Avui acaba la legislatura amb la dissolució de les Corts espanyoles i la convocatòria d'eleccions per al 9 de març. Ha estat doncs, dia de valoracions, dia de declaracions. El PP ha estat molt negatiu quant a l'anàlisi dels quatre anys de govern socialista. Els altres partits han estat tots prou negatiu, tot i que amb matisos. El PSOE -i el PSC a Catalunya- han estat optimistes, exageradament positius. És evident que en política les notes que un partit que no governa posa a qui sí que ho fa són normalment negatives, i que qui governa es posa normalment una nota alta, mostra de manca d'autocrítica, por a reconèixer els errors. Val a dir que Zapatero no s'ha posat un 10 i que ha deixat veure no tot s'ha fet bé. El PP, en la seva línia, ha dit que estem pitjor que fa quatre anys -el PP Català-, saben perfectament que en l'aspecte econòmic ells no ho haurien fet millor segurament.
De la legislatura em quedo en vàries coses. La primera que em ve al cap des de fa temps són les paraules de Zapatero sobre el suport que donaria a l'Estatut que sortís del Parlament, i que no va complir posteriorment. La segona és el fallit procés de pau amb ETA. No li dono la culpa al govern, perquè ha tingut molt difícil tirar endavant cap procés de pau amb una oposició com la del PP, tan fastigosa. En tercer lloc podríem posar la teoria de la conspiració al voltant de l'atemptat de l'11-M, a la qual donava suport el PP i que s'ha esvaït després de la sentència dictada el 2007. Continuaria amb el retorn de les tropes d'Iraq i la derogació del transvasament de l'Ebre, dues primeres promeses complides, les quals feien esperar un futur de compliments de promeses que no ha estat tal. Lleis com la de Dependència, els matrimonis entre persones del mateix sexe, el xec nadó, són aspectes positius de la legislatura. El retorn a mitges dels papers de Salamanca o la Llei de la Memòria Històrica també són aspectes positius, tot i que millorables. El tren a Catalunya ha estat un aspecte polèmic. AVE contra rodalies, sumat als problemes que arrossega Renfe des de fa anys -i que els polítics sembla que els hagin descobert fa poc-, han alimentat els mitjans durant mesos.
La visió que em queda del govern del PSOE és la d'un govern que ha treballat molt, que ha impulsat lleis importants en l'àmbit social, tot i que ha actuat amb por davant de l'estratègia d'atac constant del PP. A més, no puc deixar de pensar amb tanta promesa envers Catalunya que s'ha quedat en aigua de borraïnes o, com a mínim, a mig enllestir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada