Podrem comparar el cas del Severo Ochoa i el de l'incendi de Guadalajara

Avui s'ha sabut que la jutgessa que duu el cas de l'incendi de Guadalajara de l'any 2005, on van morir 11 treballadors forestals, i utilitzat també per la COPE i altres mitjans afins al PP contra els socialistes, ha imputat l'ex-consellera de medi ambient de Castella la Manxa, el seu delegat i l'ex-alcalde de La Riba de Saelices. És obvi que si hi ha responsabilitats s'han d'assumir. Ara bé, tenim una oportunitat de comparar el cas del Severo Ochoa i aquest. Amb una imputació, que no una condemna, veurem si en treuen punta o no la COPE, Libertad Digital i altres. Mentrestant, ja no recordarà ningú que aquests mateixos van acusar d'assassins insistentment un conjunt de metges que ara han quedat exculpats.

Camps, un exemple informatiu dins del PP

Via Menéame.

El Partit Català d'Europa podria participar a les eleccions

Avui llegia amb sorpresa a Vilaweb que Pasqual Maragall, en un article al diari ADN, es planteja la possibilitat que el Partit Català d'Europa -del qual és fundador- podria presentar-se a les eleccions generals.

En l'article Maragall es queixa de tants problemes al voltant de les infraestructures catalanes, tant per les baralles amb Madrid, com pel desacord entre els partits catalans. Fa un plantejament de cara a les eleccions generals, de criteri que pensa que s'ha de seguir per escollir el sentit del vot, en clau catalana. Destaca en diversos punts aspectes importants que creu que han de tenir en compte els governs i ajuntaments: economia, comunicacions, infraestructures, educació, salut, medi ambient i política. Es pot destacar que se'n recorda de l'Ebre, remarcant la necessitat de l'alta velocitat a l'Ebre.

Estira les orelles tant al PSC com a ERC. Del PSC diu que és un partit favorable a les diputacions provincials -de les quals diu que tenen competències desorbitades en favor d'un sistema de partits poc transparent-. D'ERC diu que, tot i ser defensors de les vegueries, si els fan presidents de diputació al·lucinen.

Veurem en les properes hores o propers dies si Pasqual Maragall anuncia la concurrència del seu partit a les eleccions. És evident que al PSC això es veurà negativament, per la pèrdua potencial de vots -en perdrien també ERC i CiU?-. Estarem pendents...

Hipocresia a la Conferència Episcopal

Avui la cúpula de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) ha demanat que es voti a qui no reconegui cap organització terrorista com interlocutor, a qui no vulgui el matrimoni entre persones del mateix sexe, a més de remarcar la necessitat de votar tenint en compte els continguts dels programes en relació amb la moral cristiana.

Cada cop que sento pronunciar-se la cúpula de l'Església catòlica a Espanya em carrego d'indignació. Per començar, dins de l'Església hi ha qui pensa diferent d'això, per exemple, el bisbe emèrit de Sant Sebastià, José María Setién. El mateix president de la CEE opina sempre en un to més conciliador. Però, sembla que a la CEE mana el sector dur. Aquest sector dur però, remarca amb insistència els aspectes que no els agraden ara que governa el PSOE però, durant el govern d'Aznar no. I Aznar, recordem-ho, va donar suport a una guerra injusta i il·legítima, cosa que per a un catòlic ha de ser totalment rebutjable. Dues formes de mesurar les coses, segons qui governa. És una apreciació.

La CEE pensa que governa només per a les ideologies de dretes. Els cristians que no compartim la política del PP com ens hem de sentir? Potser pretenen que no pensem i que creguem a cegues què ens recomanen?

Sarkozy, Merkel i Rajoy

El president de França, Nicolas Sarkozy, i la cancellera alemanya Angela Merkel, van donar ahir suport -almenys visualment- a la candidatura de Rajoy per dirigir el govern d'Espanya els propers quatre anys. És perfectament comprensible que des de la dreta es recolzi la dreta, tot i que la dreta espanyola hauria d'emmirallar-se en l'europea i no al contrari. Cal fer memòria però, i recordar que la dreta espanyola s'ha queixat cada cop que Zapatero ha mostrat preferències per un candidat estranger d'esquerres. I és que a can Rajoy les coses que fan els altres estan malament, fins que les fan ells.

Mala praxi periodística

Público, seguin amb l'article del bloc del seu director, informa sobre com la premsa afí al PP va jutjar paral·lelament l'equip de metges de l'hospital Severo Ochoa de Madrid, exculpats aquesta setmana. Podeu llegir joies que es podien escoltar a les ones de la COPE, aquest oasi de llibertat que tan defensa la cúpula de la Conferència Episcopal Espanyola.

Firewire vs USB

L'altre dia parlava en una conversa sobre discos durs externs, sobre el dilema entre escollir un disc dur USB o un disc FireWire (IEEE 1394). Hi ha, a priori, algunes coses que cal considerar.

No tots els ordinadors incorporen ports per connectar dispositius FireWire. En canvi podríem dir que tots els que es vénen actualment incorporen almenys un port USB. El darrer portàtil d'Apple, el MacBook Air, només té un port USB i cap de Firewire, mentres que la resta d'ordinadors de la marca inclouen ports dels dos tipus. Per tant, això és un factor que cal tenir en compte. Si no es té un port Firewire, o bé us heu de comprar una targeta amb un o més ports, o bé heu de descartar l'opció. També és cert que dispositius com càmeres de video digitals tenen connexió FireWire -i USB- per poder descarregar les pel·lícules gravades.

L'altra cosa interessant és el fet que els dispositius FireWire poden connectar-se en cadena. Per exemple, jo connecto un disc dur extern al port FireWire de l'ordinador i al disc dur li connecto una càmera de video. Des de l'ordinador controlo la càmera, malgrat estar connectada al disc durs. La diferència d'arquitectura entre USB i FireWire és la que impideix o permet, respectivament, aquest tipus de connexió. FireWire és un bus basat en la comunicació entre extrems -p2p-, de forma que els elements connectats al bus no necessiten d'un element central -l'ordinador- per comunicar-se, i poden comunicar-se entre ells sense haver d'estar connectats físicament un amb l'altre. A la pràctica, amb un sol port FireWire a l'ordinador pots utilitzar més d'un dispositiu connectat -sempre i quan aquests tinguin dos connectors, per fer la cadena-.

Quant a rendiment, podríem prendre com referència les comparacions entre USB 2.0 i FireWire 400, tot i que ja hi ha versions més recents de les especificacions. La taxa de transferència d'USB 2.0 és de 480 Mbps, enfront dels 400 Mbps de FireWire. Diríem que això situa en millor lloc l'USB 2.0. Estudis de rendiment entre discs durs externs dels dos tipus mostren que FireWire té un rendiment superior -fins el 48% en escriptura o el 70% en lectura- al d'USB 2.0. Un dels elements diferenciadors és la intervenció necessària de l'ordinador en l'USB, cosa que afegeix un retard en la comunicació, el qual s'optimitza en el FireWire.

Per tant, jo si hagués de triar entre diferents tipus de disc dur extern triaria, o bé un Firewire -perquè disposo del port-, o bé un que combinés FireWire i USB. L'elecció afecta el preu, doncs els dispositius USB són més econòmics. Actualment tinc un disc USB 2.0 de 160 GB, i un FireWire/USB 2.0 de 250 GB, ambdós de LaCie. El segons l'utilitzo per descarregar les gravacions de la càmera de video. El segon, per a les fotos.

Res més. Espero haver-vos ajudat si us heu plantejat aquestes dues opcions. Us poso, a més, uns quants enllaços a continuació:

• FireWire, Universitat Interncional de Bremen
• FireWire, Air Power Australia
• FireWire vs USB
• Tutorial FireWire i USB (il·lustracions de connectors i de topologies)
  

Amposta Teatre i Dansa 2008

M'ha arribat el fulletó de la programació de la temporada de teatre i dansa d'Amposta. Comença el 17 de febrer amb l'obra La Glòria del Mercat, un monòleg quin autor és Joan Pera. El 30 de març, Apartament per a 3... o quatre?, de Moisès Aznar. El 20 d'abril toca Canguelis, de Vol-ras i Antoni Escudero. El 7 de juny es representa l'obra Carmen, un espectacle de dansa amb música de Bizet -és una versió de la seva òpera- i de Martirio -quina barreja, per cert...-, de la mà del coreògraf Ramon Oller, una obra que ha estat representada a Nova York. El dia 29 de juny es representa Òscar, 1 maleta, 2 maletes, 3 maletes, de Claude Magnier. I el 28 de setembre, Tres dies a Rio, de Miquel Murga -jo el recordava de la parella Guix i Murga a Tres pics i repicó, de TV3-.

Les entrades a les representacions seran de 15 euros o bé es pot comprar un abonament per 75 euros. Es poden comprar a l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament d'Amposta o a la Llibreria Gavina.

Més informació al web de l'Ajuntament d'Amposta.

Els papers encara no han acabat de tornar

Demà farà dos anys que va tornar-se a Catalunya la primera dels documents confiscats durant la Guerra Civil i la postguerra pels franquistes. Avui el conseller Tresserras ha parlat sobre l'incompliment de la llei aprovada pel Congrés dels Diputats, en no tornar els documents que encara queden a Salamanca. El ministre un dia va dir que s'havia de fer bé i que per això no s'havien tornat. Falla alguna cosa. O algú no ha fet la feina o ens estan prenent el pèl.

El cas del Severo Ochoa

Quan va esclatar l'escàndol la COPE n'anava plena cada dia. Era notícia obligada, compaginant-la amb l'11-M. Aquesta setmana, quan la justícia ha emès una sentència exculpant els metges criminalitzats aleshores, ni la COPE, ni els altres mitjans que van sumar-se a amplificar l'escàndol, ni els polítics que també participaren, no han sortit a demanar perdó o a reconèixer que es van equivocar -com a mínim això diu la justícia-, i si ho han fet, no ha estat en termes equivalents.

Ignacio Escolar fa un repàs d'hemeroteca al seu bloc.

Desapareixerà o no el parc municipal?

Minut 21:05 del debat de candidats a l'alcaldia d'Amposta a Imagina Ràdio durant la campanya de les municipals del 2007. S'està parlant de la creació de noves places d'aparcament. Després de tractar el tema de l'aparcament soterrat de la plaça del Mercat, es comença a parlar de l'aparcament de davant de l'Hospital Comarcal. L'actual alcalde, aleshores candidat, afirmava que tècnicament era possible aixecar el parc i a sobre, un cop acabat l'aparcament, tornar a posar el mateix parc. Jo això ho entenc com deixar-lo intacte a la vista, malgrat hagi canviat el subsòl. També és cert que Manel Ferré no digué al debat en cap moment que econòmicament fos viable, cosa que hagués hagut de dir, per deixar clar si es pensava conservar l'actual parc o no.

ERC estudia presentar al·legacions al plec de condicions dels dos aparcaments que han estat notícia pel ple d'aquesta setmana, el de la plaça del Mercat i el de l'Hospital Comarcal. Tant ERC com PSC parlen de la desaparició de l'actual parc. El PSC parla de la conversió d'aquest en una plaça dura. Això no estaria en la línia possibilista per conservar el parc per part de CiU durant la campanya.

Tomatina

Jordi Perales en parla al seu bloc. S'acaba Aquí hay tomate. Diu que els tres dies que els queden contaran coses que es guardaven. I remarquen que han estat 5 anys sent líders d'audiència a les migdiades. Els continguts que han emès, l'ús i abús de la vida aliena, no compten, les especulacions sobre les persones, no compten, només compta l'audiència. Pobrets. Com es diu, 10 milions de mosques mengen merda. Potser és que no s'equivoquen...

Caca de gos i brossa acumulada

Sento ser repetitiu però, això és una mostra dels excrements de gos que us podeu trobar per Amposta. La nostra ciutat està bruta. I qui digui el contrari potser hauria de passejar-se més, i no únicament per l'Avinguda de La Ràpita. També podeu veure com s'acumula brossa en llocs on no hi ha contenidors. Som incívics i no ens n'avergonynim?

Rajoy eliminarà el cànon

Mariano Rajoy diu que si guanya eliminarà el cànon digital. La pregunta és si ja tenen pensat quina serà l'alternativa per compensar els autors per les còpies privades, si eliminaran també la còpia privada -com als EUA-, o si realment el PP té un punt de vista més d'acord amb la societat actual dels temes de propietat intel·lectual.

Jo estic en contra, més que del cànon, de la seva aplicació indiscriminada. Em preocupa que hi hagi promeses per eliminar-lo però, que es deixi obert el camí per a les alternatives. I més si ve d'un partit que diu que no improvisa.

A CiU no són xenòfobs

No ho dic pensant el contrari. Crec sincerament que a CiU no són xenòfobs. Sabem perfectament que sí que hi ha partits i organitzacions xenòfobes a Catalunya i a Espanya. Ara bé, crec que es van equivocar amb un video publicat al bloc de Josep Antorni de Duran i Lleida sobre els problemes de la societat, demanant la societat que participi, que reaccioni, per canviar i resoldre els problemes. El video, per molt que des de CiU es defensin, utilitza imatges que permeten una fàcil associació entre alguns problemes i els immigrants. Això és perillós perquè ens avoca a la generalització. És lògic, és normal, és inevitable que en una tertúlia de bar, en una conversa entre amics, es facin associacions entre inseguretat i immigració, segurament també per les experiències personals i per allò que ens transmeten els mitjans de comunicació. Ara bé, un partit polític no està conversant de forma informal sinó que transmet missatges que arriben a una part important de la societat, tenint com efecte la transmissió d'idees, de valors.

Aquest video no el coneixia. Se'm va passar però, sí que vaig veure que els Ebrediputats parlaven del diputat del PSC Mohammed Chaib. El diputat Chaib acusà CiU de xenofòbia per aquest video. Duran i Lleida al seu bloc va publicar posteriorment una entrada on afirmava que no retiraria el video publicat.

Avui escric això després de trobar-me amb una entrada en un bloc, amb la indignació de l'autor, on hi ha una fotografia d'un cartell de precampanya de CiU on es pot llegir: La gent no se'n va del seu país per ganes, sinó per gana. Però a Catalunya no hi cap tothom. Crec que és lògic que hi hagi gent que s'indigni amb un eslògan com aquest. Si bé no crec, com he dit, que hi hagi xenofòbia dins de CiU, sí que crec que utilitzen la immigració per guanyar vots. Fa poc ja ho vaig comentar, que ho feien amb el terrorisme i en aquest cas crec que ho fan amb la immigració. Dels immigrants s'ha de destacar també la part positiva -quan aporten a la seguretat social, per exemple?-, i s'ha de veure que de gent que no treballa o que delinqueix també n'hi ha de l'anomenada autòctona.

Estretint carrils

El Servei Català del Trànsit va anunciar ahir que estudiaven reduir l'amplada de carrils en les vies d'accés a Barcelona, com una mesura més en els canvis que van començar amb la reducció de velocitat màxima a 80 Km/h. La reducció de l'amplada farà, segons el seu director, Josep Pérez Moya, que els vehicles no tinguin la sensació d'anar molt lents quan circulen a 80 per un carril ample. Se suposa doncs, que aniran més lents. Però, ara mateix això es pot veure a l'autopista AP-7, entre Vilafranca i Tarragona, que no és així, doncs malgrat l'estretiment de carrils la majoria de conductors circula a bastant més dels 80 marcats.

No sé si els 80 Km/h són realment una solució a la contaminació. No sé tampoc si la reducció de l'amplada de carrils contribuirà a la reducció de velocitat. Però, tot plegat sembla un no parar de mesures que fan emprenyar els conductors en un país en què no es pot confiar en el transport públic per moure's d'un lloc a l'altre.

TV3minuts

TV3 té un espai a Internet anomenat TV3minuts, on es poden veure resums de tres minuts dels seus programes. L'usuari es pot subscriure als canals dels podcasts dels programes que desitgi. La idea és bona, és interessant però, continuo pensant que falta alguna cosa més, venint d'una empresa que paguem entre tots. Per què no tenim els programes íntegres de forma indefinida i per què no podem subscriure'ns als podcasts dels programes íntegres de TV3?

I ja en aquesta línia, per què no acaben ja les proves pilot amb formats oberts (Vorbis, Theora) i decideixen ja fer els webs de la Corporació igual d'accessibles per a qualsevol plataforma?

Revocant la GPL

Via Free Software Daily podeu accedir en un article de Groklaw on parla de la intenció d'un autor amb projectes a SourceForge de no distribuir-los més amb la llicència GPL. És més, diu que no permet l'ús de versions ja publicades amb la GPL d'ara endavant. L'article de Groklaw explica que això no és possible. La llicència GLP no diu enlloc que un autor de programari pugui revocar la llicència als usuaris que ja l'han rebut. Pot, evidentment, no publicar a partir d'un moment determinat, cap versió més amb llicència GPL. En l'àmbit espanyol això potser té una via per a l'autor i és la d'utilitzar els seus drets morals per impedir-ho però, tinc entès que això té conseqüències i que l'autor pot haver d'indemnitzar les persones afectades.

Cànon i còpia privada

Si seguiu les notícies que van sortint de tant en tant a la premsa sobre propietat intel·lectual, sobre la SGAE o sobre el cànon digital, potser us interessin aquests enllaços. El primer l'escriu el meu amic saturno al seu bloc BANANA Republic, i explica què és el cànon, què és la còpia privada i què es pot fer o no a Internet segons la legislació espanyola, quant a compartició d'arxius. El segon és una entrevista al diari 20 Minutos feta a l'advocat especialitzat en propietat intel·lectual, David Bravo, on també parla del tema, sobre la legalitat o no de compartir obres protegides via xarxes entre extrems (P2). I en tercer lloc, Enrique Dans al seu bloc parla d'una iniciativa del Partit Verd Europeu contra la campanya d'intoxicació que podem veure als cinemes on ens equiparen la compartició d'arxius amb un robatori.

Defensant la família tradicional

Ahir es va fer un acte en favor de la família tradicional. En aquest acte, on va oficiar una missa l'arquebisbe de Barcelona, es va fer una crítica als matrimonis entre persones del mateix sexe, l'avortament i l'assignatura d'educació per a la ciutadania. Partint de la premissa que la ideologia de les persones s'ha de respectar, un acte així em sembla que utilitza arguments molt discutibles, i ho dic com cristià, que he optat per una família tradicional.

No em sembla bé que algú afirmi que el fet que els homosexuals es casin entre ells sigui un perill per a la família. Si hom té clar amb qui es vol casar i amb qui ho ha de fer segons les seves creences, s'ha de respectar la seva opció però, també ha de respectar la dels altres. Crec que la base de la família, abans del sexe es l'amor, i no podem anar dient a les altres persones a qui han d'estimar per ser família. Veure l'existència de famílies que no les formen persones de sexes diferents com una agressió és voler que tothom pensi igual, és no respectar la pluralitat de pensament en una societat com la nostra.

Quant a l'avortament, jo ho veig com un tema que s'ha de tractar amb molta cura. S'està barrejant un tema que hi ha als jutjats amb una crítica al govern. Jo no sóc dels que opina precisament que l'avortament ha de ser lliure, que ha de ser campi qui pugui, perquè hi ha una vida en joc, a més de la de la mare però, un altre cop, cal anar amb compte en traspassar la línia del respecte a les ideologies dels altres, i la línia del respecte al sistema democràtic.

Finalment, l'assignatura d'educació per a la ciutadania hauria de ser benvinguda. No s'ha de veure com cap agressió a la figura dels pares per educar els fills. És més, vivim en una època en què els pares deleguen excessivament en el sistema educatiu l'educació dels seus fills. I doncs, quin problema hi ha? A més, una assignatura que intenti transmetre als fills valors no hauria d'estar mal rebuda. En qualsevol cas, hauria d'analitzar-se i veure si s'ha de millorar el seu contingut.

Subhastes electorals

Ahir Zapatero va anunciar que si guanyava les eleccions el mes de juny tornaria 400 euros als treballadors i als pensionistes. La mesura ha tingut crítiques de CiU, ERC i ICV. No m'estranya, i la comparteixo la crítica. Anunciar un retorn de 400 euros condicionat a guanyar les eleccions fa pensar que aquests euros els contribuents podríem no pagar-los, en comptes que se'ns retornin. Ara bé, aquesta no és més que una altra de les propostes que PSOE i PP van llençant en temes econòmics. Sembla que tenen clar que una de les principals preocupacions de la societat espanyola és l'economia i ens ataquen per aquí. Com s'ha dit, la precampanya s'ha convertit en una subhasta. Patètic.

Muchachada, dos poca-soltades boníssimes

Coccinella, compartint pissarra via missatgeria

Coccinella és un client de missatgeria instantània que utilitza al protocol Jabber. És programari lliure disponible per a Linux, Mac i Windows. Hi ha altres eines com aquesta, com Pidgin -abans Gaim-, Adium, o OpenWengo. Genbeta parla de Conccinella concretament perquè permet compartir una pissarra entre els usuaris d'un servidor Jabber. I entre aquests servidors Jabber que es poden utilitzar hi ha el de GoogleTalk.

Per configurar-li per a l'ús amb Gmail, quan creeu un perfil cal indicar-li el servidor talk.google.com. L'identificador d'usuari és la vostra adreça electrònica de Gmail (p.e. manelzaera@gmail.com). El nickname que demana serà el nom d'usuari de Gmail (p.e. manelzaera). Finalment, quan es configura el perfil, a l'opció More que apareix en crear el perfil, cal anar a la pestanya Connection i seleccionar Use secure connection, i Use TLS and SASL. Ja podreu utilitzar-lo amb el vostre compte de Gmail.

Filiprim

Abans d'ahir va morir Jaume Sorribas, el senyor Encarregat del programa Filiprim. Ebremedia en fa menció. M'ha recordat el gran programa concurs Filiprim, el programa que va popularitzar l'Okey i el Caprabo, i que va acompanyar-nos a l'hora de sopar durant la segona meitat dels 80.

Duran, ministre

Els espanyols també emigraven de forma irregular

Segons llegeixo a Menéame, en una referència al diari ADN, un estudi de la Universidad de San Pablo-CEU de Madrid demostra que la meitat dels espanyols que emigraven a Europa durant la dictadura ho feien de forma irregular -sense papers-. Això tira per terra l'afirmació rotunda que els espanyols marxaven d'Espanya amb papers. Qui més qui menys pot saber de casos que van marxar sense papers. Aquest estudi posa dades sobre la taula. I no ens ha d'estranyar. És molt lògic que en cas de necessitat la gent intenti emigrar de la forma que sigui, encara que sigui sense contracte en origen.

Nova senyalització a Ferreries

Per carrers que passo sovint a Tortosa ahir van començar a canviar la senyalització. Aquesta foto de baixa qualitat és del carrer Migdia, on han posat aparcaments en bateria i han restringit la marxa a un sol sentit. Els carrers dels voltants també tenen canvis.

Rajoy i la llengua

Al programa La Nit al dia, la Mònica Terribas entrevista Rajoy. Es parla del tema de l'educació. Rajoy demana que els pares puguin decidir la llengua vehicular de l'educació dels seus fills. No planteja la solució sobre com es pot fer això, sobre d'on sortirien els diners per fer-ho. Ara bé, diu una cosa que queda molt clara: el català és la llengua pròpia de Catalunya. Vaja, per fi algú del PP, i ni més ni menys que Rajoy ho ha dit.

El Senat italià

La notícia de la tarda gira al voltant de la votació al Senat italià per la continuïtat de Romano Prodi com primer ministre del país. Un dels membres del partit que ha abandonat la coalició de govern, causa de l'actual crisi, ha dit que votaria a favor de Prodi, cosa que ha desencadenat insults contra ell, titllant-lo de venut i altres paraules més gruixudes. Segur que els polítics espanyols, des de la distància, deuen pensar que això aquí no passa. Però, si fem repàs als espectacles que es veuen al Congrés dels Diputats, potser no s'haurà arribat a escàndols com aquest però, sí que s'han donat situacions escandaloses, venint dels representants de la ciutadania, persones que haurien de recordar que donen exemple amb el seu comportament. Aplaudiments, interrupcions a la persona que parla, insults, etc., són vergonyosos i no són patrimoni dels italians.

El PP s'emborratxa

Picabaralla Puig-Saura

Ahir Felip Puig va intentar explotar al Parlament de Catalunya el tòpic sobre el perfil antisistema del conseller Saura i tota la gent del seu partit. En aquest país si no s'és d'un partit de gent de seny certes tasques no es poden fer. És cert que el conseller Saura va fer unes afirmacions quant a la inexistència d'un gran atemptat a la vista per part dels detinguts el cap de setmana, mentres que l'Audiència Nacional apuntava a un possible atemptat al metro. Són declaracions contradictòries però, no denoten la incompetència d'un conseller sinó la manca de comunicació o de sincronia entre els diferents òrgans implicats. Si al conseller li arriba una informació i n'informa de la forma més transparent possible, no se li pot demanar gaire cosa més. Però, sembla que CiU en aquest cas ha preferit fer el paper del PP a Madrid i utilitzar en aquest cas el terrorisme per desgastar i per guanyar punts.

Dolors Nadal enxampada per Josep Ma Ureta

Al programa 59 segons d'ahir va estar de convidada la candidata del PP per Barcelona a les eleccions generals, Dolors Nadal. Segur que Jiménez Losantos no ho difondrà a les seves ones però, Josep Maria Ureta li va demanar explicacions per unes afirmacions sobre dades de nivell educatiu de l'informe PISA, fetes a la ràdio, i que no coincidien amb les dades d'aquest informe. És molt interessant veure que la candidata del PP no va saber què respondre i va mantenir un discurs sobre l'afirmació que Catalunya està a la cua en qualitat educativa d'Espanya i d'Europa.

El PP la vessa amb el tema català però, fora de Catalunya sembla que aquest discurs pot ser efectiu. Ja fa molt de temps que les campanyes insistents de falsedats envers Catalunya i sobre altres temes, haurien d'haver tingut respostes igual d'insistents, dins d'uns límits de correcció però, dirigides a evitar que el discurs demagog i electoralista del PP tingués efecte.

Estan preparant la justificació dels transvasaments

Ho he escoltat a la ràdio aquesta tarda. Ho podeu llegir a EuropaPress. La PDE critica la gestió de la sequera i diu que està condicionada per lobbies de pressió, grups que volen fer transvasaments i/o interconnexions de xarxes.

A mi no em serveix la desqualificació de la figura de Manolo Tomàs, cap visible de la PDE, per treure importància a les declaracions. Aquestes sospites i denúncies em mereixen molta credibilitat. En canvi, poques respostes argumentades se senten quan la PDE es pronuncia. Els abans transvasistes -llegeixi's CiU- sovint reclamen la presència de la Plataforma, confonent la gent i confonent els que van marxar cap a casa com l'autèntica PDE. L'autèntica PDE és la gent que hi dóna suport, i la gent que manté l'alerta. L'alerta hi és encara, tot i que es vulgui donar un missatge en sentit contrari.

Veurem en un futur si es continua alarmant la societat i proposant mesures que acabin provocant una interconnexió o facilitant un transvasament. De moment, la denúncia hi és i, com a mínim, qui governa hauria de respondre clarament.

La separació de poders i el cas basc

Ahir es va saber que el Tribunal Suprem condemnava l'ex-president del Parlament basc, Juan Maria Atutxa, i dels membres de la mesa del Parlament, Gorka Knörr i Kontxi Bilbao, per un delicte de desobediència. Recordem que la mesa del Parlament, regint-se pel reglament, no van admetre el requeriment judicial de disoldre el grup parlamentari de Sozialista Abertzaleak, la passada legislatura al País Basc. Atutxa afirma que tornaria a fer el mateix.

De tot aquest tema, jo que no sóc jurista només puc opinar de forma ideològica i basant-me en la meva imatge del sistema democràtic. Se suposa que en un sistema amb separació de poders, un no pot interferir en les decisions de l'altre. El govern no pot dictar les sentències que han de dictar els jutges. Els jutges no poden dictar lleis. El Parlament no pot executar lleis. Executiu, legislatiu i judicial. Ho vam aprendre a l'escola -almenys a EGB-. Una sentència com aquesta, precedida per l'ordre a la qual es va negar la mesa del Parlament basc, jo la interpreto com un trencament d'aquesta separació de poders. Esperem que si això arriba al Tribunal Constitucional sigui aturat.

Elecciones08, iniciativa de RTVE a YouTube

El canal elecciones08 és una iniciativa de RTVE perquè els i les internautes puguin fer preguntes als candidats a les eleccions generals, mitjançant videos gravats per ells. Com expliquen, només cal gravar-se amb una webcam o qualsevol altra càmera, pujar el video a YouTube, i a partir del 14 de febrer, els candidats aniran responent. És un Tengo una pregunta para usted però, a la carta. Els videos s'han de pujar a la mateixa pàgina de YouTube creada per a l'ocasió. En aquesta pàgina es té accés als canals que té cada partit en aquest espai de compartició de videos.

Tomatime alliberat

No coneixia Tomatime però, Genbeta en parla avui. Es tracta d'una xarxa social pensada per regalar temps a altres persones, temps que han de passar juntes, qui regala el temps i qui rep el regal. La notícia no és però, l'existència en sí de Tomatime, sinó la publicació del seu codi font sota una llicència MIT.

Els blocs de candidates i candidats de Catalunya

Tots els caps de llista dels partits a les eleccions generals per Barcelona tenen bloc. A continuació teniu les adreces dels mateixos:

• Josep Antoni Duran i Lleida (CiU)
• Joan Ridao (ERC)
  
• Joan Herrera (ICV-EUiA)
• Daniel Sirera (PP)
• Carme Chacón (PSC-PSOE)

Tots estan força al dia en actualitzacions. El de Joan Herrera no s'actualitza des del dia 18 en el moment d'escriure aquesta entrada. Tots admeten comentaris dels lectors. El de Carme Chacón té a més un enllaç per compartir-lo en diferents serveis 2.0 com Delicious, Menéame, Digg,...

El bloc de Josep Antoni Duran i Lleida i de Carme Chacón estan fets amb Wordpress. Joan Herrera utilitza el servei de Blogger. Daniel Siera utilitza el servei de blog.com.es.

Quan a servidors, el domini de Josep Antoni Duran i Lleida es troba en un servidor Linux CentOS, amb Apache 2.2.3. El domini de Carme Chacón es troba en un servidor Linux CentOS, amb Apache 2.0.52. El domini dels blocs d'Esquerra es troba en un servidor Linux CentOS, amb Apache 2.0.52.

Saturació 2.0

Un dels refents que tinc per conèixer nous serveis a la xarxa, on de vegades també es parla de programari lliure -no per ser-ho- és Genbeta. Gràcies a Genbeta descobreixes nous serveis de compartició d'imatges, de video, de documents, novetats de Gmail, nous serveis de gestió de calendari, de gestió de projectes, etc. Si marxeu de vacances o, per qualsevol altre motiu, esteu un temps sense consultar les actualitzacions del web, en tornar us trobareu que us heu perdut una bona llista de novetats referents a l'anomenada web 2.0. Genbeta em serveix per reflectir un dels aspectes d'aquest fenòmen de xarxa social, amb multitud de serveis que s'ofereixen de forma gratuïta, amb un disseny actual, amb una interacció basada en AJAX. És la saturació 2.0, des del punt de vista tecnològic.

Es tracta d'un fenòmen pel qual arriba un punt en què et trobes amb una llista de serveis classificats per tipus (agregadors socials, gestió de calendaris, compartició de documents,...), i dins de cada tipus molts de serveis que fan el mateix, entre els quals se't fa difícil distingir què aporta un sobre l'altre. Hi ha, crec, una saturació de serveis 2.0 que podrien classificar-se com redundants, la qual cosa significa que la tria per als usuaris es complica si no disposa ja de consells per part d'altres persones d'on cercar i què cercar. Un exemple de saturació 2.0 la podeu trobar consultant el web Go2Web20.net.

A banda de la saturació cal tenir en com que la majoria d'aquests serveis estan en mans de tercers, als quals proporciones les teves dades personals -i els teus documents potser- quan passes a ser usuari, i els quals no permeten que et descarreguis el programari per instal·lar-te tu l'aplicació que utilitzen en el teu propi servidor. Has de fiar-te de l'ús lícit de les dades que els proporciones. Per a particulars això potser no és res d'important però, en el cas d'empreses això és un aspecte que cal tenir en compte.

De rases a bandes rugoses

Fa poc comentava les exagerades rases en els dos extrems que hi ha a la TV-3443a, la carretera que connecta Amposta amb l'eix de l'Ebre sortint pel Grau. Ahir aquestes rases es van emplenar i ara tenim unes més raonables bandes rugoses, les quals no castiguen tan els amortidors dels vehicles, i permeten anar a la velocitat marcada pels senyals verticlas d'obres.

Muntatge de Telemadrid

La cadena pública Telemadrid, pagada per totes les ciutadanes i tots els ciutadans de la Comunidad de Madrid, va emetre fa poc un document denunciant la facilitat amb què es podia entrar a Espanya de forma irregular, gràcies a un forat de seguretat a la terminal T4 de l'aeroport de Barajas. El video, típic video de càmera oculta, mostra com un suposat immigrant, gràcies a un paper amb indicacions que es pot obtenir al país d'origen, pot sortir de l'aeroport sense ser detectat i, per tant, sense ser retingut.



Avui però, sentia a la ràdio, i ho he trobat a El País, que aquest reportatge estava denunciant un fet que duien a terme màfies ja desmantellades feia mesos, i que, a més, va ser gravat amb l'ajuda d'una persona de seguretat de l'aeroport, cosa que va gravar una càmera de videovigilància de la terminal. Si bé és greu que en un aeroport o en qualsevol altre lloc on la seguretat ha de ser alta hi hagi forats, ho és tan o més denunciar-ho quan ja s'ha solucionat i crear una reconstrucció dels fets com si fossin reals. El video d'El País sobre el problema es pot veure aquí [clic].

Ara bé, per donar una volta més al tema, una notícia d'avui de Telemadrid assegura, amb el recolzament de la Federació Espanyola d'Immigrants, que el forat de seguretat pel qual poden entrar immigrants a Espanya saltant-se el control duaner, continua existint. En campanya electoral uns cerquen problemes per escandalitzar els votants, i els altres cerquen manipulacions per desacreditar els adversaris. I enmig de tot això val més no fer-hi massa cas.

Jiménez Losantos sobre RAC 1

Avui a les 7 del matí hem pogut escoltar una de les manipulacions de Federico Jiménez Losantos a La Mañana de la COPE. Si escolteu entre els minuts 20:37 i 21:16 de l'emissió, fa referència a unes paraules de Joan Oliver al programa El Món a RAC 1, dient que els espanyols són uns xoriços pel fet de ser espanyols, i dient que li sembla fantàstic que ens en fotem de Pizarro i dels seus pares. Ara bé no continua citant la resta d'opinió de Joan Oliver on queda clara la ironia de les seves paraules i on reflecteix la crítica cap a les reaccions que va generar la setmana passada la presentació de Pizarro com membre de la llista del PP. I acaba la cita a mitges dient que això ho va dir a RAC 1, una ràdio pública, quan sabem -i ell també sap- que RAC 1 és una ràdio privada. Doncs res, això, que Jiménez Losantos, una persona amb coneixements suficients per interpretar aquestes paraules de la manera correcta, les ha interpretat de la manera que, tretes de context, despertin rebuig cap a Catalunya. Un altre cop.

Descarregant videos de YouTube amb Miro

Hi ha varietat d'eines que permeten descarregar els videos de YouTube. Com sabeu, des d'aquest servei de videos a la carta no es proporciona la descàrrega del video a l'ordinador, malgrat que GoogleVideo, l'altre servei de Google, sí que es pot. Hi ha però, una altra forma d'obtenir els videos de YouTube.

El programari lliure per veure televisió a la carta per Internet, Miro, del qual vaig parlar fa poc, és una opció. Tots els videos que es poden veure amb Miro prèviament s'han descarregat des d'Internet -si utilitzeu iTunes també passa això-. Aquests videos es desen en un directori Movies, dins del directori de l'aplicació, al perfil de l'usuari. En el cas de Linux el directori de l'aplicació es diu .miro. Per exemple, si el meu usuari és manel, es trobarien els videos a /home/manel/.miro/Movies. Dins de Movies els videos es poden trobar distribuïts en carpetes.

No només es poden descarregar videos -i àudios- de YouTube sinó també de GoogleVideo, de BlogDigger, Rewer, DayliMotion, Yahoo!, blip.tv, Yahoo! Video i Mefeedia. Com en els altes serveis agregadors multimèdia, els continguts poden romandre a l'ordinador un cop descarregats o bé s'eliminen al cap d'un temps. Els videos descarregats es poden marcar per no eliminar-se a Miro, fent clic a l'enllaç KEEP que els acompanya. També es pot accedir a l'adreça d'Internet on es troben o bé al fitxer desat, sense haver de navegar per les carpetes del disc durs.

Tensió a la borsa

Ahir l'Íbex va caure un 7,54%, seguint la tendència del dia de caiguda de mercats bursàtils mundials, pel pànic de la situació econòmica nordamericana. La borsa nordamericana ahir no va funcionar i avui hi ha expectació per veure com evolucionarà. No és que segueixi massa el tema de la borsa però, ahir es va poder veure com les economies de països com Espanya no depenen únicament del seu govern sinó de la cojuntura internacional. En un món globalitzat, amb tantes dependències de mercat en l'àmbit internacional, és difícil pensar que només l'actuació d'un govern pot fer anar el país bé o malament. I més quan al capdavant del ministeri d'Economia té una persona amb experiència demostrada.

La Tarde con Cristina, a la COPE, va plantejar ahir una enquesta sobre la crisi econòmica. La pregunta era sobre la impressió que havia deixat en els oients la crisi a les borses europees. Les respostes possibles: a) És una pèssima notícia per a Espanya, la qual suma a la cada cop més degradada economia l'esfondrament de l'ÍBEX-35; b) a veure com explica ara el PP que l'economia va malament a l'Espanya pel PSOE; c) respon a la manca de confiança dels mercats en la política econòmica de Bush; d) al govern se li acumulen les males notícies econòmiques. Com els deures no s'han fet la repercusió serà greu. Va guanyar l'opció d) per un 73%. L'enquesta, com veieu, no planteja respostes manipuladores. L'audiència és sàvia, sobretot si escolta la COPE i vota el PP.

Una PSP, 10 euros

Durant la passada edició de la Fira d'Amposta, si vau passejar per les paradetes exteriors, potser vau veure i sentir la tòmbola. Em va cridar l'atenció i crear dubte, sentir que si compraves 10 euros de butlletes et regalaven una consola. Concretament deien que regalaven la PSP. Resulta però, que no era la PSP sinó la POP, la POP Station, una falsa PSP de la qual se n'ha parlat força a la xarxa. Davant d'aquestes coses, l'ús de còpies no autoritzades de productes, un es pregunta per què per una banda es persegueix tant la pirateria, el top manta, i després, si ens passegéssim per les fires d'arreu del país, podríem trobar falses PSP, o falsos discos originals, o qualsevol altra còpia de productes, fabricats no sabem on, ni en quines condicions, etc.

Nova senyalització horitzontal

Aquesta imatge és de la prolongació de l'Avinguda Catalunya, tocant a l'Avinguda Aragonesa d'Amposta. En aquest carrer que es veu a la foto, fins fa ben poc la gent havia decidit que el mig del carrer era un aparcament i no una part de la calçada. Aquest cap de setmana vam poder veure que s'ha pintat senyalització horitzontal al terra delimitant aparcaments en bateria al mig, aparcaments en un dels costats, i els sentits de circulació.

Caca de gos

Aquesta imatge que il·lustra l'entrada és la d'excrements de gos a l'Avinguda Aragonesa. Evidentment no és l'únic lloc d'Amposta on es poden trobar exemplars d'aquests, i tampoc són aquests els més grans que pots trobar. És increïble el nivell d'incivisme d'algunes persones. Mentres tu surts amb l'ampolla d'aigua i les bosses per als excrements, altres deixen que les seves mascotes pixin i defequin on vulguin, sense recollir les restes. I no és culpa dels pobres animals, no.

El PP proposa la interconnexió al Parlament

El PP va presentar una proposta de resolució el dia 4 de gener al Parlament de Catalunya, ademsa a tràmit el dia 17 de gener per la Mesa del Parlament, per la qual s'insta el govern a iniciar els tràmits per interconnectar les xarxes de distribució d'aigua de l'Ebre i del Ter-Llobregat. Podeu veure la proposta de resolució presentada a la pàgina 31 del número 200 del Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya. El PP també utilitza el problema de l'aigua electoralment a Catalunya. Què diuen els ebrencs del PP? Hi donen suport? Callen i, per tant, atorguen?

Un exemple de codi obert que no ho és

Estava mirant diferents alternatives de generar PDF amb PHP i m'he topat a la pàgina de documentació de PHP amb PDFLib. No vull aquí explicar el funcionament d'aquesta biblioteca per treballar amb el format PDF sinó que vull comentar una cosa que m'ha cridat l'atenció. Segons la documentació de PHP, PDFLib és codi obert -per a mi, equivalent a programari lliure-. Ara bé, el text diu això:

PDFlib Lite is available as open source. However, the PDFlib Lite license allows free use only under certain conditions.

És a dir, que primer s'afirma que és codi obert -open source- per després dir que no tots els usos estan permesos. És a dir, que no és codi obert. El per què us l'explico ara.

La definició de codi obert són 10 punts que caracteritzen el programari que es pot qualificar així. És evident que no és programari lliure, perquè la llibertat 0 -permetre qualsevol ús- no es compleix. Però, també cal mirar les característiques de codi obert. El punt 6 diu que no s'ha de restringir l'ús que es pot fer del programari. La llicència de PDFLib Lite només permet l'ús sota la mateixa en el cas de ser un usuari particular o un usuari de recerca. Queda clar que no es compleix la condició 6. Per tant, no és codi obert.

El debat de 59 segundos íntegre

Elisa, media center lliure català

Elisa és un programari del tipus media center publicat com programari lliure. Segons el web del programa pretén ser senzill per a gent que està familiaritzada amb l'ús dels ordinadors -com més o menys cerquen la majoria de media centers existents-. Permet visualitzar fotografies individuals o amb passis de diapositives, veure videos emmagatzemats i en línia, gestionar àlbums musicals. Cerca automàticament material multimèdia en els discos, unitats de xarxa, en biblioteques d'iTunes, Windows Media Player, Rythmbox,... Detecta automàticament iPod, càmeres, discos USB, etc.

Es pot utilitzar amb GNU/Linux, Mac OS X i Windows, tot i que actualment no hi ha versions estables per a aquest darrer sistema.

Se n'ha publicat la versió 0.33 i Vilaweb se'n fa ressò. El motiu del ressò, a banda de ser un media center de programari lliure, és que lidera el projecte una empresa barcelonina, Fluendo.

El PP s'apropa al PSOE

El Publiscopio publicat avui diu que el PSOE disminueix en intenció de vot i el PP augmenta quasi un punt, respecte el del mes anterior. L'estimació del vot se situa en un 42,8% per al PSOE i un 39,2% per al PP. IU també cau, amb un 5%, CiU també, amb un 2,6%, augmenta ERC a un 1,7% i el PNB es manté amb un 1,6%. La fidelitat de vot d'aquest estudi se situa en un 73% per al PSOE, un 84% per al PP i un 39% d'abstencionistes. Els dos grans partit tenen una fidelitat de vot elevada, tot i que la del PP destaca. I això pot interpretar-se com un avís. Si els partits no mobilitzen prou votants, el PP té una massa fidel que els pot fer guanyar les eleccions.

El Publiscopio no recull les reaccions al PP per la presentació de Pizarro dins de la candidatura, ni per l'enrenou de la no presència de Gallardón dins de la mateixa. Ara bé, dubto molt que el cas de Gallardón condicioni el vot per al PP.

El Delta a la primera meitat del s. XVIII

No us explico res. Mireu aquesta entrada del bloc de Josep Torta amb un plànol d'Espanya de la primera meitat del s. XVIII: [clic].

Llar digital a les Nits a l'Àtic

Ahir a la nit al Casal d'Amposta, dins de les Nits a l'Àtic, Esteban Tigel i Raül Tigel ens van parlar de la llar digital. En una xerrada interessantíssima van introduir els conceptes de domòtica, llar digital i ambients intel·ligents, van presentar els elements o característiques de les llars digitals, l'estat actual de la seva implantació, la vessant més tècnica per dur-ho a terme, i van fer una demostració d'un sistema de HTPC (Home Theater PC) amb el programari lliure Media Portal. Finalment vam poder veure les possibilitats d'una llar digital amb el LinuxMCE, programari lliure amb GNU/Linux, a través d'un video.

Va ser una xerrada que explicava les característiques de la llar digital des de l'experiència d'algú que està duent a terme un projecte personal de la seva implantació, amb anys de feina que ni us imagineu: tecnologia ampostina, tecnologia ebrenca. Com van dir, no hi ha gaires implantadors de solucions integrades de llar digital. Doncs em sembla que hi ha dues persones que s'ho haurien de plantejar. No trobeu?

Respectar o no respectar les obres

Ja fa un temps que l'autopista AP-7 es troba en obres per l'ampliació d'un tercer carril entre Tarragona i Vilafranca. A causa d'això la circulació per aquest tram és més lenta. Durant el trajecte se succeeixen les reduccions de velocitat a màxims de 100 Km/h i 80 Km/h. En aquests punts on la velocitat màxima permesa és menor, els carrils són més estrets i en un o els dos vorals hi ha blocs de formigó delimitant la calçada. Ara bé, si no fos perquè un redueix la velocitat i pels senyals d'obres, qualsevol diria que realment allí hi ha un canvi en les condicions de la via.

Si et poses a 80 Km/h i al carril de la dreta vas veient passar un darrera de l'altre vehicles que, evidentment, no van a 80, ni a 90, i segurament ni a 100. Fins i tot un autocar em va adelantar un dia, o un camió em feia llums perquè no trobava bé que circulés tan lent.

Les zones d'obres són perilloses per a les persones que hi treballen i també per a les persones que condueixen. Tenir un accident i topar amb els blocs de formigó de l'autopista no seria precisament una carícia. Però, sembla que no hi pensem i que volem exercir el dret aznarià de decidir quan hem de reduir o no la velocitat, que ja som majors d'edat.

Tradicions fora de temporada

Diumenge 27 de gener se celebrarà la festa de Sant Antoni a Amposta. Com sabeu, Sant Antoni ja s'ha celebrat aquesta setmana, encara que la festa dels Tres Tombs se sol deixar per diumenge en molts llocs. A les festes del Grau aquest any la processó no es va fer el dia de la Verge del Carme. No és ni la primera població ni la primera festivitat que se celebra fora de temps. Si no recordo malament, l'any passat a Tortosa el Carnestoltes es va celebrar ja dins de la Quaresma.

Sempre hi ha motius per justificar no seguir el calendari. Però, es tracta de celebracions que tenen una data marcada, i que estan relacionades amb la religió. El cas del Carnestoltes a Tortosa el vaig trobar del tot inapropiat, doncs si se celebra és perquè se segueix la tradició cristiana en portes del període de Quaresma. La resta de casos es poden discutir però, igualment estem posant per davant l'interès per fer festes més pomposes en comptes d'allò que se suposa que fem, una festa religiosa. Sense sortir-nos del context de la celebració, no veig ni cap ni peus.

Iñaki Gabilondo sobre el PP

Al PP han guanyat els carlistes.

La campanya a la xarxa

El diari Público ha obert un bloc, l'electobloc, amb motiu de les eleccions generals. La darrera entrada parla de la presència a Youtube de Zapatero i enllaça el video del PSOE sobre l'acció de govern d'aquests quatre anys.



Si ens endinsem al Youtube podem veure què es cou també a can PP. Tenim el recent video manipulador sobre l'educació a Catalunya:



També ens trobem un video criticant el govern espanyol pels diners gastats en autobombo i de l'atenció a les necessitats reals de la gent. No perdem la memòria perquè, si bé crec que tots els governs es passen amb la despesa d'autobombo, el PP no se salva de la crema, doncs no oblidem que quan les paperetes estaven a punt de caure dins les urnes, ells encara anaven fent actes inaugurant obres fantasme del transvasament.



Els canals dels partits a la xarxa:

• CIU


• ERC


• ICV-EUiA


• PP


• PP Catalunya


• PSC


• PSOE

Free Software Magazine 21

S'ha publicat el número 21 del Free Software Magazine. L'editorial d'aquesta revista electrònica sobre programari lliure tracta el tema polèmic dels estàndards oberts internacionals sobre documents ofimàtics. Hi ha un apartat d'articles sobre el maquinari obert -open hardware-, una entrevista amb Richard Stallman -programari lliure- i una amb Eric S. Raymond -codi obert-, un article sobre la importància del programari lliure per a les organitzacions sense ànim de lucre com les ONG, una guia ràpida per aprendre XHTML, un article que explica com filtrar so amb el Gimp -sí, amb el programa de tractament d'imatges-,etc.

És útil el MacBook Air?

Fresqui publica una referència a una crítica sobre el nou portàtil d'Apple, el MacBook Air. He de dir que en línies generals coincideixo amb la crítica. No sé si m'atreviria a titllar-lo d'un producte inútil però, sí que veig molts inconvenients en aquest nou producte. És cert que és molt prim però, no és una necessitat tenir un portàtil tan prim. O sí? Potser s'avancen en el temps però, de moment, les unitats de lectura i gravació de discos òptics, o els connectors Ethernet, continuen sent útils. Deixar-los com una opció crec que ha estat precipitat. Tampoc veig lògic tenir només un port USB, o no tenir Firewire. La memòria RAM no és ampliable. La bateria no es pot canviar sense anar a un servei tècnic autoritzat. El processador té menys prestacions. I el preu de partida és elevat.

Tot i ser un producte sorprenent, la relació entre preu i prestacions/característiques no el fa gens atractiu.

59 segons d'inici de campanya

Mediàticament la campanya electoral ja ha començat -fa temps diria-. Ahir TVE va emetre el programa 59 segundos, on els directors de diferents diaris analitzaven la legislatura. Van ser-hi els directors d'El Mundo, La Razón, ABC, La Vanguardia, El Periódico i Público. Aquest darrer diari publicava avui una notícia sobre el programa. La veritat és que no el vaig veure, doncs era ja massa tard, tot i que vaig veure el començament, on cada un dels convidats havia de dir qui creia que guanyarien les eleccions. Al final d'aquest text teniu el video resum del programa.

Escric això però, per comentar un fet que no és novetat però, que no deixa de ser curiós. Hi havia 6 diaris representats al debat. I segur que molta gent ja els tenia associats a una ideologia o un partit -com sembla que també els tenia la moderadora-. Així, ja se sabia qui parlava més a favor del PP, qui més a favor del PSC o PSOE, qui més a favor de CiU... És a dir, que malgrat ser informadors, no deixen de ser altaveus dels partits als quals donen suport o amb els quals mantenen afinitat. Per això, en temes com la política i altres polèmiques, val la pena llegir notícies que hagin passat filtres diferents, fins i tot oposats, no sigui que ens tornem miops.

El PSC de Tarragona se surt amb la seva

M'he esperat però, com podeu veure-ho, el bloc La Via Augusta ja en parla. Lluïsa Lizárraga anirà de número 3 a la llista de Tarragona del PSC al Congrés dels Diputats. Això és un canvi respecte les anteriors eleccions generals, on ocupava el número 2, cosa que redueix la probabilitat que repeteixi com diputada ebrenca del PSC.

Com ja vaig dir en una altra entrada, és una evidència del fet que s'imposen les pretensions personals o centralistes enfront d'una postura més generosa, reflectint la futura divisió en vegueries de Catalunya. Crec humilment que s'equivoquen. Ara que no es parla del PHN, ara que l'Ebre ja no està a primera línia informativa, ara se'n pot prescindir...

CiU també deixa una ebrenca, Imma Juan, en el tercer lloc, pendent de saber la segona posició, designada per UDC. ERC tampoc té en les seves dues primeres posicions ningú de l'Ebre. Una mostra que els partits, en general, això de les vegueries ho han deixat de banda.

Teveon obre un canal a Youtube

Com sabeu, quan va estrenar-se el canal de televisió per Internet ebrenc, Teveon, una de les coses que vaig comentar és que els videos que es mostren al web no es poden inserir en un bloc o altre lloc web pel fet que no ofereixen el codi que cal enganxar. També vaig comentar que no tenen un canal de subscripció (RSS/Atom) que permeti subscriure's amb un lector de canals i poder estar al dia de les novetats que publiquen.

La setmana passada vaig veure que els videos van acompanyats ara d'un enllaç per descarregar-se el fitxer en format MPEG-4. L'enllaç té una imatge on es pot llegir Podcast. Sabreu que no es tracta d'un podcast ni d'un videobloc pel fet que no hi ha encara un canal de subscripció que permeti utilitzar eines com iTunes o Miro per consultar els darrers videos publicats i descarregar-los.

Ara bé, avui Gustau Moreno ha publicat una entrada al seu bloc on, tot i no ser el tema central del text, comentava que Teveon ha obert un canal a Youtube, de forma que ja es poden incloure videos en els nostres blocs. El podeu trobar a http://www.youtube.com/teveonvideos. A sota teniu el relacionat amb la notícia de l'aparcament a la plaça del Mercat d'Amposta.

Oracle compra BEA Systems

BEA Systems, l'empresa de programari intermediari (middleware), serà comprada per Oracle per 8.500 milions de dòlars. Més informació: [clic].

L'aixecament del parc, encara no

L'Ajuntament d'Amposta, segons informa El Punt, optarà per construir un aparcament soterrat a la plaça del Mercat abans del que es proposava en campanya electoral davant de l'Hospital Comarcal. Cal recordar que aquest aparcament, segons semblava, s'hauria de construir elevant l'actual parc, cosa que va ser aleshores motiu de controvèrsia pels costos que una solució així podria comportar.

Sun Microsystems comprarà MySQL AB

L'empresa Sun Microsystems ha arribat en un acord per comprar MySQL AB per 1000 milions de dòlars. Segons la nota de premsa al web de MySQL això enforteix el lideratge de Sun com proveïdor de plataformes per a l'economia web, i el seu rol del major distribuïdor comercial de programari lliure.

Més informació: [clic]

El votant fidel

Avui parlava amb el meu amic Albert del tema. En parla Wyoming al seu bloc. Els sondejos entren en la cursa electoral. Hi ha un empat tècnic entre PP i PSOE. És més, el votant del PP es manté fidel entre un 80% i 92%. Com diu el Wyoming i subscric, tant fa quina política sigui la del PP que la munió de seguidors, les ovelletes del ramat, els voten incondicionalment. Falta de criteri? Comparteixen les polítiques del partit? Fanatisme?

La política del PP durant la legislatura hauria de fer avergonyir-se moltes persones que els van votar l'any 2004. El PP s'ha comportat demostrant que no ha acceptat, durant 4 anys, els resultats de les passades eleccions. El PP s'ha dedicat a intentar destruir tot allò que podia sortir-li bé al govern, s'ha dedicat a enrarir l'ambient polític espanyol i català. Ja ho havien fet la darrera legislatura de Felipe González. Aquesta però, s'han passat.

D'altra banda, encara que la fidelitat en altres partits segurament és més baixa, és una cosa que ens hauríem de fer mirar. Podem tenir una ideologia però, dins d'aquesta ideologia assegurar-li el vot a a un determinat partit ens fa presoners de la seva política. Saber que facis allò que facis et votaran et dóna màniga ampla. Les persones d'esquerres, a sobre, quan es desenganyen sembla que prefereixen no votar abans de plantejar-se un altre partit o el vot en blanc.

Gallardón plega?

