Avui, excepcionalment, hem tingut classe del CAP. Fa unes setmanes vam anar a classe i es va suspendre per motius tècnics. Ens han vingut a veure els professors de psicologia del desenvolupament i de psicologia de l'aprenentatge i de l'educació. Hem fet un repàs de temes del curs i hem donat la classe que teníem pendent. Ni dir que ha estat com de la nit al dia, poder gaudir per un dia de la presència física dels professors a Tortosa. Les classes han estat fantàstiques, almenys en la meva opinió.
Això fa que sigui més negativa l'opinió envers aquest CAP. Estem en inferioritat de condicions. La classe per videoconferència, a banda de si falla o no, és un sistema que per a classes tan grans no ajuda gens. I si tenim en compte que estem en un curs de formació de futurs professors de Secundària, no se'ns està predicant amb l'exemple. És clar, aquesta crítica no va cap als professors. No ho ha anat mai. Va cap a qui ha decidit tirar endavant un curs de forma precipitada, qui sap si per poder dir que aquest any es fa el CAP a les Terres de l'Ebre. Un dia se'ns va dir que havíem de veure-ho pel costat bo, que potser si no fos així, no faríem el CAP. Venia a significar això com allò d'estar agraïts només pel fet de tenir l'oportunitat. Som grans, tots som adults a classe. Sabem que d'agraïment només no es viu. I sabem que tenim el dret a queixar-mos, ni que sigui perquè el curs vinent no s'atreveixin a fer aquest nyap.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada