Mentres la setmana passada la cúpula de l'Església espanyola feia campanya contra el govern espanyol aprofitant un acte religiós, avui és notícia que el president del govern es referma en la seva resposta sobre d'on provenen les lleis que s'aproven, sobre el caràcter democràtic d'aquestes i de la necessitat de respectar-lo. Si bé qualsevol llei ha de poder ser discutida -ho va ser el PHN, per exemple-, també és cert que els límits de la discussió han d'estar clar. Els altars no són el lloc per fer campanya política. La religió no és de dretes ni d'esquerres, és religió. I sembla que la Conferència Episcopal prengui partit per un dels colors de l'espectre polític, tot i que allí també hi ha aspectes polítics rebutjables, com el suport a polítiques especulatives.
De vegades penso que aquesta cúpula es trobaria molt a gust aixecant el braç i fent la salutació romana, com en els vells temps. Malgrat això penso que no és incompatible aquest comportament de la cúpula eclesial i ser creient. Altres pensen el contrari.
Un altre aspecte que és de destacar és que el president de la Conferència Episcopal, des de que va ser elegit deixant fora de la presidència el cardenal Rouco Varela, sembla que sigui un figurant i que manin més els que té per sota, com el mateix Rouco. Perquè mentres Rouco i companyia la setmana passada atacaven el govern, el president va fer unes declaracions en sentit que es podria considerar contrari fa uns dies en una visita a Catalunya. Quina és l'opinió més versemblant dins de la cúpula?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada