Moltes de les queixes, de les declaracions ahir als mitjans, a favor dels bous, eren de ramaders de bous i de toreros. No seria lògic que aquest col·lectiu veiessin amb bons ulls la prohibició, tot i que l'argumentari que utilitzaven era el de sempre: la cultura i la tradició, i el dret de poder anar a veure una corrida de bous. El dret de poder fer qualsevol cosa no existeix. No tenim dret d'anar a la velocitat que vulguem amb el cotxe, per exemple. No tenim dret d'organitzar baralles de galls -a Canàries sí, per cert-. No tenim dret de destrossar el medi ambient. Prohibicions n'hi ha moltes, perquè l'ésser humà tendeix a envair els drets dels altres amb l'exercici de les seves llibertats.
Ara als polítics ebrencs els queda un problema. Si han votat contra els bous de plaça, per la tortura i per la mort de l'animal, són totalment incoherents si pretenen afirmar que els bous de casa nostra no pateixen, sobretot algunes modalitats. Com sabem ningú no es pot arriscar a obrir aquesta via, sota perill de no guanyar mai més les eleccions a la seva població, més pensant que l'adversari ho aprofitarà. Un exemple de qui es vol desmarcar i mostrar-se torero, recorrent a la cultura i tradició i evitant parlar del patiment, amb perdó si s'ofenen: http://ebrediputats.blogspot.com/2010/07/bous-lebre-ara-que.html.
No vull prohibir res -sobretot les generacions anteriors a la nostra no entenen ni que es plantegi el tema dels bous, i és normal l'enrenou- però, si no es vol dir les coses pel seu nom millor no parlar-ne que marejar la perdiu amb apel·lant als sentiments.
+ GNU FDL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada