Ahir vam fer pedagogia. Un activitat, un comentari d'un article sobre la formació del professorat, enfocada des d'un punt de vista de la formació en benefici propi i de l'organització, tractant de forma específica la formació inicial que cal demanar als professors de secundària i la formació permanent que ha de fer que evolucionin personalment i professional, aixó com que contribueixin al desenvolupament del sistema. Després vam entrar en el tercer tema de l'assignatura, l'atenció a la diversitat. Un tema interessant.
D'entrada se'ns van plantejar dues preguntes. Com enfocaríem la classe si entre els nostres alumnes tinguéssim un alumne completament cec? Li donaríem materials el braille -és factible-? Li donaríem una atenció individualitzada? I com ho faríem si a més tinguéssim a l'aula un alumne que no té encara 16 anys però, que no vol romandre dins del sistema educatiu i que es dedica a sabotejar la classe? Miraríem de motivar-lo d'alguna manera? Ho faríem sense que la resta de companys ho veiessin com un greuge comparatiu?
És interessant aquest tema perquè, a banda de tenir una formació adequada, aquestes problemàtiques a molts de nosaltres se'ns escapen. No estem preparats -des de la Universitat- per al món educatiu. Tenir recursos en aquestes situacions és importantíssim. Ara bé, també cal veure com s'enfronten a les diferents situacions els centres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada