dilluns, 6 de novembre del 2006

Confidencial CAT 2

Ja ho imagino. D'aquí a uns anys -els que duri la legislatura-, rebrem a casa nostra un DVD amb títol Confidencial CAT 2, que ens tornarà a dir que tres perdedors es van unir, que van conspirar, per arribar al poder. De fet, ja torna a sonar aquest missatge només reeditar-se l'acord que faci possible un govern tripartit. Alguns diuen que segones parts mai no foren bones. Altres pensem que una segona oportunitat bé se la mereixen, ja que qui governava abans, CiU, va tenir moltes més oportunitats d'esmenar els seus errors. El darrer, per a alguns dels més greus, el recolzament al transvasament de l'Ebre, del qual no se'n desdiuen, juntament amb el projecte d'interconnexió de xarxes CAT-Ter Llobregat, que portaven a l'actual programa electoral.

Es parla de la qualitat democràtica de Catalunya, com si aquesta es pogués mesurar en funció de quina majoria s'ha constituït per escollir president. Altres pensem que la qualitat democràtica passa per respectar els resultats de les eleccions i les regles que permeten configurar majories de govern.

Alguns podran dir això de "Montilla presidente, Cataluná independiente". El mateix Montilla amb qui volien governar fa molts pocs dies ara és un espanyolista motiu de riotes. Aquests que riuen amb aquesta frase són els mateixos que han negociat l'Estatut amb el PSOE rebaixant les seves irrenunciables pretensions. Aquests són els que faran Catalunya independent. Quina gràcia aquests polítics nostres.

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Discrepo del que dius. M'agrada però, el debat.

El DVD Confidencial CAT deia més coses. Però, un missatge molt important és el de l'inici, el de la conspiració.

Que el pacte estava precuinat no ho dubto. Ho trobo raonable. Tres partits que han col·laborat en un govern, que veuen bones les polítiques aplicades, té sentit que tornin a col·laborar si és possible.

CiU va negociar l'Estatut a la baixa. I el fort de tot és que dies abans el propi Artur Mas havia dit públicament els punts irrenunciables, aquells que farien que CiU digués no a l'Estatut. I ho va fer amb aquell to tan cerimoniós -si fos Pujol en diria paternalista- que adopta. Que part del PSC i del PSOE volien negociar i acceptaven rebaixes era públic. Almenys no es van amagar fins el darrer moment de la seva voluntat de renunciar a punts irrenunciables.

Jo això de qualitat democràtica i altres terminologies polítiques ho veig com un terme que cadascú utilitza com vol. Defineix-me qualitat democràtica. Segur que tenim visions diferents del terme. Però, com dius tu, passa per respectar les regles que permeten configurar les majories de govern. No ha estat així? No s'ha format una majoria de govern? Quant a qualitat humana, jo no hi he opinat, i no he confòs el terme. Simplement he utilitzat una referència a paraules de Josep A. Duran Lleida. Ell va parlar de qualitat democràtica.

Ja que en parles, la qualitat humana no es pot barrejar tan fàcilment amb un tema com és un acord per formar govern. M'estàs dient que actuar d'acord amb les normes, les quals permeten que diferents grups uneixin escons per crear una majoria de govern és amoral? Com vols formar un govern si estàs en minoria? Com Zapatero? Es troba CiU en la mateixa posició que el PSOE? Que no veus que Zapatero sap que o governen ells o governa el PP?

Continuem amb la qualitat democràtica. L'aritmètica és l'aritmètica. És allò que permet sumar escons. I la qualitat democràtica -sempre parlant des del meu punt de vista- passa per respectar les normes del sistema i la voluntat de la gent. Dir que els escons de CiU poden extrapolar-se a la voluntat del poble de Catalunya és incorrecte. La democràcia que tenim és representativa. Tenint-ho en compte fàcilment es pot veure com els vots de la majoria de govern que s'ha format tenen al darrera una majoria d'electors. Ja et dic però, que no crec que sigui correcte extrapolar dels resultats la voluntat global dels catalans i catalanes.

CiU ha guanyat les eleccions. No t'ho discuteixo. Però, no ha aconseguit arribar a governar, a causa del sistema que tenim. Si allò que dius és que hem de canviar el sistema, aleshores és una altra cosa. Mentrestant, les coses són com són i a ningú se'l pot titllar d'atemptar contra la qualitat democràtica del país, o de tenir una baixa qualitat humana, per actuar segons estableix el sistema democràtic.

Salut i visca!

Unknown ha dit...

Home, jo crec que no he acusat CiU, o almenys no l'electorat, de manca de qualitat democràtica. I ho pots llegir, efectivament al bloc i al Periódico (que ha retallat el text). No confonguem una opinió, basada en unes declaracions de Duran Lleida, amb una altra cosa. L'única referència a la qualitat democràtica que hi faig, i ho pots comprovar, és quant al concepte que en tingui jo o un altre.

Sobre la reflexió que fas quant a l'aritmètica, tal com la gent no vota tripartit, la gent tampoc no vota sociovergència, ni esquerrovergència. La gent vota partit, sabent que un cop ha votat, només aquell que aconsegueixi un acord i un suport majoritari arribarà a governar.

CiU ha aconseguit el percentatge més elevat a les eleccions. Això no equival a dir que és qui ha tingut el vot de la majoria. La majoria sempre és més de la meitat. Aritmètica pura. I per aritmètica i pel tipus de sistema que tenim, qualsevol -qualsevo- combinació de majories -igual que PP+CiU el 1999- té la representativitat de la majoria dels electors.

La teva opinió és respectable, raonable, i m'agrada discrepar d'aquesta forma saludable. Però, no em facis combregar amb rodes de molí. Hi ha coses que s'han de veure amb objectivitat, encabint-les dins d'un sistema regit per unes normes. Si aquesta combinació de govern que tindrem no fos legítima, ni que sigui moralment, no hauria de permetre's dins del sistema. Però, no és el cas. Per tant, continuar com la passada legislatura volent fer que la gent pensi que algú ha ocupat una cadira que no li correspon és desfigurar la realitat.

Per cert, que el conjunt de ciutadans que hagin pogut votar qualsevol dels partits que han arribat a l'acord de govern també es mereixen un respecte. I aquí podríem entrar en la polèmica sobre si aquests estan tots o no d'acord amb aquest acord. I entraríem en una altra polèmica basada en impressions i no en dades reals.

Salut.