dilluns, 6 de novembre del 2006

Confidencial CAT 2

Ja ho imagino. D'aquí a uns anys -els que duri la legislatura-, rebrem a casa nostra un DVD amb títol Confidencial CAT 2, que ens tornarà a dir que tres perdedors es van unir, que van conspirar, per arribar al poder. De fet, ja torna a sonar aquest missatge només reeditar-se l'acord que faci possible un govern tripartit. Alguns diuen que segones parts mai no foren bones. Altres pensem que una segona oportunitat bé se la mereixen, ja que qui governava abans, CiU, va tenir moltes més oportunitats d'esmenar els seus errors. El darrer, per a alguns dels més greus, el recolzament al transvasament de l'Ebre, del qual no se'n desdiuen, juntament amb el projecte d'interconnexió de xarxes CAT-Ter Llobregat, que portaven a l'actual programa electoral.

Es parla de la qualitat democràtica de Catalunya, com si aquesta es pogués mesurar en funció de quina majoria s'ha constituït per escollir president. Altres pensem que la qualitat democràtica passa per respectar els resultats de les eleccions i les regles que permeten configurar majories de govern.

Alguns podran dir això de "Montilla presidente, Cataluná independiente". El mateix Montilla amb qui volien governar fa molts pocs dies ara és un espanyolista motiu de riotes. Aquests que riuen amb aquesta frase són els mateixos que han negociat l'Estatut amb el PSOE rebaixant les seves irrenunciables pretensions. Aquests són els que faran Catalunya independent. Quina gràcia aquests polítics nostres.

5 comentaris:

trubies ha dit...

Manel,

el DVD 'Confidencial CAT' exposava moltes altres coses, a banda de la "conspiració" per assolir el poder, desbancar el partit que va guanyar les eleccions (CiU) i tornar a formar un "Govern catalanista i progressista d'esquerres" (PSC-ERC-ICV).

Aquest segon pacte ja estava precuinat abans de les eleccions de 2006. PRECISSAMENT per això CiU s'ho va jugar tot a una carta (el DVD) i va haver de jugar amb foc, el foc que va articular el mateix tripartit durant tres anys de desgovern en que va haver de ser Artur Mas el negociador amb la Moncloa per incapacitat del llavors President de la Generalitat, Pasqual Maragall.

També assegures que CiU "va negociar l'Estatut amb el PSOE rebaixant les seves irrenunciables pretensions". Potser no recordes qui era el President de la Generalitat llavors? potser cal recordar que el PSC de Maragall, que és el mateix de Montilla, va defensar el projecte, es va posar del costat de CiU, i es va haver d'enfrontar a ERC i expulsar-lo del Govern? mala memòria, Manel...

D'altra banda, parles de qualitat democràtica assegurant que aquesta passa per "respectar els resultats de les eleccions i les regles que permeten configurar majories de govern". Sembla que confons qualitat democràtica amb qualitat humana i talant polític.

La qualitat democràtica passa per respectar les regles que permeten configurar majories de govern (CiU ho ha fet amb elegància i diplomàcia, i els simpatitzants i votants de CiU no tenim més remei que fer-ho tot i sentir-nos moralment amb dret a formar Govern). Però, a diferència de la qualitat democràtica, la qualitat humana passa per respectar els resultats de les eleccions, en que ha tornat a guanyar CiU (tot i que no ha aconseguit majoria absoluta) i, per tant, CiU havia de poder -com a mínim- formar part del nou Govern de la Generalitat.

L'aritmètica (que te molt poc a veure amb la qualitat democràtica) entre PSC, ERC i ICV ens ho ha tornat a impedir, per la qual cosa considero que son les tres forçes politiques que han sumat punts *legitimament* per reeditar la formula de l'anterior Govern tripartit, les que no han demostrat tenir gaire sensibilitat amb el poble català (votar ERC, PSC o ICV no és equivalent a donar soport a una única proposta de Govern tripartit), amb l'agravant que aquestes eleccions ANTICIPADES s'han celebrat per posar punt i final al desgavell d'un Govern incapaç de portar amb cohesió, unitat interna, lideratge i sentit de país. REFERENDUM AL TRIPARTIT?

Finalment, CiU no volia "governar amb Montilla", com tu assenyales. El que volia CiU és governar, punt. I governar passava per tantejar les diverses possibilitats que ofereixen les urnes, seguint l'ordre estricte que estableixen els resultats electorals: sociovergència (la opció de més lògica aritmètica, amb Mas de President) o un front nacionalista amb CiU-ERC. Però tot apunta (negociacions llamp, tancament de Montilla a la opció sociovergent, el previsible joc a dues bandes de Carod per assolir la vicepresidència sense la figura d'un candidat a President fort com Artur Mas) que la reedició del tripartit era l'única solució viable per mantenir la poltrona i evitar que CiU tornés a Governar Catalunya.

Després de donar-li Presidència de la Generalitat al gran perdedor d'aquestes eleccions, Josep Montilla, és de calaix que els líders dels partits que han decidit revalidar l'anomenat Pacte del Tinell son els polítics que NO han respectat els resultats de les darreres eleccions - en que CiU no ha obtingut majoria per formar Govern en solitari- a l'hora que han posat en relleu una manca de qualitat humana i talant democràtic.

És indiscutible que la federació nacionalista ha guanyat les eleccions àmpliament a totes les circumscripcions catalanes, per majoria de vots i per nombre de diputats. Per tant, no parlem de qualitat democràtica quan n'hi ha que, tot i que la seva formació de Govern és perfectament legítima, no respecten els resultats de les eleccions, i això demostra la classe de polítics que tenim per Governants al nostre país.

Salutacions cordials. Visca Catalunya!


Toni. R

Unknown ha dit...

Discrepo del que dius. M'agrada però, el debat.

El DVD Confidencial CAT deia més coses. Però, un missatge molt important és el de l'inici, el de la conspiració.

Que el pacte estava precuinat no ho dubto. Ho trobo raonable. Tres partits que han col·laborat en un govern, que veuen bones les polítiques aplicades, té sentit que tornin a col·laborar si és possible.

CiU va negociar l'Estatut a la baixa. I el fort de tot és que dies abans el propi Artur Mas havia dit públicament els punts irrenunciables, aquells que farien que CiU digués no a l'Estatut. I ho va fer amb aquell to tan cerimoniós -si fos Pujol en diria paternalista- que adopta. Que part del PSC i del PSOE volien negociar i acceptaven rebaixes era públic. Almenys no es van amagar fins el darrer moment de la seva voluntat de renunciar a punts irrenunciables.

Jo això de qualitat democràtica i altres terminologies polítiques ho veig com un terme que cadascú utilitza com vol. Defineix-me qualitat democràtica. Segur que tenim visions diferents del terme. Però, com dius tu, passa per respectar les regles que permeten configurar les majories de govern. No ha estat així? No s'ha format una majoria de govern? Quant a qualitat humana, jo no hi he opinat, i no he confòs el terme. Simplement he utilitzat una referència a paraules de Josep A. Duran Lleida. Ell va parlar de qualitat democràtica.

Ja que en parles, la qualitat humana no es pot barrejar tan fàcilment amb un tema com és un acord per formar govern. M'estàs dient que actuar d'acord amb les normes, les quals permeten que diferents grups uneixin escons per crear una majoria de govern és amoral? Com vols formar un govern si estàs en minoria? Com Zapatero? Es troba CiU en la mateixa posició que el PSOE? Que no veus que Zapatero sap que o governen ells o governa el PP?

Continuem amb la qualitat democràtica. L'aritmètica és l'aritmètica. És allò que permet sumar escons. I la qualitat democràtica -sempre parlant des del meu punt de vista- passa per respectar les normes del sistema i la voluntat de la gent. Dir que els escons de CiU poden extrapolar-se a la voluntat del poble de Catalunya és incorrecte. La democràcia que tenim és representativa. Tenint-ho en compte fàcilment es pot veure com els vots de la majoria de govern que s'ha format tenen al darrera una majoria d'electors. Ja et dic però, que no crec que sigui correcte extrapolar dels resultats la voluntat global dels catalans i catalanes.

CiU ha guanyat les eleccions. No t'ho discuteixo. Però, no ha aconseguit arribar a governar, a causa del sistema que tenim. Si allò que dius és que hem de canviar el sistema, aleshores és una altra cosa. Mentrestant, les coses són com són i a ningú se'l pot titllar d'atemptar contra la qualitat democràtica del país, o de tenir una baixa qualitat humana, per actuar segons estableix el sistema democràtic.

Salut i visca!

trubies ha dit...

>El DVD Confidencial CAT deia més coses. Però, un missatge molt important és el de l'inici, el de la conspiració.

El missatge del DVD és: si no guanya CiU per majoria absoluta, el tripartit es repetirà: voteu CiU i aconseguirem impedir la reedició del tripartit. El missatge anava dirigit a l'electorat no simpatitzant de CiU, però ja se sap: si mostres a la comunitat un vídeo del fill del veí maltractant un gos pel carrer o agredint algun altre, la mare del nen encara el defensarà amb més força. La política a Catalunya té un sentiment "de club" (o ets del Barça, o ets de l'Espanyol, o no t'agrada el futbol). Els resultats són els que són, es clar.

>Que el pacte estava precuinat no ho dubto. Ho trobo raonable. Tres partits que han col·laborat en un govern, que veuen bones les polítiques aplicades, té sentit que tornin a col·laborar si és possible.

El PSC va fer fora del Govern Esquerra Republicana...jo no trobo raonable de cap manera. Des de el meu punt de vista, tot plegat és l'escenificació d'un engany.

>CiU va negociar l'Estatut a la baixa.

No, Manel. CiU va anar a Madrid a negociar l'Estatut que el President del PSC, soci del PSOE va ser INCAPAÇ de defensar. PSC i ERC recolzaven una proposta de reforma a la baixa, i quan Mas va pactar la reforma, es van enfurismar per que ells no havien sortit a la foto, i van acusar CiU d'haver-lo rebaixat. Això és el que va passar. I CiU va arriscar molt, en benefici de Catalunya, i va posar en tela de judici la seva capacitat negociadora. Els punts irrenunciables? per què no els va defensar el llavors President Maragall?

>Defineix-me qualitat democràtica.

Qualitat democràtica és la virtut d'acceptar les regles del joc democràtic (definició que podria ser teva).

>Quant a qualitat humana, jo no hi he opinat, i no he confés el terme.

Però al parlar de qualitat democràtica has confós això amb talant democràtic, que va indissolublement lligat amb la qualitat humana; precisament per això et faig notar que has confós els termes, no cal referir-se de forma explícita per posar de manifest confusió implícita.

>M'estàs dient que actuar d'acord amb les normes, les quals permeten que diferents grups uneixin escons per crear una majoria de govern és amoral?

T'estic dient que demostra una greu carència de talant democràtic, tot i ser un pacte legítim, deixar fora del Govern - per segona vegada consecutiva i després d'haver naufragat durant tres anys, principal i únic motiu de les eleccions anticipades- la força política que ha guanyat les eleccions. La qüestió moral és una apreciació que obeeix a raons de caire personal, concretament les meves raons, que són les que formen la meva opinió.


>Dir que els escons de CiU poden extrapolar-se a la voluntat del poble de Catalunya és incorrecte.

Ningú ha dit això. El que jo he dit és que afirmar que la suma d'escons aconseguits per PSC+ERC+ICV no és equivalent a la voluntat del poble. Dit d'una altra forma, que la gent no vota tripartit, la gent vota partit. L'aritmètica és la que parla pel poble ignorant la següent qüestió de vital importància: REFERENDUM AL TRIPARTIT? SI/NO.

>CiU ha guanyat les eleccions. No t'ho discuteixo.

Home, és que això és indiscutible!!!

>Però, no ha aconseguit arribar a governar, a causa del sistema que tenim.