Avui la ràdio deia que l'alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón, podria deixar la política després de les eleccions del 9 de març, arran del rebuig del PP a posar-lo a la llista de les eleccions generals. La guerra Aguirre-Gallardón sempre la guanya Aguirre. Sembla que la presidenta de la Comunidad de Madrid, Esperanza Aguirre, aquella que quan era ministra la van fer simpàtica els de Caiga Quien Caiga, té molta força dins del PP. I no m'estranya, vista la línia esbiaixada cap a l'extrema dreta del PP.

Gallardón és la cara més amable del PP que coneixem. No perdem de vista que no deixa de ser un membre més d'aquest partit i que en temps de president de la Comunidad de Madrid també era criticat per la seva política als mitjans de comunicació, per exemple. Malgrat això, el seu discurs, les seves formes, són molt més moderades que els seus companys de viatge.

Ara bé, si esperem una crisi al PP que el perjudiqui electoralment ja ens en podem oblidar. El PP no és el PSOE ni cap altre partit d'esquerra. El PP absorveix els problemes interns i els transforma en avantatges.

Himnes i lletres

L'himne d'Espanya no es canta als esdeveniments esportius, a diferència de la majoria d'himnes. Bé, excepte el "txunda, txunda,..." que darrerament s'han animat a cantar els espectadors per no ser menys que les altres seleccions. No hi ha una lletra oficial. En temps d'Aznar es va intentar posar-li lletra i l'any passat el Comitè Olímpic Espanyol (COE) va decidir que era necessari -per què?- que tingués lletra i van convocar un concurs. La setmana passada els mitjans de comunicació ens van fer empassar la lletra que ha guanyat el concurs un i altre cop, escrita per un aturat -cosa que no entenc per què és tan important-.

D'opinions n'hi ha hagut per a tots els gustos. Moltes han estat crítiques amb la lletra. Penso que és una lletra que potser en temps de Franco hauria estat acceptada perquè el llenguatge emprat no es desvia gaire del que es pot llegir o escoltar en els documents de la dictadura. No m'estranyaria que els de la COPE l'hagussin rebut amb els braços oberts. D'altra banda, l'himne espanyol ha de tenir lletra? S'ha de cantar l'himne espanyol? Per què, per ser millor patriota, millor ciutadà? Quina forma de manipular... Qui és el COE per decidir sobre un tema que li correspon al govern de l'estat, al conjunt de ciutadans, i no només als esportistes?

Que consti. Em sembla tan innecessari cantar l'himne espanyol com cantar els Segadors. No seré millor català si em sé de memòria els Segadors i el canto més alt que ningú -he de dir que tinc el defecte de seguir més les notes que no pas la lletra-. Són elements identitaris, són elements també d'arenga de masses, de manipulació dels sentiments patriòtics. Potser voldran que acabem com als EUA, cantant l'himne abans de cada esdeveniment esportiu...

MacBook Air

Apple ha posat punt i final als rumors que s'esperaven per a la MacWorld Expo. Una de les novetats, la més comentada, és el MacBook Air, el portàtil més prim del món, amb 1,94 cm de gruix. Es tracta d'un portàtil que, excepte si s'agafa com opció, no duu unitat de CD/DVD. En cas de voler-la es connecta via USB a l'ordinador. La comunicació entre el MacBook Air i la resta del món ha de ser mitjançant una xarxa sense fils. No té port Ethernet i es pot demanar també com opció el convertidor d'USB a Ethernet. Sí que entreguen els discos d'instal·lació. Sembla que Apple s'ha volgut avançar a l'era sense discos, que han volgut córrer més a fer desaparèixer les unitats de CD/DVD que no pas es va trigar a deixar de posar unitats de disc de 3,5" en els ordinadors.

L'altra novetat és la posada en marxa, als EUA, del lloguer de pel·lícules per a l'Apple TV. Ho comentava fa poc en una altra entrada. No m'imagino llogant una pel·lícula perquè em forcin a veure-la en un temps limitat. Jo vull poder mirar-la, ja que la tinc al meu ordinador, quan vulgui. Jo vull que, ja que hi ha un cànon, no s'utilitzi el DRM per impedir-me la còpia privada. Veurem si aquest lloguer de pel·lícules arriba a Espanya.

El perfum entra en campanya

Ahir es va presentar el perfum que el PSC utilitzarà com eina de màrqueting per a les properes eleccions. Al programa 59 segons en parlen. I em quedo amb una opinió, la qual comparteixo. Es tracta d'una iniciativa simpàtica i que és molt millor que insults o campanyes amb certa agressivitat. Ara bé, també es tracta d'un recurs que no és pròpiament un element de campanya, doncs se suposa que en comptes de repartir perfums s'ha d'explicar el programa electoral.

No vull criticar el PSC sinó la majoria de partits. En campanya i precampanya ens sobrecarreguen amb butlletins que envien a casa -com el d'ahir que venia amb la Vanguardia d'una conferència de Duran i Lleida-, amb excés de declaracions als mitjans, amb promeses que pretenen superar les dels adversaris, amb noves incursions en el món de les TIC, amb nous aires de modernitat dels candidats i candidates,... Carrega molt la política actualment.

Edició de video amb programari lliure

He de dir que m'agrada molt l'iMovie i l'iDVD, els dos programes que vénen amb el sistema operatiu Mac OS X per editar video i generar DVD, respectivament. Ara bé, l'iMovie només es troba en aquest sistema operatiu i sempre m'agrada tenir alternatives que pugui trobar en diferents entorns, o almenys en l'entorn GNU/Linux, i que siguin lliures. En aquest sentit l'edició de video amb programari lliure compta amb vàries alternatives.

Kino és una eina disponible en sistemes GNU/Linux que he utilitzat algun cop. En la versió actual (encara no arriba a la 1.0) utilitza el format estàndard SMIL per al format dels fitxers de projecte. Té integrada la publicació dels videos a blip.tv. Treballa amb un bon grapat de formats de video i pot fer captures a trabés d'USB o de Firewire (IEEE 1394).

Vivia és una eina disponible per a Windows o GNU/Linux. Amb GNU/Linux es pot instal·lar utilitzant l'eina Klik, un programa que té per objectiu evitar haver d'instal·lar programari, de forma que només cal descarregar els programes i executar-los. Sembla però, que està més limitat que l'anterior, Kino.

Jashaka (a la imatge superior), disponible per a GNU/Linux, Windows i Mac OS X, és una altra eina d'edició de video. Podeu trobar un tutorial d'ús al web del projecte. A primera cop d'ull sembla una alternativa molt completa, tot i que no dóna la sensació de facilitat d'ús -per a usuaris en general- que dóna Kino, tot i les seves mancances.

Aznar fent anàlisi

Aznar no té vergonya quan parla. I segurament té memòria però, la guarda per a la intimitat. El president que va qualificar ETA com Movimiento Vasco de Liberación, amb qui va autoritzar negociacions, el president que va fer bones les armes de destrucció massiva a l'Iraq, el president que ens va fer creure que l'11-M era obra d'ETA, el president que ens volia fer empassar el PHN per no haver guanyat a l'Aragó,... No té vergonya, com deia.

Obres i estratègies de reducció de velocitat

La sortida -o entrada- d'Amposta pel Grau està en obres per ampliar el tram de carretera fins arribar a l'eix de l'Ebre. La carretera es troba senyalitzada als laterals i s'ha prohibit la circulació a menys de 40 Km/h -cosa que hi ha qui respecta i qui no-. Als extrems del tram de carretera hi ha, des de que van començar les obres, unes bandes transversals excavades al quitrà per obligar els conductors a reduir la marxa. La marxa però, s'ha de reduir a 40 Km/h i no a 20 i 10 com passa, si no vols endur-te una bona sotragada. No és que evitis la sotragada però, reduint quasi fins aturar-te no és tan forta. Això no és normal, igual que passa dins de ciutat amb les bandes laterals elevades que en molts casos van més enllà de l'objectiu de fer reduir la velocitat. A qui se li acuden aquestes brillants idees? És que no passen els responsables d'obra per sobre aquestes rases per veure que excedeixen els objectius per als quals s'han fet?

Què passaria si un dia tots els conductors anessin a passar factura en el canvi d'amortidors dels vehicles als ajuntaments, diputacions o altres organismes responsables?

Domòtica a les Nits a l'Àtic

Fa uns anys que Esteban m'explicava que al pis havien comprat volien integrar-hi la domòtica, no només per poder tenir automatismes per a les persianes i per a les llums sinó per tenir també elements informàtics distribuïts per veure la tele, escoltar música, veure fotos, etc., o controlar alguns elements de la cases des d'aquests ordinadors. N'hem anat parlant de tant en tant i ha hagut de trencar-se el cap i treballar molt per arribar on ha arribat, sense comprar cap producte d'aquests que et venen embolicats i preparats per utilitzar -amb funcionalitats limitades-. Esteban i el seu germà, Raül, són un exemple d'emprenedoria a casa nostra i qui sap si en un futur poden extrapolar la seva experiència a crear solucions genèriques en les futures llars digitals ebrenques, catalanes o mundials.

El proper divendres, 18 de gener, a les 21:30h, ens explicaran què han fet i com, a les Nits a l'Àtic.

Final de legislatura

Avui acaba la legislatura amb la dissolució de les Corts espanyoles i la convocatòria d'eleccions per al 9 de març. Ha estat doncs, dia de valoracions, dia de declaracions. El PP ha estat molt negatiu quant a l'anàlisi dels quatre anys de govern socialista. Els altres partits han estat tots prou negatiu, tot i que amb matisos. El PSOE -i el PSC a Catalunya- han estat optimistes, exageradament positius. És evident que en política les notes que un partit que no governa posa a qui sí que ho fa són normalment negatives, i que qui governa es posa normalment una nota alta, mostra de manca d'autocrítica, por a reconèixer els errors. Val a dir que Zapatero no s'ha posat un 10 i que ha deixat veure no tot s'ha fet bé. El PP, en la seva línia, ha dit que estem pitjor que fa quatre anys -el PP Català-, saben perfectament que en l'aspecte econòmic ells no ho haurien fet millor segurament.

De la legislatura em quedo en vàries coses. La primera que em ve al cap des de fa temps són les paraules de Zapatero sobre el suport que donaria a l'Estatut que sortís del Parlament, i que no va complir posteriorment. La segona és el fallit procés de pau amb ETA. No li dono la culpa al govern, perquè ha tingut molt difícil tirar endavant cap procés de pau amb una oposició com la del PP, tan fastigosa. En tercer lloc podríem posar la teoria de la conspiració al voltant de l'atemptat de l'11-M, a la qual donava suport el PP i que s'ha esvaït després de la sentència dictada el 2007. Continuaria amb el retorn de les tropes d'Iraq i la derogació del transvasament de l'Ebre, dues primeres promeses complides, les quals feien esperar un futur de compliments de promeses que no ha estat tal. Lleis com la de Dependència, els matrimonis entre persones del mateix sexe, el xec nadó, són aspectes positius de la legislatura. El retorn a mitges dels papers de Salamanca o la Llei de la Memòria Històrica també són aspectes positius, tot i que millorables. El tren a Catalunya ha estat un aspecte polèmic. AVE contra rodalies, sumat als problemes que arrossega Renfe des de fa anys -i que els polítics sembla que els hagin descobert fa poc-, han alimentat els mitjans durant mesos.

La visió que em queda del govern del PSOE és la d'un govern que ha treballat molt, que ha impulsat lleis importants en l'àmbit social, tot i que ha actuat amb por davant de l'estratègia d'atac constant del PP. A més, no puc deixar de pensar amb tanta promesa envers Catalunya que s'ha quedat en aigua de borraïnes o, com a mínim, a mig enllestir.

Els botiguers diuen que no hi ha crisi

Els botiguers diuen que els polítics els espanten la clientela amb això de la desacceleració de l'economia. Quines coses que tenen els polítics, no? Tot el món patint per l'economia i resulta que com la gent compra igual, de desacceleració no n'hi ha. Cal defensar el negoci oi? Fan l'agost abans de reis i continuen fent-lo per rebaixes. Símbol que no hi ha crisi. Potser haurien de reflexionar bé sobre la seva queixa i analitzar si tenen arguments suficients -que no sigui simplement l'èxit de vendes- per afirmar que no hi ha crisi.

L'aigua que el Roina tira a la mar

Us imagineu CiU fent un anunci com el de Claro como el agua, el qual paga la Generalitat Valenciana per queixar-se per no tenir aigua de l'Ebre? Sembla que tenen el primer argument per copiar la idea. Via ebrencs he vist que Europa Press publica una notícia sobre un estudi dels enginyers industrials de Catalunya -imagino que es tracta del Col·legi corresponent- i el títol diu que el dèficit hídric de Catalunya representa menys de l'1% de l'aigua que el Roina aboca a la mar. També aposten els enginyers per la interconnexió de conques com una solució ràpida. Un grup de pressió més a favor dels que la demanen. Tornant al títol de la notícia, a veure si acabarem veient un anunci com aquell comparant els 20 gots d'aigua enfront d'un got, per fer veure l'aigua que aboca a la mar l'Ebre i la quantitat que proposava el transvasament del PP. O podem veure també aquella comparació en pujades de cabal del Roina contraposat a la fracció que representaria l'aigua que s'enviaria cap a Catalunya.

CiU, el transvasisme vigent

Josep Antoni Duran i Lleida aposta en aquestes eleccions generals per demanar un transvasament del riu Roina, per portar aigua de l'Europa verda a les assedegades Catalunya i Espanya. És molt oportú parlar-ne, en plena precampanya electoral i quan es parla tant dels problemes causats per la sequera. Fa uns anys justificaven el transvasament de l'Ebre cap al sud i cap al nord, acceptant compensacions i ara, com que és contraproduent electoralment, aposten per França. Els francesos no els poden castigar a les urnes i els catalans i catalanes no veuran tan malament aquesta proposta de solució. Però, és realment una bona solució?

Aigua en vaixells

Vaixells des d'Almeria, des de Tarragona, des del Roina,... Aquesta és la solució que diuen que s'adoptarà el mes de març per fer front a la sequera. La Marfanta en parla incloent les declaracions de Manolo Tomàs sobre el tema. La veritat és que quan vaig sentir aquesta setmana això de l'aigua en vaixells em va venir al cap quan van començar a portar aigua a Mallorca en vaixell i quan van haver de tirar-la a la mar perquè la pintura dels dipòsits del vaixell tenia elements tòxics. Han sortit varis noms de l'origen de l'aigua. Avui sembla que s'apuntava més segur cap a Almeria però, que es parli de Tarragona fa pensar en una interconnexió encoberta -com apunta Manolo Tomàs- i que es parli del Roina és com una forma de justificar la petició d'un transvasament des d'allí. La veritat és que en el tema de l'aigua no està clar cap on tira el govern. Les paraules són unes, mentres que els fets deixen la porta oberta al dubte.

Davallada de la construcció a l'Ebre

El Punt informa sobre la davallada del sector de la construcció al nostre territori. Segons es pot llegir s'ha tornat als nivells de projectes constructius de l'any 2004. El Montsià ha tingut una desacceleració del 54% i es destaca la disminució en 1000 habitatges projectats a La Ràpita i 400 a Amposta. Després d'uns anys en què s'ha aconseguit fer pujar exageradament el preu de la vivenda a l'Ebre ara arriben les notícies de preocupació. Mentrestant qui s'ha hipotecat amb els preus que tenim es preocupa per arribar a final de mes.

Novetats SudokuMatrix

He fet uns canvis al Sudoku que vaig publicar dilluns. A més de solucionar un error de processament de la matriu, he afegit l'opció de jugar amb ajuda i la de reiniciar el taulell de joc.

El projecte d'aquest programa ja sabeu que es troba al magatzem de projectes de Google i també podeu trobar la classe PHP SudokuMatrix al magatzem PHPClasses.

Ho sento per qui tingui Internet Explorer. No m'he pogut posar a fer que funcioni amb ell. De moment us puc dir que funciona amb Firefox, Flock i Safari.

Cafè en càpsules

Sembla que els regals d'aquest Nadals i aquests Reis han estat la consola Wii i les cafeteres del sistema Nespresso. Javier Capitán escriu al seu bloc sobre aquestes cafeteres, destacant el negoci de les càpsules, fent l'analogia amb el mercat de consumibles de les impressores. Tenim impressores molt més barates que fa uns anys però, els cartutxos, o bé són cars, o bé duren poc. Jo destacaria també el fet que amb el sistema de càpsules individuals estem generant molts més residus, cosa que va en la línia contrària del que se'ns demana als ciutadans, la de no generar-ne tants. Val a dir que el cafè surt molt bo. Però, amb una bona cafetera i un bon cafè, el resultat també ho és.

Cuatro, la presa de pèl amb les sèries

Cuatro ens ha promocionat sense descans el retorn de House i d'Anatomía de Grey. Decideixes mirar dimarts i dimecres aquesta cadena, la qual constitueix potser l'única alternativa d'entreteniment diferible nocturna, i et trobes que et fan empassar capítols ja emesos. Com diuen en els fòrums de Cuatro, dóna ganes de seguir les sèries en versió original subtitulada i que els bombin. Almenys no has de sumar al fet de veure capítols que no són nous, la publicitat excessiva a la qual ens tenen acostumats les cadenes.

L'AVE per dins Barcelona, ajornat

Ahir El Periódico obria amb una portada blanca, amb únicament un túnel, referint-se a l'ajornament de l'adjudicació de la construcció del de l'AVE per dins de Barcelona fins després de les eleccions generals. El diari apuntava a una decisió estratègica de Zapatero de cara a les properes eleccions, per evitar reaccions contràries de potencials electors contraris al túnel. Això és falta de convicció, a banda de tacticisme descarat. A Barcelona, Ajuntament i Generalitat volen que s'adjudiqui i que no es deixi per després del 9 de març. Altres veuen l'oportunitat de dur l'AVE pel Vallès i evitar el perill d'afectar la Sagrada Família -i les vivendes, que s'esmenten poc-.

Sobre el túnel de l'AVE s'han sentit diverses opinions. S'ha d'estar molt segur de fer-lo, doncs després del Carmel, a veure qui s'atreveix a patir un accident semblant a causa de l'excavació d'un túnel sota la ciutat, prop de les vivendes i d'un edifici com la Sagrada Família. No voldria estar en la pell del governant que es trobés en una situació així. La plataforma l'AVE pel Litoral defensa l'alternativa de dur-lo pel litoral per ser més segura quant a perill per als edificis, i més barat quant a cost. En un programa de ràdio, en un debat entre defensors i detractors del túnel, es parlava de la quantitat de gent que guanyaria diners si es feia el túnel, referint-se, per exemple, a les asseguradores, cosa que -sempre segons ells- no passaria al litoral.


L'AVE, rodalies, l'Estatut,..., els temes de la campanya a Catalunya.