Cridar botifler a un personatge polític s'ha fet molts cops a casa nostra. Ara li toca a Carod. Sembla que donar suport a Montilla per ser president és de ser botiflers. Que lluny queda l'època en què es donava suport a Felipe González o a José Maria Aznar per governar, o que es donava suport a un projecte tan agressiu per a les nostres terres com era el PHN del PP. Si CiU hagués acabat tenint membres del partit en algun ministeri a Madrid, haurien pogut titllar-se de botiflers o s'hauria lloat la seva responsabilitat amb la governabilitat de l'Estat? Hagués estat còmode un partit tan sobiranista com CiU amb un membre com Montilla al govern?
divendres, 10 de novembre del 2006
Carod botifler
Cridar botifler a un personatge polític s'ha fet molts cops a casa nostra. Ara li toca a Carod. Sembla que donar suport a Montilla per ser president és de ser botiflers. Que lluny queda l'època en què es donava suport a Felipe González o a José Maria Aznar per governar, o que es donava suport a un projecte tan agressiu per a les nostres terres com era el PHN del PP. Si CiU hagués acabat tenint membres del partit en algun ministeri a Madrid, haurien pogut titllar-se de botiflers o s'hauria lloat la seva responsabilitat amb la governabilitat de l'Estat? Hagués estat còmode un partit tan sobiranista com CiU amb un membre com Montilla al govern?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Acabada la lectura, los jóvenes corearon algunos lemas. El "Carod, botifler" fue seguido por los asistentes de mayor edad, pero no así algunos más propios de los convocantes, como "Catalunya, catalana". Alguien gritó: "¡Montilla, charnego!", pero nadie le siguió.
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=354805&idseccio_PK=1008&h=061110
Mai CiU ha fet President de la Generalitat a un dirigent socialista, i molt menys a un dirigent del PP. Mai CiU ha establit un pacte estable de Govern a Catalunya, ni amb PPc ni amb PSc. Mai CiU ha hagut de acollir-se "a les regles del joc", i fer 'President de la Generalitat' un candidat d'un altre partit polític, perque CiU ha guanyat SEMPRE les eleccions.
Son algunes puntualitzacions a la manca de rigor que posa de manifest aquesta entrada, que evidència la voluntat d'establir analogies entre fets, èpoques i situacions amb particularitats ben diferents. I la principal diferència entre ERC i CiU: mentre els primers farien qualsevol cosa per Governar a qualsevol preu (fins i tot fer president Montilla), els nacionalistes mai haurien necessitat fer President ningú: per això se'ns ha aillat davant la possibilitat de formar Govern a Catalunya amb el candidat convergent presidint la Gene.
Salut,
Toni.
Hola,
Les meves analogies són tan vàlides com les teves. Allò que creus poc important que ha fet CiU potser alguns ho veiem diferent. Les coses tenen connotacions ben diferents. A mi no em fa res que Montilla sigui president. M'importen els resultats. I prefereixo Montilla que Mas. Per què? Ja sabràs que a les Terres de l'Ebre Artur Mas i bona part del seu equip estaven al govern durant la darrera legislatura del PP, la del PHN. I no se n'han desdit. Que altres partits tampoc són aigua clara en aquest tema, és cert. Però, amb ells s'ha pogut parlar des del primer moment. Veurem els resultats.
Després, CiU ha fet una legislatura que a mi no m'ha agradat. No m'ha agradat com ha conduït el tema de l'Estatut i tampoc el seu inici de campanya.
Per això, perquè en canvi crec que les polítiques del tripartit han de tenir continuïtat, si el sistema ho permet, ja em sembla bé que CiU no governi.
I són opinions, no ho perdem de vista, que ni sóc polític, no politòleg, ni periodista, ni part interessada.
Salut.
>Les meves analogies són tan vàlides com les teves.
Sense sustenta-se en arguments vàlids les teves *analogies* no tenen cap validesa. Respecto la teva opinió però no la puc compartit perque no fa honor a la veritat.
Jo si que soc periodista. Aqui ningú és part interessada, l'únic interès personal que tinc a ser taxatiu amb questions d'informació és puntualitzar informacions i matissar dades susceptibles de desinformar i confondre la gent.
I no cal ser "polític, politòleg, periodista, ni part interessada" per ser honest a la veritat.
Si no t'ha agradat la campanya de CiU és un tema, i unaltre és es mirar d'establir analogies inexistents entre el President Montilla i un eventual pacte entre el Govern de Pujol i el Govern d'Espanya. No hi te res a veure l'una cosa amb l'altre, i de les teves opinions es desprèn que és pràcticament el mateix.
Ja t'ho vaig dir en el meu primer post: potser no és la teva intenció equivocar-te, pero t'equivoques, Manel, t'equivoques...
Toni.
Això si, ningú discuteix que les teves opinions són tan vàlides com les meves. Però no pas les analogies, això deixant de banda que jo no he establert cap d'analogia, m'he limitat a dir que no es el mateix fer President al candidat del PSC, ja es digui Maragall o Montilla, que un pacte per fer possible que Pujol continui governant que si ERC i PSC haguessis pogut haurien impedit per assolir el poder, com han fet ja dues vegades quan han pogut. Acusar CiU i erosionar-la per la via del discurs monotemètic d'haver pactat anys enrere amb el PP i, d'aquesta manera, desgastar la federació nacionalista amb la cançoneta de sempre és una hàbil estratègia per evitar majories parlamentaries que van en contra d'interessos de partit/s, i alhora asegurar d'entrada (gairabé) la majoria parlamentària, sempre no hi hagi hagut cap majoria absoluta.
Salut!
Les polítiques dels partits del govern em convencen més que les de CiU. Ja t'he comentat que a les Terres de l'Ebre per qüestions de memòria i de coherència no veuria lògic que ERC donés suport a CiU al govern.
És clar que les coses que comento jo no són el mateix que les que remarques tu. Però, cadascó posa l'accent on creu convenient. Allò que creus tu greu jo ho puc creure menys greu, i al contrari.
Jo continuo pensant que jo únicament opino sobre com veig les coses. No menteixo sinó que remarco coses que a mi em semblen interessants recordar. De la política alguns només en coneixem algunes coses, les que ens arriben. I ens formen l'opinió en base a la informació que tenim, no la que desconeixem.
Salut.
Publica un comentari a l'entrada