T'equivoques, Manel. CiU ha aconseguit el suport majoritari de la població, ha obtingut més vots i més escons que qualsevol altre formació política. A CiU l'han impedit governar. El sistema que tenim no impedeix formar Govern en solitari tot i ser amb majoria simple, de no ser per que n'hi ha que formen pactes anti-natura aprofitant "les regles del joc". CiU podria haver governat perfectament amb múltiples combinacions, però no li han deixat.

>Mentrestant, les coses són com són i a ningú se'l pot titllar d'atemptar contra la qualitat democràtica del país, o de tenir una baixa qualitat humana, per actuar segons estableix el sistema democràtic.

Efectivament, les coses són com són, però et recordo que has sigut tu qui ha acusat CiU (i el seu electorat) de manca de "qualitat democràtica". Ho he llegit avui a El Periódico i al teu bloc. La baixa qualitat humana de les persones esposa de manifest mitjançant la seva actitud personal.

L'actitud de Carod, Montilla i Saura demostra, des de el meu punt de vista, que no tenen talant polític, i això em porta a qüestionar la seva qualitat humana.

I si: el sistema democràtic hauria d'establir que el President de la Generalitat hauria de ser el candidat del partit guanyador de les eleccions. Només això.

Salut!

Unknown ha dit...

Home, jo crec que no he acusat CiU, o almenys no l'electorat, de manca de qualitat democràtica. I ho pots llegir, efectivament al bloc i al Periódico (que ha retallat el text). No confonguem una opinió, basada en unes declaracions de Duran Lleida, amb una altra cosa. L'única referència a la qualitat democràtica que hi faig, i ho pots comprovar, és quant al concepte que en tingui jo o un altre.

Sobre la reflexió que fas quant a l'aritmètica, tal com la gent no vota tripartit, la gent tampoc no vota sociovergència, ni esquerrovergència. La gent vota partit, sabent que un cop ha votat, només aquell que aconsegueixi un acord i un suport majoritari arribarà a governar.

CiU ha aconseguit el percentatge més elevat a les eleccions. Això no equival a dir que és qui ha tingut el vot de la majoria. La majoria sempre és més de la meitat. Aritmètica pura. I per aritmètica i pel tipus de sistema que tenim, qualsevol -qualsevo- combinació de majories -igual que PP+CiU el 1999- té la representativitat de la majoria dels electors.

La teva opinió és respectable, raonable, i m'agrada discrepar d'aquesta forma saludable. Però, no em facis combregar amb rodes de molí. Hi ha coses que s'han de veure amb objectivitat, encabint-les dins d'un sistema regit per unes normes. Si aquesta combinació de govern que tindrem no fos legítima, ni que sigui moralment, no hauria de permetre's dins del sistema. Però, no és el cas. Per tant, continuar com la passada legislatura volent fer que la gent pensi que algú ha ocupat una cadira que no li correspon és desfigurar la realitat.

Per cert, que el conjunt de ciutadans que hagin pogut votar qualsevol dels partits que han arribat a l'acord de govern també es mereixen un respecte. I aquí podríem entrar en la polèmica sobre si aquests estan tots o no d'acord amb aquest acord. I entraríem en una altra polèmica basada en impressions i no en dades reals.

Salut.

trubies ha dit...

Per això precissament s'hauria de fer un referèncum al tripartit. O és que es vol desfigurar la voluntat del poble acollint-se en les "regles del joc"?

La millor manera de conèixer i respectar la voluntat real de la gent és permetre dir la seva. Qui anava a pensar que es produïria uan reedició del tripartit després d'haver partit peres i de fotre fora els socialistes? quan només l'aritmètica fa possible l'entesa entre partits, malament. I amb l'actual sistema i l'aritmètica del dimoni sembla que les normes estàn per sobre de les persones.

Això és el que no em sembla ètic, ni moral. El tripartit és un engany escenificat. No, no et vull fer combregar amb rodes de molí. D'això ja s'encarregen els polítics que, després de tot, tant els hi dona la majoria que pugui obtenir un partit determinat, doncs després fan -legitimament- el que ells volen.

Quant a les "declaracions de Duran Lleida", has estat tú qui les ha confós amb una altra cosa. Salut,

Toni.