per molt que tinguin una dedicació parcial -com passa en alguns ajuntaments-, no deixen de trobar-se en exercici del seu càrrec en cap moment del dia per a la ciutadania. És a dir, que un regidor és 24 hores al dia, 7 dies a la setmana. Mai un regidor no pot excusar-se de dur a terme una gestió pròpia del seu càrrec -per exemple, una urgència, una situació excepcional- per trobar-se en el seu temps lliure. I encara que pugui fer-ho, no seria ben vist i la ciutadania podria castigar-lo a les urnes. Tenim doncs, que la dedicació dels càrrecs electes, malgrat que no ho reflecteixi la seva dedicació oficial, o el seu sou equivalent, són càrrecs electes 24x7.
Cal distingir entre dedicació i disponibilitat, terme al qual es refereix el 24x7. A la disponibilitat se li ha de sumar la responsabilitat que té qualsevol persona que exerceix una tasca de govern, d'administració, de gestió. Per tant, no podem posar el crit al cel perquè un regidor tingui un sou determinat. No està cobrant per les hores que consten que dedica al càrrec, sinó que s'ha de suposar que cobra per estar disponible quan calgui i per fer-se responsable del que té entre mans. Sí que s'ha de veure si combinar el càrrec amb altres feines absorvents és compatible però, no s'han de perdre de vista la resta de factors per analitzar si el sou és just o no. Potser en alguns casos la balança dirà que encara és baix.
Recordo la nevada que va haver fa uns anys, quan Artur Mas es trobava en una festa, mentres Catalunya se saturava per la neu. De forma demagògica l'oposició va atacar-lo insistentment per no estar on havia d'estar. En un primer moment sembla lògic que el Conseller en Cap havia d'estar supervisant-ho, qui realment havia d'estar al seu lloc eren els tècnics, les persones amb capacitat de raonar decisions segons les necessitats del moment: policia, bombers, ambulàncies, caps dels serveis de transports,... El fet és que malgrat estar gaudint del seu temps lliure, l'aleshores Conseller en Cap va trobar-se en un dels punts de mira de les crítiques.
Des de que es van formar els nous governs municipals s'han sentit i llegit crítiques contra les pujades de sous dels regidors en diferents poblacions, quan aquestes han estat efectuades per consistoris governants per partits d'un i altre color polític. Són raonables les pujades, són raonables els sous?
Fa ben pocs dies que es va carregar contra el Conseller Huguet per haver marxat de vacances mentres Catalunya -ep, perdó, volia dir Barcelona,... serà que el centralisme m'ha traït- es troba immersa en un caos per una combinació de factors: apagada, Renfe, aeroport, autopistes,...
Avui mateix diferents partits polítics demanen el cap de la ministra de Foment pel caos de Renfe -entre ells el PP, de qui va heretar l'AVE l'actual govern-. Potser sí que la ministra dóna excuses que no ens serveixen però, no sé si ella ha de dimitir per una gestió discutible de la situació, la qual segurament correspon a algun càrrec del ministeri, no la pròpia ministra.
Els càrrecs electes, siguin municipals, autonòmics, estatals o quins siguin, per molt que tinguin una dedicació parcial -com passa en alguns ajuntaments-, no deixen de trobar-se en exercici del seu càrrec en cap moment del dia per a la ciutadania. És a dir, que un regidor és 24 hores al dia, 7 dies a la setmana. Mai un regidor no pot excusar-se de dur a terme una gestió pròpia del seu càrrec -per exemple, una urgència, una situació excepcional- per trobar-se en el seu temps lliure. I encara que pugui fer-ho, no seria ben vist i la ciutadania podria castigar-lo a les urnes. Tenim doncs, que la dedicació dels càrrecs electes, malgrat que no ho reflecteixi la seva dedicació oficial, o el seu sou equivalent, són càrrecs electes 24x7.
Cal distingir entre dedicació i disponibilitat, terme al qual es refereix el 24x7. A la disponibilitat se li ha de sumar la responsabilitat que té qualsevol persona que exerceix una tasca de govern, d'administració, de gestió. Per tant, no podem posar el crit al cel perquè un regidor tingui un sou determinat. No està cobrant per les hores que consten que dedica al càrrec, sinó que s'ha de suposar que cobra per estar disponible quan calgui i per fer-se responsable del que té entre mans. Sí que s'ha de veure si combinar el càrrec amb altres feines absorvents és compatible però, no s'han de perdre de vista la resta de factors per analitzar si el sou és just o no. Potser en alguns casos la balança dirà que encara és baix.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)